Alumnes d'Alacant visiten la Catalunya Nord durant 4 jorns

Entre el 21 i el 25 de juny, un viatge de quatre jorns de cinquanta filòlegs de llengua catalana a la Catalunya del Nord, entre alumnat de tots els cursos del Grau en Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant i professorat del Departament. Han conegut Perpinyà, Prada, Rià, Cotlliure; visitat Sant Miquel de Cuixà i la tomba de Pompeu Fabra; han viscut l'arribada de la Flama del Canigó a Vilafranca i un correfocs a Rià. Ens hem banyat a la Tet. I hem escoltat rondalles i llegendes del Conflent. Diferents compatriotes els han acollit: Joan Peytaví, Arlet Brufau, Joana Serra, Joan Lluís Lluís, Enric Balaguer, Didier Payré i Violeta Tubert.

Read more »

Pujada al Castell de Rià, bressol de la nació catalana i el seu primer comte-rei

En el marc de la regeneració de la Flama del Canigó diverses entitats van pujar al Castell de Rià, divendres 12 de juny. Allà, al bressol de Catalunya, la mainada va cantar la cançó Flama del Canigó. Aquesta pujada ser coordinada per l'Associació dels Focs de Sant Joan amb l'APLEC o Amics de la Llibreria Catalana de Perpinyà, Rosselló.

Al Castell de Rià, al Conflent, hi va néixer el primer Comte-Rei de Catalunya, Guifré el Pilós, vers 840. Aquest castell, com molts altres castells nord-catalans, destruït el segle XVII pels francesos per evitar el record popular de la Catalunya independent i que els vells castells per tal que no interferissin en el sistema de defensa del territori que ell havia planificat. La major part del castell fou aleshores enderrocat, de manera que només n'han quedat dempeus els basaments de les parets, que quasi en cap cas sobrepassen el metre d'alçada. 

Per què fou important Guifré el Pilós? 

Guifré el Pilós (840-897) va ser el fundador de la primera dinastia pròpia catalana. Va trencar amb la dependència dels reis francs per nomenar els comtes, convertint el títol nobiliari en hereditari el 897 i accedint a la independència. Com a dotzè comte de Barcelona, va ser el primer a donar en herència els seus dominis als seus fills, establint així el fonament del Casal de Barcelona

A més, va impulsar el repoblament de territoris estratègics a Catalunya. Va dirigir una important tasca de repoblament a les terres centrals de Catalunya i va fundar el Monestir de Santa Maria de Ripoll on reste enterrat. Va fundar Catalunya en unificar diversos comtats sota el seu domini, incloent-hi Barcelona, Girona, Urgell i Cerdanya l'any 878 i se li atribueix la creació de la senyera de les ⁠quatre barres de sang,  que va ajudar a forjar la identitat nacional catalana. Per tot plegat se l'anomenà 'Pare de la Pàtria'.

Read more »

L’Associació per a l’Ensenyament del Català (APLEC) demana que tots els col·legis de la Catalunya Nord ofereixin l’opció d’estudiar català

L’Associació per a l’Ensenyament del Català (APLEC) ha reclamat que tots els col·legis de la Catalunya Nord ofereixin l’opció d’estudiar català, tal com estableix la llei. L’entitat denuncia que, malgrat l’obligació legal, l’oferta continua sent insuficient i demana més recursos per garantir tant les classes d’iniciació com els projectes bilingües.

L’APLEC està informant activament les famílies dels alumnes de CM2 —l’últim curs de primària— sobre els drets i les opcions que tenen en accedir al col·legi. “La llei obliga els centres a donar aquesta possibilitat.

El Grup tècnic departamental per a l’ensenyament del català, reunit el 4 de juny sota la presidència d’Anne-Laure Arino, directora acadèmica dels Serveis de l’Educació Nacional ha anunciat l’obertura de l’opció català al col·legi Saint-Éxupéry de Perpinyà. Aquest centre se suma als ja existents dels col·legis Jean Moulin, de Ceret, i garanteix la continuïtat dels alumnes que han participat en el programa “Parlem català a escola” de l’escola Rigau, impulsat conjuntament per la vila i l’APLEC.

Malgrat aquest avenç puntual, l’APLEC considera que el ritme d'implementació de noves places és massa lent i la cobertura insuficient. L’entitat reclama més mitjans humans i horaris, tant per ampliar les hores de català com a llengua del país com per consolidar i estendre els projectes d’ensenyament bilingüe català-francès.

Més de 9.000 alumnes gràcies al suport municipal i de la Generalitat

Aquest curs, gràcies a la recuperació del suport financer de la Generalitat de Catalunya, l’APLEC ha pogut incorporar més de 760 alumnes nous a les classes d’iniciació. En total, l’associació ha arribat a prop de 9.000 alumnes repartits en 86 escoles i 52 municipis, amb finançament procedent de municipis, del Departament i de la Regió.

Read more »

«Sí al País Català» denuncia una consulta esbiaixada i l’exclusió del nom majoritari i crida a manifestar

«Sí al País Català» denuncia una consulta esbiaixada i l’exclusió del nom majoritari. Des de fa anys, constatem una marginació i un esborrament progressiu de la identitat del territori. Rebutgem aquest esborrament i rebutgem ser associats a un procediment que no reflecteix la voluntat popular.

La crida dels catalans a la mobilització

El moment és greu per al País Català: en tots els àmbits, l’esborrament del territori està en marxa. Ara es tracta d’una qüestió de supervivència: o bé els catalans reaccionen amb determinació i fermesa, o bé accepten i consagren la seva desaparició pura i simple. Mil anys d’història apassionant i de patrimoni, d’identitat i de riquesa cultural que s’esvaeixen…

El procés està en marxa, però encara és possible un canvi de rumb. Els catalans han de prendre exemple dels altres territoris que es neguen a desaparèixer: bretons, corsos, alsacians i bascos. Només la mobilització dels catalans, l’orgull i la determinació podran assegurar un futur al País Català.

El nom, una qüestió absolutament crucial

Canviar el nom no és una dèria ni un simple artifici polític. És respondre a una manca d’identificació eficaç del nostre territori, que pateix la imposició del nom d’Occitània. No som occitans, encara que siguin els nostres veïns geogràfics, culturals i històrics.

Canviar el nom i adoptar «País Català» significa afirmar-nos en un món on les identitats originals són esborrades, perquè el perill és que res no sigui ja recognoscible ni identificable. També és afirmar un rumb: el de reprendre el control del destí del nostre territori. No aspirem a ser un departament menystingut, on la confusió es barreja amb els estralls en tots els àmbits.

És el senyal de STOP, l’exigència d’una nova etapa que inclogui tots els catalans. Canviar el nom sí, però no així, no d’aquesta manera! Volem el canvi de nom. Però un nom pot durar dos segles, i per tant no és admissible fer qualsevol cosa, especialment per part d’una minoria amb una legitimitat reduïda i amb mètodes catastròficament antidemocràtics.

Mereixem una consulta real, una veritable votació democràtica. Volem un debat autèntic, una participació massiva i un consens real.

Crida a la manifestació

Fem una crida als habitants del País Català perquè es manifestin amb nosaltres el proper 27 de juny a les 15.30 h a la plaça de Catalunya de Perpinyà

Read more »

Diada de la memòria a Elna

 

ELNA, DIADA DE LA MEMÒRIA

Remembrança de la Massacre del 25.05.1285

Diumenge 31 de maig de 2026

Diumenge vinent 31 de maig commemorem a la Catalunya del Nord, com cada any, la Diada de la Memòria: honorarem la memòria dels nostres avantpassats morts per Catalunya, la nostra nació mil·lenària.

Comptarem com sempre amb la fidel presència, col·laboració i participació de les dues imprescindibles entitats: Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (IPECC) i Indrets del Record de Barcelona.

La vila d’Elna, prestigiosa ja del temps dels ibers força abans de l’ocupació romana, s’honora de ser, ara per ara i any rere any d’ençà del 2009, la sola vila de la Catalunya del Nord on s’homenatja la població civil pacífica, víctima de la barbàrie dels invasors francesos. Amb l’acord i el sosteniment del papa s’organitzà el 1285 una croada contra Catalunya capitanejada pel rei francès Philippe le Hardi que envaí

amb una impressionant armada el Rosselló.

El 25 de maig del 1285, després de tres dies de setge, la gent d’Elna es va refugiar dins la catedral perquè feia més de 200 anys que era un lloc «a sagrat», inatacable: ningú tenia el dret d’assaltar ni violar les esglésies d’ençà del sínode presidit per l’abat Oliba a Toluges el 1027. Els francesos violaren les dones sobre l’altar, esclafaren els mainatges contra les parets i hi calaren foc (Crònica de Bernat Desclot, 1288).

La Catedral d’Elna és doncs no sols un edifici romànic magnífic, un record de la vida, de l’obra i de la fe dels nostres avantpassats catalans, és a més a més, el testimoniatge de les atrocitats dels conqueridors francesos: es veu encara ara, vuit segles després, com el marbre dels brancals de la porta principal va saltar per l’escomesa del foc.

A la Catedral d’Elna «les pedres ploren» com va escriure l’eminent intel·lectual valencià Alfons Llorenç, i nosaltres retrobem la memòria robada, la identitat malmesa.

Daniela Grau Humbert. Comissió organitzadora a Elna.

> Programa:

11:00 Missa en català a la Catedral d’Elna oficiada per mossèn Oriol amb la participació de la Coral Santa Eulàlia. Aquesta missa és l’única que s’hi fa en català en tot l’any.

12:00 Parlaments de Daniela Grau per la Comissió organitzadora i de Josep Puig i Torres, secretari de l’IPECC.

Ofrena floral per l’IPECC als Jardins de la catedral davant la placa commemorativa dels fets del 25 de maig del 1285.

13h15. Dinar de germanor al restaurant entre catalans del Nord i del Sud de l’Albera (inscripcions al telèfon: 06 74 36 99 61 com més aviat millor).

Read more »

Èxit de la festa de la identitat catalana a Baó

La cultura i la llengua catalanes es van celebrar a Baó l'Associació Aire Nou de Bao (amb els seus 200 membres) va presentar una interessant mostra d'una cultura encara vibrant que mereix un reconeixement més ampli. Divendres, la sala La Vilbau, plena a gom a gom, va acollir per segon any consecutiu la companyia de teatre Inestable de Puigcerdà. Amb les seves improvisacions inversemblants, van delectar el públic, que es va divertir a fons. Aquest és un exemple de teatre que manté viva la llengua, compartint-la amb joves i grans, sempre amb humor i connectat amb l'actualitat. És el tipus de teatre que molts voldrien veure florir aquí a la Catalunya Nord. La vetllada va concloure amb la tradicional cremat i xicolatada. Dissabte, el temps va interrompre el programa. El fred va obligar els organitzadors a traslladar el concert, previst inicialment a la Plaça del Fogar, a La Vilbau. Allà també, una gran multitud va poder ballar fins a altes hores de la nit en bones condicions amb Pascual i els Desnatats. La tramuntana va obligar a cancel·lar el correfoc, però les Bèsties, els músics de les diverses colles, fins i tot la geganta de la Bisbal d’Empordà, van aconseguir muntar una passavila sense foc, per al gaudi dels espectadors i per a ells mateixos! Aquesta tramuntana va salvar, sense voler, els pocs cotxes aparcats a l’aparcament de l’ajuntament, que havia d’acollir el final del correfoc. Un cop més, els organitzadors haurien hagut de modificar el recorregut previst per incompliment de la normativa municipal. Diumenge, el Dia de l’Actuació castellera va començar amb la passavila, amb els Gegants d’Argelers i els de la Bisbal d’Empordà, juntament amb les colles castelleres i els músics, conduint tothom fins a la plaça de l’església. Des d’allà, a les tres colles que actuaven aquell dia —Castellers de Terrassa, Castellers de Sant Vinçens dels Horts i Castellers del Riberal— s’hi van afegir alguns castellers del Pallagos del Conflent. En aquesta ocasió, els Castellers del Riberal van recuperar els castells de set persones que no s'havien construït des de Millas 2024, gràcies a la feina incansable dels dos successius líders de la colla.

Read more »

Consulta departamental : Sí al País Català demana que l'opció "País Català" estigui sotmesa a vot popular de la mateixa manera que les altres

Sí al País Català fa una crida al Consell Departamental dels Pirineus Orientals a assegurar que s'inclogui explícitament el nom de "Pays Catalan" entre les opcions proposades als residents en el marc de la consulta anunciada sobre canviar el nom del departament.

Aquest nom no és una construcció recent ni una proposta marginal. Encaixa en una dinàmica ja àmpliament expressada i observada al territori. En una enquesta de France Bleu Roussillon (gener de 2024), "Pays Catalan" va arribar àmpliament al capdamunt amb el 56% dels vots d'uns 17.000 participants, confirmant una adhesió significativa a aquesta convocatòria.

Més enllà d'aquesta expressió ciutadana, "País Català" ja és àmpliament present a l'espai públic:

molts municipis del departament l'han integrat en els senyals d'accés al poble;

També s'utilitza en la comunicació institucional turística, inclosa la del Consell Departamental;

També s'inclou en la denominació o comunicació diària de moltes associacions esportives, culturals i ciutadanes locals.

Aquests elements demostren que "País Català" no sorgeix d'una suposició abstracta, sinó d'un ús real, visible i ja arrelat en pràctiques locals i associatives.

El Consell Departamental s'inspiraria en la "gran esborrament de la identitat catalana" proposada pel RN municipi de Perpinyà, que va esborrar el lema "Perpinyà la Catalana"?

Sí al País Català, per tant, demana a la presidenta Hermeline Malherbe i al seu equip de càrrecs electes departamentals que respectin la diversitat d'expressions dels ciutadans permetent que l'opció "País Català" estigui sotmesa a vot popular de la mateixa manera que les altres.

 

Read more »