Jaume Pol, president del partit Unitat Catalana s'ha pronunciat sobre el referèndum a l'entorn del nom del departament de majoria catalana de l'estat francès: "El nom del departament sempre ha sigut un problema, entre el moviment català i fora. Hi ha hagut propostes que, en un moment donat, van gaudir d’una certa popularitat: pensi en “Catalunya Nord”, també i més recentment “País Català”, que va sortir després de la creació de la regió Occitània, amb la voluntat des de Catalunya d’anomenar-la “Occitanie-Pays Catalan”. També sé que a diverses vegades hi va haver debats cultes entre historiadors i lingüistes per saber si s’havia de parlar de “Comtats”, de cara al Principat, de dir “Rosselló”, “Rosselló i Cerdanya”, que van ser els comtats recuperats per França el 1659; “Catalunya Nord” o “Catalunya del Nord”... Sempre aquest territori va dificultar trobar un nom que faci la unanimitat.
És un debat molt important. Un nom de departament en francès és un nom de departament francès. No vol dir que sigui el nom del territori tal com li agradi a tothom. Per mi, sens dubte, és Catalunya Nord, perquè la meua referència política és el petit llibre d’en Llorenç Planes. Ara, entenc que altres persones es considerin del País Català. Però el territori queda sent el territori.
El nom d’un territori reglamentat per l’administració francesa, amb una història molt forta perquè procedeix de la Revolució Francesa del 1789, és un altre tema. El debat actual només concerneix aquest tipus de territori administratiu, republicà i oficial, que s’haurà de triar amb l’aval d’una institució que no pot ser més jacobina que el Consell d’Estat francès. Una vegada acabada la consulta, es triarà el nom més votat amb majoria relativa, l’Assemblea Departamental prendrà una deliberació, que avalarà el resultat, i que enviarà el seu desig de canvi de nom a les autoritats franceses centrals –és a dir al govern–, que l’haurà de presentar al Consell d’Estat, que es reunirà, donarà el seu parer, i d’aquí ho enviaran tot al Consell dels Ministres, que haurà de decidir si són d’acord o no. Mai he dit que el Consell d’Estat era un òrgan democràtic. Ni que França, dins l’absolut, era un estat perfectament democràtic.
El problema de França el coneixem tots: és aquesta ideologia centralista, que anomenem jacobinisme i que planteja moltes dificultats per decidir el nostre futur. Ho veiem actualment a Còrsega i el seu projecte d’Estatut d’Autonomia. És difícil a França de poder descentralitzar-se. És possible pel departament de crear una gran comunitat de municipis que s’anomenaria “País Català”, però pensi que hauríem de tenir una ambició més gran encara per al nostre territori. És reivindicar el que tenen a Còrsega i a Alsàcia, és a dir una comunitat territorial única, que reuneix competències regionals, departamentals i de les mancomunitats al voltant d’una única institució. Caldria que tots els partits polítics catalans fessin una tasca col·lectiva per generar un debat al voltant d’una possible comunitat territorial única de Catalunya Nord, o amb qualsevol nom que triarem, sense demanar a París. És el que reivindiquem des d’Unitat Catalana, des de sempre: la creació d’una col·lectivitat amb més competències, o eixamplades, que les que tenim en aquest moment.
La referència a la catalanitat la cal fer servir per dues raons: primer, perquè és la nostra, catalans, i que ens la mereixem, i després, perquè ningú sap el que és, o a on és, l’orient del Pirineu, i que a més és un nom que mai s’ha venut fàcilment, si ho mirem des d’un punt de vista econòmic i turístic. La prova: al mateix moment, el Departament fa servir la marca de País Català per promoure turísticament el territori..."
