El 7 de novembre de 1659 les Espanyes i França van signar el Tractat dels Pirineus cedint els comtats del Rosselló (incloent-hi les comarques del Vallespir, Capcir i Conflent), i part del de la Cerdanya i a la monarquia francesa. Segons el tractat s'havien de mantenir les institucions catalanes però París no el va respectar dissolent la Generalitat i els cònsols que explícitament havia de mantenir.
Catalunya Nord va respondre a l'ocupació francesa amb una revolta armada. El març de 1661 els francesos van executar un veguer (delegat comtal), un notari i un criat catalans acusats de promoure la resistència catalana. Posteriorment van imposar una taxa per la que els catalans havien de finançar les forces armades franceses. La revolta fou l'anomenada “Guerra de la Sal”. Incomplint el seu compromís de respectar els drets del Rosselló el rei francès va decretar la confiscació de l'impost de la sal. Amb els diners confiscats va pagar els militars i funcionaris francesos. La protesta dels cònsols de Perpinyà va ser inútil i el rei va augmentar de forma desproporcionada l'impost sobre la sal, essencial per la població. L'any 1666 un moviment popular de resistència va iniciar la insurrecció contra l'exacció. La guerrilla catalana va atacar i assassinar els gabellots (funcionaris que recollien l'impost de la gabella de la sal) però en ser defensats pels militars també es va enfrontar a aquests. Josep de la Trinxeria, de Prats de Molló, va encapçalar la formació militar catalana. Amb ell van afegir-se Damià Nohell, de Serrallonga i Joan Miquel Mestre 'Hereu just', de Vallestàvia. En oposició a aquests Francesc de Segarra, sud català, va encapçalar la facció pro francesa.
L'any 1667 els guerrillers es van fer forts al Vallespir i en especial a Serrallonga i Montferrer. Van atacar els llocs on s'allotjaven els gabellots i van assaltar Sant Llorenç de Cerdans. El setembre de 1668 van derrotar a la batalla del Pas del Llop a l'exèrcit francès. Davant la capacitat operativa dels guerrillers l'estat francès va acordar a Ceret una rebaixa del preu de la sal al Vallespir el 1669 i la fi de les inspeccions de funcionaris.
L'acord no es va aplicar al Conflent d'on era un dels líders dels rebels, Joan Miquel Mestre. Aquest va exigir els mateixos drets que el Vallespir i fou fet pres. Alliberats pels veïns de Vallestàvia va iniciar una segona guerra de la sal. El 27 de febrer de 1670 els Angelets de la Terra, nom amb que es van conèixer els guerrillers, van ocupar Arles ajusticiant el batlle pro francès. A finals de mes van posar setge a Ceret. França va enviar 4.000 militars per trencar el setge. El 5 de maig de 1670 ambdues forces van enfrontar-se al coll de la Regina i els francesos van aconseguir la victòria. Els Angelets van exiliar-se al sud, per exemple Josep de la Trinxeria a Olot, o van amagar-se a les muntanyes. Des d'allà van mantenir la resistència en especial en el marc de la guerra franco holandesa on van obrir un front al sud a partir de 1673 quan Josep de la Trinxeria va conquerir Ceret. Arran d'aquests fets els francesos els van perseguir fins La Jonquera, localitat que van cremar.
Resultat de la Pinça francocastellana