Sí Al País Català: Malgrat la censura, la consulta farsa i la manipulació descarada, seguim sent el País Català.

El Consell Departamental dels Pirineus Orientals (CD66) ha anunciat el resultat de la seva "consulta popular" sobre el canvi de nom del departament: tot segueix igual. "Sí als Paísos Catalans" expressa la seva profunda decepció i indignació per aquest resultat previsible, donat l'enfocament conciliador del CD66.

Tornem al 2016 per entendre aquesta votació: va ser la incorporació forçada del departament a la regió occitana de Tolosa. Això va esborrar el nostre nom i, amb ell, la nostra identitat catalana. Aleshores va sorgir un fort moviment per defensar el nom "País Català", recollint 40.000 signatures i mobilitzant 8.000 manifestants pels carrers de Perpinyà. Cartells amb "País Català" van aparèixer a gairebé tots els pobles i viles del departament. A partir d'aleshores, els funcionaris departamentals no van poder evitar el problema. Tanmateix, el Consell Departamental dels Pirineus Orientals (CD 66), liderat per la Sra. Malherbe, va endarrerir-se deliberadament, perdent nou anys, amb l'esperança d'organitzar una votació sense pressió ni participació pública. El seu objectiu era evitar qualsevol conflicte amb la majoria regional de la mateixa tendència política. Per tant, la votació es va celebrar sense cap debat real, excloent el nom més consensuat i unificador, "Pays Catalan", amb el pretext d'una jurisprudència defectuosa del Consell d'Estat. Un nom sortit del no-res, "Pyrénées Catalanes", havia de servir de substitut. El CD 66 amb prou feines va promoure la votació: no va anunciar la seva posició ni va explicar els motius o el significat de la votació. Només el primer vicepresident va defensar "Pirineus Catalans". Així doncs, es donaven totes les condicions per a un fracàs estrepitós. "Sí al País Català" creu que "Pays Catalan" hauria obtingut una gran majoria de vots i hauria mobilitzat més de l'11% dels votants. La ràbia és el sentiment predominant avui dia: prové del menyspreu que es mostra als nostres conciutadans catalans i del sentiment de ser víctimes de manipulació política. Malgrat la censura, la consulta farsa i la manipulació descarada, seguim sent el País Català.

Read more »

La Bressola premiada pel Fòrum Carlemany

El Fòrum Carlemany va guardonar el 2 de juliol La Bressola amb el Premi Falcó en reconeixement de la trajectòria de les nostres escoles al llarg de 50 anys d'història, durant la Nit del Fòrum, celebrada a l'Escala. A més, La Bressola també va tenir l'honor de compartir guardó amb Pilarin Bayes, distingida amb el premi de sòcia d'honor. 

Read more »

Manzanares, Baylac, Becque i diversos batlles impulsen la “Crida dels 66” per demanar el suport a l’opció “Pirineus Catalans”

La “Crida dels 66” per demanar el suport a l’opció “Pirineus Catalans” en la consulta convocada pel consell departamental per canviar el nom del departament dels Pirineus Orientals. La consulta és oberta fins el 15 d’agost. Els 66, una referència al número del departament, apleguen un ampli ventall de perfils. Entre els qui donen suport a la crida hi ha militants d’entitats catalanistes com Pere Manzanares (Arrels) o Alà Baylac Ferrer (APLEC), càrrecs electes i ex-electes com Jean-Paul Billes (ex-batlle de Pesillà de la Ribera), Pierre Becque (ex-batlle de Banyuls de la Marenda) o Nicolas Garcia (vice-president del departament). També s’hi han adherit artistes com l’escriptora Hélène Legrais, el músic i periodista Carles Sarrat, empresaris com Pierre Roca, Yves Henric o Jacques Font.

En declaracions al diari L’indépendant el col·lectiu afirma que “tots sabem que País Català no té cap possibilitat davant del Consell d’Estat” i diu que per això “hem triat una opció pragmàtica, possible i que respecta la identitat catalana. No hi ha cap oposició amb els defensors de País Català, hem escollit Pirineus Catalans perquè és un nom que aplega i que afirma la nostra identitat catalana”.

Després d’anys de dubtes, el consell departamental va decidir de fer una consulta sobre el nom del departament a mitjan juny del 2026. Els ciutadans poden votar entre tres opcions: mantenir el nom de Pirineus Orientals, una opció promoguda pel sector turístic (Pirineus Mediterrània) o bé Pirineus Catalans, opció catalanista i de consens. La proposta de País Català, molt popular entre la ciutadania, no ha entrat perquè els organitzadors de la consulta estan convençuts que de sortir escollida no seria validada pel Consell d’Estat francès, que és qui té la darrera paraula.

Read more »

Unitat Catalana: El problema de França el coneixem tots: és aquesta ideologia centralista, que anomenem jacobinisme

Jaume Pol, president del partit Unitat Catalana s'ha pronunciat sobre el referèndum a l'entorn del nom del departament de majoria catalana de l'estat francès: "El nom del departament sempre ha sigut un problema, entre el moviment català i fora. Hi ha hagut propostes que, en un moment donat, van gaudir d’una certa popularitat: pensi en “Catalunya Nord”, també i més recentment “País Català”, que va sortir després de la creació de la regió Occitània, amb la voluntat des de Catalunya d’anomenar-la “Occitanie-Pays Catalan”. També sé que a diverses vegades hi va haver debats cultes entre historiadors i lingüistes per saber si s’havia de parlar de “Comtats”, de cara al Principat, de dir “Rosselló”, “Rosselló i Cerdanya”, que van ser els comtats recuperats per França el 1659; “Catalunya Nord” o “Catalunya del Nord”... Sempre aquest territori va dificultar trobar un nom que faci la unanimitat. 

És un debat molt important. Un nom de departament en francès és un nom de departament francès. No vol dir que sigui el nom del territori tal com li agradi a tothom. Per mi, sens dubte, és Catalunya Nord, perquè la meua referència política és el petit llibre d’en Llorenç Planes. Ara, entenc que altres persones es considerin del País Català. Però el territori queda sent el territori. 

El nom d’un territori reglamentat per l’administració francesa, amb una història molt forta perquè procedeix de la Revolució Francesa del 1789, és un altre tema. El debat actual només concerneix aquest tipus de territori administratiu, republicà i oficial, que s’haurà de triar amb l’aval d’una institució que no pot ser més jacobina que el Consell d’Estat francès. Una vegada acabada la consulta, es triarà el nom més votat amb majoria relativa, l’Assemblea Departamental prendrà una deliberació, que avalarà el resultat, i que enviarà el seu desig de canvi de nom a les autoritats franceses centrals –és a dir al govern–, que l’haurà de presentar al Consell d’Estat, que es reunirà, donarà el seu parer, i d’aquí ho enviaran tot al Consell dels Ministres, que haurà de decidir si són d’acord o no. Mai he dit que el Consell d’Estat era un òrgan democràtic. Ni que França, dins l’absolut, era un estat perfectament democràtic. 

El problema de França el coneixem tots: és aquesta ideologia centralista, que anomenem jacobinisme i que planteja moltes dificultats per decidir el nostre futur. Ho veiem actualment a Còrsega i el seu projecte d’Estatut d’Autonomia. És difícil a França de poder descentralitzar-se. És possible pel departament de crear una gran comunitat de municipis que s’anomenaria “País Català”, però pensi que hauríem de tenir una ambició més gran encara per al nostre territori. És reivindicar el que tenen a Còrsega i a Alsàcia, és a dir una comunitat territorial única, que reuneix competències regionals, departamentals i de les mancomunitats al voltant d’una única institució. Caldria que tots els partits polítics catalans fessin una tasca col·lectiva per generar un debat al voltant d’una possible comunitat territorial única de Catalunya Nord, o amb qualsevol nom que triarem, sense demanar a París. És el que reivindiquem des d’Unitat Catalana, des de sempre: la creació d’una col·lectivitat amb més competències, o eixamplades, que les que tenim en aquest moment.

La referència a la catalanitat la cal fer servir per dues raons: primer, perquè és la nostra, catalans, i que ens la mereixem, i després, perquè ningú sap el que és, o a on és, l’orient del Pirineu, i que a més és un nom que mai s’ha venut fàcilment, si ho mirem des d’un punt de vista econòmic i turístic. La prova: al mateix moment, el Departament fa servir la marca de País Català per promoure turísticament el territori..."

Read more »

70 empreses i municipis de Catalunya Nord i de Catalunya Sud es troben a Perpinyà

La 7a Trobada sense fronteres dels municipis i les empreses catalanes s'ha celebrat avui a la Cambra de Comerç i Indústria de Perpinyà. Prop de 70 empreses i municipis de Catalunya Nord i de Catalunya Sud han participat en aquesta jornada d'intercanvi, marcada per debats rics i constructius. Els participants han pogut compartir les seves experiències, presentar els seus projectes i establir nous contactes a banda i banda de la frontera.

Els debats, en els quals han participat, entre d'altres, el secretari general de l'Eurorregió i el director de la Cambra de Comerç Transfronterera Basca, així com el conjunt d'electes municipals i empresaris presents, han permès posar en relleu els nombrosos reptes comuns dels territoris transfronterers. Els intercanvis d'experiències han estat especialment enriquidors i han fet emergir diverses vies concretes de cooperació.

S'han creat vincles entre administracions locals i empreses, i ja s'estan començant a debatre diversos projectes comuns. Els Angelets de la Terra han reafirmat la seva voluntat de continuar aquesta dinàmica. Després d'haver contribuït a enfortir els vincles institucionals i culturals entre Catalunya Nord i Catalunya Sud, l'associació vol ara desenvolupar amb més força les cooperacions econòmiques. De fet, els intercanvis econòmics constitueixen una palanca essencial per consolidar duradorament les relacions entre els catalans del Nord i del Sud i construir un espai de cooperació cada vegada més sòlid.

Abans d'acomiadar-se, tots els participants han estat convidats a prendre part en la 8a Trobada sense fronteres dels municipis i les empreses catalanes, que se celebrarà a Catalunya Sud després de l'estiu, amb l'objectiu de continuar aquesta dinàmica de cooperació al servei de tot el territori català

Read more »

Alumnes d'Alacant visiten la Catalunya Nord durant 4 jorns

Entre el 21 i el 25 de juny, un viatge de quatre jorns de cinquanta filòlegs de llengua catalana a la Catalunya del Nord, entre alumnat de tots els cursos del Grau en Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant i professorat del Departament. Han conegut Perpinyà, Prada, Rià, Cotlliure; visitat Sant Miquel de Cuixà i la tomba de Pompeu Fabra; han viscut l'arribada de la Flama del Canigó a Vilafranca i un correfocs a Rià. Ens hem banyat a la Tet. I hem escoltat rondalles i llegendes del Conflent. Diferents compatriotes els han acollit: Joan Peytaví, Arlet Brufau, Joana Serra, Joan Lluís Lluís, Enric Balaguer, Didier Payré i Violeta Tubert.

Read more »

Pujada al Castell de Rià, bressol de la nació catalana i el seu primer comte-rei

En el marc de la regeneració de la Flama del Canigó diverses entitats van pujar al Castell de Rià, divendres 12 de juny. Allà, al bressol de Catalunya, la mainada va cantar la cançó Flama del Canigó. Aquesta pujada ser coordinada per l'Associació dels Focs de Sant Joan amb l'APLEC o Amics de la Llibreria Catalana de Perpinyà, Rosselló.

Al Castell de Rià, al Conflent, hi va néixer el primer Comte-Rei de Catalunya, Guifré el Pilós, vers 840. Aquest castell, com molts altres castells nord-catalans, destruït el segle XVII pels francesos per evitar el record popular de la Catalunya independent i que els vells castells per tal que no interferissin en el sistema de defensa del territori que ell havia planificat. La major part del castell fou aleshores enderrocat, de manera que només n'han quedat dempeus els basaments de les parets, que quasi en cap cas sobrepassen el metre d'alçada. 

Per què fou important Guifré el Pilós? 

Guifré el Pilós (840-897) va ser el fundador de la primera dinastia pròpia catalana. Va trencar amb la dependència dels reis francs per nomenar els comtes, convertint el títol nobiliari en hereditari el 897 i accedint a la independència. Com a dotzè comte de Barcelona, va ser el primer a donar en herència els seus dominis als seus fills, establint així el fonament del Casal de Barcelona

A més, va impulsar el repoblament de territoris estratègics a Catalunya. Va dirigir una important tasca de repoblament a les terres centrals de Catalunya i va fundar el Monestir de Santa Maria de Ripoll on reste enterrat. Va fundar Catalunya en unificar diversos comtats sota el seu domini, incloent-hi Barcelona, Girona, Urgell i Cerdanya l'any 878 i se li atribueix la creació de la senyera de les ⁠quatre barres de sang,  que va ajudar a forjar la identitat nacional catalana. Per tot plegat se l'anomenà 'Pare de la Pàtria'.

Read more »