Reunió a Perpinyà entre la Casa de la Generalitat i l'eurodiputat cors François Alfonsi

El 30 d'abril el director de la Casa de la Generalitat, Josep Puigbert, va mantenir una trobada amb l'eurodiputat cors François Alfonsi, el president d'Unitat Catalana, Jaume Pol, i el cap de llista d'Els Verds (EELV) a les eleccions regionals, Antoine Maurice, membres de la seva candidatura, i també representants de la Federació de Regions et Peuples Solidaires per parlar de la cooperació transfronterera i de temes europeus.

Read more »

Un disc de la Bressola i una exposició d’Arrels promouran el català a la Catalunya del Nord

La Bressola publicarà els poemets del llibre Animalari d’Enric Larreula al ritme de les músiques urbanes actuals per a la divulgació de la llengua a les escoles i per fer conèixer la figura d’Enric Larreula per mitjà d’una aportació al món de la producció musical en català. L’obra comptarà amb la participació del Cor de nens i nenes de la Bressola i de dotze grups catalans, mallorquins, valencians i rossellonesos. Se’n preveu la presentació el mes de maig amb l’inici de la distribució de 20.000 discos.

40 anys de l'associació Arrels

Amb motiu del quarantè aniversari, l’associació Arrels prepara una exposició sobre l’actualitat d’aquestes quatre dècades a la Catalunya Nord en tots els àmbits (cultura, ensenyament, vida social, economia, política...) que recorrerà els Països Catalans.

El format de l’exposició facilitarà la itinerància i l’adaptació a diversos tipus d’espais, i tindrà un caràcter atractiu i innovador gràcies a la complementarietat d’informacions visuals i sonores. Les informacions gràfiques de l’exposició seran ampliades a través de l’ús dels telèfons mòbils dels visitants amb cròniques en format àudio, elaborades a partir de documents d’arxiu de Ràdio Arrels, extractes musicals, lectures i entrevistes. La inauguració està prevista per al mes de maig.

L a Direcció General de Política Lingüística de Catalunya dona suport a dos projectes nous de les principals entitats culturals de foment del català a la Catalunya del Nord. L’edició del disc “L’animalari al ritme de La Bressola” i l’exposició commemorativa dels 40 anys de l’Associació Arrels en reconeixement a les entitats d’impuls a la llengua i per a la divulgació de fets de llengua importants en aquest període.

Read more »

Comunicat de l'APLEC ( Associació per a l’Ensenyament del Català) : 60 diputats de Macron formalitzen un recurs contra la llei a favor de les llengües minoritzades

Comunicat de l'APLEC on lamenta encara una vegada l'acarnissament jacobí encontre de les llengües "regionals". L’APLEC, Associació per a l’Ensenyament del Català comunica :

Després del vot històric d’una llei de protecció de les llengües regionals, ara ve una Sant Jordi històrica: com a regal, més de 60 deputats LReM han formalitzat aquest 23 d’abril un recurs davant del Consell constitucional contra la llei, després que el president de la República hagi retardat fins al darrer moment la promulgació del text. Una veritable vergonya. Paul Molac, promotor de la llei, se demana « De què tenen por ? » Segurament que aquest primer marc jurídic pugui ajudar a salvar unes llengües en perill d’extinció a França. L’APLEC denuncia aquests parlamentaris partidaris del monolingüisme i còmplices de lingüicida agreujat. Aquests diputats que, com el ministre d’Educació, tot dient el contrari, de fet són contra l’ensenyament de les llengües regionals. L’APLEC fa una crida als diputats catalans perquè intervinguin a prop de llurs col·legues per retirar al més aviat el recurs. Sabem tot l’amor del Consell constitucional per les llengües regionals ; és urgent que aquests parlamentaris rectifiquin llur decisió i acabin aquest assetjament indigne d’un país democràtic. 

 

 

Après le vote historique d’une loi de protection des langues régionales, vient une Sant Jordi historique : en guise de présent, plus de 60 députés LReM ont formalisé ce 23 avril une saisine du Conseil constitutionnel contre la loi après que le président de la République eut retardé jusqu’au dernier moment la promulgation du texte. Une véritable honte. Paul Molac, promoteur de la loi, se demande « De quoi ont-ils peur ? » Ce premier cadre juridique doit aider à sauver des langues en danger d’extinction en France. L’APLEC s’insurge contre ces parlementaires partisans du monolinguisme et complices de linguicide aggravé. Ces députés qui, comme le ministre de l’Éducation, tout en disant le contraire, sont en fait contre l’enseignement des langues régionales. L’APLEC appelle les députés catalans à intervenir auprès de leurs collègues pour retirer au plus tôt le recours. Nous savons tout l’amour du Conseil constitutionnel pour les langues régionales ; il est urgent que ces parlementaires reviennent sur leur décision et cessent ce harcèlement indigne d’un pays démocratique.

 

Read more »

Aniversari de la mort de Teresa Rebull, la Mare de la Cançó Catalana

El 17 d ' abril de 2015 va finir Teresa Rebull, la Mare de la Cançó Catalana. Fortament compromesa, havia passat el segle XX i havia participat en totes les lluites socials que hi havien passat. Teresa Rebull va estar entre els darrers testimonis encara vius d'aquest gran moment de la història del segle XX que va ser, per Europa i especialment per la nostra regió, la Guerra d'Espanya i les seves tràgiques conseqüències: ′′La Retirada′′ (l'exili dels republicans) ... Fidel als seus ideals de joventut, memòria viva de la tràgica història de Catalunya i Espanya republicana, l'activista feminista de primera hora Teresa Rebull va morir als 95 anys.
L'autobiografia ′′Cantant′′ publicada per Balzac Editeur i escrita (per la seva versió francesa amb el concurs de Christine Lavaill) traça el retrat d ' una dona excepcional que va fer història amb els seus compromisos polítics, feministes, socials i culturals, vol recordar la brillant personalitat d ' aquesta gran militant que ha passat el segle casant-se amb les seves diverses lluites: democràcia per Espanya, reconeixement de Catalunya, lluita per la igualtat homes i dones.


Aquesta autobiografia traça la seva ruta de Sabadell a la Catalunya Sud on va néixer el 1919, de família treballadora fortament compromesa en acció política, pels camins de la Retirada fins a un exili que la portarà com tots els seus camarades de l 'altra banda de l' altre costat. frontera, per la muntanya, a Prats-de-Molló, abans de tornar a Perpinyà i després molts anys a París durant els quals participarà en l'eufòria cultural parisenca, creuant Sartre, Camús i escriptors llatinoamericans; per arribar a Banyuls-, Catalunya Nord on als cinquanta anys es casarà amb la cançó com a mode d' xpressió i defensa de la llengua catalana.
De tornada després dels seus anys parisencs, al costat francès de Catalunya, a propdesprés dels fets de maig de 68, es dedicà al moviment ′′Nova Cançó′′ català, que incloïa cantants molt més joves que ella.

Read more »

Homenatge de l'Ajuntament de Perpinyà a Jean Iglésis "Paxa" i Eliane Comelade

Dues figures eminents de la cultura nord-catalana desapareixen a principis d'abril, Jean Iglésis conegut com a "Paxa" o "Pasha" i Eliane Comelade. L’Ajuntament de Perpinyà, agraït per la seva acció i la seva trajectòria, vol fer-los un homenatge especial i presentar a les respectives famílies el seu més sincer condol.

Tot i que les rutes més petites del Canigó no tenien secrets per al primer, les subtileses més modestes de l’art culinari eren ben conegudes per la segona. Amb un rerefons de tradició i cultura heretats dels nostres avantpassats, els dos han aconseguit recuperar, preservar i potenciar les nostres tradicions locals tot intentant fer-les evolucionar, adaptant-les al gres del temps i dels costums.

 

Eliane Thibaut i Comelade, de Rigardà (Conflent) per la seva banda, va ser la historiadora per excel·lència i una bona alquimista dels "fogons" nord-catalans. Des de les receptes medievals fins a les receptes populars de les nostres àvies, ha convertit la cuina popular en un art molt apreciat i apreciat per les belles taules festives i quotidianes. Qui és l'amfitriona local que no té a la finestra un dels molts llibres que Eliane ha dedicat a l'art de la taula rossellonesa? Si la coneixem amb aquesta faceta, és bo recordar que va ser invertida durant molts anys en l’organització de les festes medievals de Perpinyà, amb els tallers de Cuina Catalana d'Illa, sota la direcció del museu d’empresa de Casa Pairal. Eliane Comelade fou Creu de Sant Jordi de l'any 2000 i Premi Joan Blanca del 2009. Era mare del músic Pascal Comelade.

 

 

 

 

Seguint les petjades de Francesc Pujade, precursor dels focs de Sant Joan modern, Jean Iglésis, a través de la seva acció, li va donar un magnífic impuls que encara avui continua a la ciutat de Perpinyà i molt més enllà de les fronteres del Rosselló i fins i tot de França. Amb Joseph Deloncle i Marguerite Mestre, padrina del museu Casa Pairal de Perpinyà, va instal·lar el cerimonial de la Flama del Canigó, una flama que, un cop regenerada al cim de la Santa Muntanya dels catalans, recorre milers de quilòmetres per encendre’s al seu torn, milers de fogueres a la nit anterior a la festa de Sant Joan Baptista. Amb el Cercle de Joves de Perpinyà i el Comitè internacional dels focs de Sant Joan, "Paxa" va saber honorar la nostra ciutat, el seu Castillet, tot convertint aquest emblemàtic lloc en el cor d'aquesta tradició festiva.

Els dos camins es van reobrir que s’havien tancat gradualment, formant una estela i assenyalant un camí per a les generacions futures. Compartir, amor al país, afecció a les nostres arrels i a les nostres tradicions ... són algunes paraules que indiquen l'objectiu de la seva acció. Tots dos pugen ara pels vessants del panteó nord-català, el Canigó.

Read more »

300 persones responen a la convocatòria de Sí Al País Català en defensa del logo de 'Perpinyà, la Catalana'

 

"Ser radiant, tothom ho pot dir-ho, catalana només hi ha Perpinyà". Unes 300 persones s'han manifestat aquest dissabte 10 d'abril al centre de la ciutat per dir "no" al nou logotip de la ciutat. Sortint de la plaça de Catalunya, la processó va anar cap a l’Ajuntament. Organitzada pel moviment polític "Sí al País Català", la marxa ha superat les expectatives donada la situació de restriccions que pateix la Catalunya Nord pel Covid-19que rebutja el nou escut de la ciutat de Perpinyà va reunir personalitats polítiques de diferents bàndols i persones molt vinculades al catalanisme. "Per a nosaltres, aquest escut pren llibertats amb la història", afirma Jordi Vera, l'organitzador. L'alcalde està canviant la imatge de la ciutat. Vol imposar-nos una nova imatge.

Read more »

El parlament francès aprova la llei Molac, per protegir les llengües minoritzades, malgrat l'oposició del govern Macron

L’Assemblea Nacional francesa va aprovar ahir l'anomenada llei Molac per protegir i promoure les llengües regionals a França. "Una ocasió històrica per a les nostres llengües”, ha dit en relació amb la iniciativa el diputat bretó Paul Molac, artífex d’aquest text que ha rebut 247 vots a favor, 19 abstencions i 76 en contra. “És una victòria col·lectiva, amb el suport del conjunt dels grups parlamentaris”, es felicitava Molac, ja que és “la primera vegada en la història de la Cinquena República que s’adopta una llei sobre les llengües regionals”. Cal dir, però, que el govern presidit per Emmanuel Macron hi estava en contra.

- El text reconeix l’existència d’un “patrimoni lingüístic” constituït per la llengua francesa, però també per les llengües regionals com ara el cors, l’alsacià, el bretó, l’occità, el basc i el català.

- La llei permetrà protegir l'ensenyament en immersió lingüística. La legislació introduirà per primer cop la immersió a l'escola pública. Podrà ser fins al 50% en català a la Catalunya Nord.

- La llei Molac atribueix l’estatus de “tresor nacional” –un règim particular que atorga una protecció determinada– als béns amb un interès més gran per al coneixement d’aquestes llengües, com ara manuscrits o bé enregistraments.

- La llei proposa generalitzar l’aprenentatge d’aquestes llengües des del parvulari fins a l’institut, una pràctica que actualment només s’aplica a les escoles de Còrsega per als més petits.

- També protegeix la retolació bilingües, és a dir, els serveis públics podran recórrer a les traduccions a les llengües regionals en edificis públics, senyals de trànsit i també en la comunicació institucional.

- Per exemple a l’article 9 permetrà l’ús dels diacrítics en el Registre Civil. Per exemple, es podrà utilitzar l’accent tancat sobre la i en català o la grafia 'ñ' del bretó. Permetrà posar als noms i cognoms les grafies que no existeixen en francès, com els accents propis del català, una qüestió que provocava moltes polèmiques fins ara. No estaven permesos els diacrítics que no usa el francès, i això posava problemes a l’accent agut al català "í".

El diputat de Perpinyà Romain Grau (La República en Marxa) ha estat un dels que ha votat a favor de la proposició i ha expressat a la xarxa la seva satisfacció pel reconeixement que significa per al català. "El projecte de llei del diputat Paul Molac sobre protecció del patrimoni i promoció de les llengües regionals es passa a l'Assemblea Nacional el dijous 8 d'abril de 2021. El votaré sense cap mena de dubte". Grau fou candidat a la batllia de Perpinyà amb suport de Sí Al País Català.

Read more »

Mor Jean Iglésis el fundador de la Flama del Canigó als 95 anys

Sem per què els ancestres van ser. Sem la llavor germinada que van plantar. Entre ells hi ha Jean Iglésis, El Paxa, fundador de la flama del Canigó. Iglésis va morir ahir als 95 anys. En aquest vídeo ell mateix explicava l'any passat com va impulsar, l'any 1963 la Flama del Canigó que s'ha consolidat cada Sant Joan com a iniciativa unitària dels Països Catalans. En aquest altre vídeo, l'Andreu de la Flama explica l'activisme d'Iglésis. 

Va ser un dels dos iniciadors de la Flama del Canigó. Fill d’un desertor de la guerra del 1914, de Costoja (Vallespir), Iglésis va néixer a Albanyà (Alt Empordà). La família va retornar al nord. Jean Iglésis, a partir del 1949 i des del Cercle de Joves de Perpinyà, esperonà la tradició de les fogueres a Catalunya Nord.

L’any 1955, Francesc Pujade va encendre un foc dalt de la pica del Canigó. Pujade, home de muntanya, és el president del centre excursionista d’Arle i de conviccions profundament cristianes, i va inspirar-se en el poema èpic Canigó, de mossèn Cinto Verdaguer, per lligar la tradició dels focs de Sant Joan i el cim del Canigó. 

El 1963 la voluntat de Pujade, que continua encenent la foguera a la pica, s’aplegà amb la d'Iglésis. La Flama del Canigó de seguida agafa embranzida per l’entusiasme popular. És rebuda i reservada al Castellet de Perpinyà, una antiga presó, que havia estat reconvertit en la Casa Pairal o Museu de la Pairalia Catalana. Paral·lelament, els contactes i relacions entre els catalans del nord i del sud s’intensifiquen. 

El 2 d’abril de 1966 es decideix d’encendre una gran foguera al coll d’Ares amb el nom de Foc de Germanor del Coll d’Ares. La convocatòria va superar totes les expectatives. El foc va ser encès per la Flama del Canigó i va ser la primera vegada que va travessar la frontera.

El 1967, l’eix Ripollès-Osona-Barcelona és una realitat. És en aquesta data que la Flama del Canigó arriba a la plaça Major de Vic. També, aprofitant aquest eix, arriba a l’Ajuntament de Barcelona. La xarxa de distribució es va estenent i engrandint: el 1972 arriba a Reus; el 1973, al País Valencià; el 1976 ja fa cap a Alacant i després encara s’escamparà per les Illes i fins i tot a l’Alguer.

Read more »

Els Ecologistes EELV Pays Catalan s'uneixen a les protestes contra el nou logo de Perpinyà: 'Dona clarament l'esquena a la identitat catalana de la ciutat'

Com diversos moviments catalanistes, Europe Ecologie va reaccionar ràpidament al tema d’aquest nou escut on ha desaparegut el terme de Perpinyà la Catalana. "Lamentem el canvi de logotip de Perpinyà. Dona clarament l'esquena a la identitat catalana de la ciutat i del seu territori. Marca el retorn a una concepció regionalista reduïda del seu lloc al món. Membres republicans del primer magistrat, jura amb una imatge aparentment religiosa. Fins al crit. Poc a poc la cama de la reacció sorgeix a la ciutat". El partit verd afirma : "Poc a poc la pota de la reacció es va posant a la ciutat. Com era d ' esperar. EELV País Català seguirà lluitant per un projecte de ciutat oberta... i català. Un projecte que mira les coses de cara, en lloc d ' enfonsar-se en il·lusoris somnis de pastis."

Read more »

Petició per demanar la supressió del logotip de Perpinyà

 

Cal tenir en compte que l'oposició a aquesta nova carta gràfica no sembla resoldre's pel fet que l'alcalde de Perpinyà pugui fer marxa enrere. Aquest és el significat d’una petició publicada en línia el dimarts 30 de març, que fins ara ha reunit prop de 300 persones. "Tots els Perpinyanesos estan indignats per aquestes opcions no desitjades, més apostòliques que històriques i també molt antiquades (tant en els símbols com en la iconografia) que tornen al passat més del que projecten cap a un futur millor. La modificació d'aquest logotip en què no es pot trobar cap habitant de Perpinyà el 2021 ".

Petition pour demander le retrait du logo de Perpignan / Perpinyà

Merci à tous de votre soutien et de votre engagement. Cette pétition a besoin de vous pour se développer. Le combat continue pour faire changer cet horrible logo et retrouver notre signature 'Perpignan la Catalane'. N'hésitez pas à partager cette pétition et à la faire connaître autour de vous. À noter que l'opposition à cette nouvelle charte graphique ne semble pas se résoudre au fait que le maire de Perpignan puisse faire machine arrière. C'est le sens d'une pétition mise en ligne le mardi 30 mars qui a réuni jusqu'alors près de 300 personnes. "Tous les Perpignanais sont indignés par ces choix malvenus, plus apostoliques qu'historiques et aussi très ringards (autant dans les symboles que dans l'iconographie) qui ramènent dans le passé plus qu'ils ne projettent vers un avenir meilleur. Nous demandons donc la modification de ce logo dans lequel aucun habitant de Perpignan ne peut se retrouver en 2021".

 

Petició / Petition

Read more »

Comunicat Sí al País Català convocant la manifestació: 'Un canvi tan profund a la nostra imatge ha de ser sotmès a un referèndum democràtic'

DISSABTE 10 D ' ABRIL a les 15 h, fem una crida a tots els Perpinyanesos i a tots els catalans a protestar per Catalunya per mantenir la nostra ciutat com ′′La Catalana ". Un canvi tan profund a la nostra imatge ha de ser sotmès a un referèndum democràtic!

Perpinyà és capital del País Català i no podem acceptar que un canvi que toca l 'ànima dels catalans es decideixi a Catimini, per una quarta part de polítiques al fons d' una oficina! No, catalans i catalanes! al 2021 no podem decidir per tu.

Després de la imposició occitana, acceptarem amb seny i sense actuar per veure desaparèixer un a un els nostres signes d ' identitat catalana? Sr. Aliot, no ens diràs què som!

Fem per tant una crida a la població, associacions, perpinyaneses i a tot el poble català perquè vinguin molts a demanar respecte i reconeixement del nostre ′′ Perpinyà la Catalana ".

Veniu tots, LA MANIFESTACIÓ ÉS LEGAL, ha estat declarada a la prefectura. Es respectaran les mesures anti-Covid de màscares i separació de comptadors.

Sí al País Català / Oui au Pays Catalan

Read more »

Manifestació convocada contra el nou logo de Perpinyà: 'Toqueu pas la nostra catalanitat'

La implementació de la nova identitat visual de la ciutat de Perpinyà, considerada massa "catòlica" i massa "franquillarda", continua sent àmpliament contestada, sobretot pel costat dels moviments catalans. Sortiran al carrer el dissabte 10 d’abril per demanar a l’alcalde de Reagrupament Nacional de Perpinyà que revisi la seva còpia. El nou logotip  de Perpinyà no ha deixat mai de fer-se notícia des que es va donar a conèixer al gran públic fa uns dies, segons els desitjos de l'alcalde RN Louis Aliot. Aquest emblema, l’escut original de Perpinyà, girant radicalment l’esquena a la vella identitat visual, també ha canviat el seu eslògan, destacant en endavant “Perpinyà la radiant” en lloc de “Perpinyà la Catalana”.

Read more »

Avui fa 321 anys que l'estat francès prohibia la nostra llengua

 

Avui fa més més de 300 anys que el Louis XiV va promulgar el seu nefast Decret de prohibició de la llengua catalana a les comarques de Catalunya Nord. El 2 d'abril del 1700, el rei Lluís XIV abolia l'oficialitat del català a les comarques de Catalunya que s'havia annexat el 1659. En aquests anys, cap règim republicà, per democràtic que pretengui ser, no ha rectificat aquesta injustícia. Un decret que cap govern francès posterior no ha considerat oportú d'anular, però que de totes maneres no ha aconseguit acabar amb la nostra llengua en aquestes terres. Una enquesta recent recull que la majoria de la població nordcatalana reivindica l'ensenyament del català i un ús major de la llengua. Avui és un bon dia per recordar que seguim reclamant un estatut oficial per la llengua i la creació d'una oficina de la llengua, uns objectius que responsables polítics regionals com Gérard Onesta fan fer seus i es van comprometre a defensar.

Read more »