dissabte, 27 de juny del 2026

Unitat Catalana: El problema de França el coneixem tots: és aquesta ideologia centralista, que anomenem jacobinisme

Jaume Pol, president del partit Unitat Catalana s'ha pronunciat sobre el referèndum a l'entorn del nom del departament de majoria catalana de l'estat francès: "El nom del departament sempre ha sigut un problema, entre el moviment català i fora. Hi ha hagut propostes que, en un moment donat, van gaudir d’una certa popularitat: pensi en “Catalunya Nord”, també i més recentment “País Català”, que va sortir després de la creació de la regió Occitània, amb la voluntat des de Catalunya d’anomenar-la “Occitanie-Pays Catalan”. També sé que a diverses vegades hi va haver debats cultes entre historiadors i lingüistes per saber si s’havia de parlar de “Comtats”, de cara al Principat, de dir “Rosselló”, “Rosselló i Cerdanya”, que van ser els comtats recuperats per França el 1659; “Catalunya Nord” o “Catalunya del Nord”... Sempre aquest territori va dificultar trobar un nom que faci la unanimitat. 

És un debat molt important. Un nom de departament en francès és un nom de departament francès. No vol dir que sigui el nom del territori tal com li agradi a tothom. Per mi, sens dubte, és Catalunya Nord, perquè la meua referència política és el petit llibre d’en Llorenç Planes. Ara, entenc que altres persones es considerin del País Català. Però el territori queda sent el territori. 

El nom d’un territori reglamentat per l’administració francesa, amb una història molt forta perquè procedeix de la Revolució Francesa del 1789, és un altre tema. El debat actual només concerneix aquest tipus de territori administratiu, republicà i oficial, que s’haurà de triar amb l’aval d’una institució que no pot ser més jacobina que el Consell d’Estat francès. Una vegada acabada la consulta, es triarà el nom més votat amb majoria relativa, l’Assemblea Departamental prendrà una deliberació, que avalarà el resultat, i que enviarà el seu desig de canvi de nom a les autoritats franceses centrals –és a dir al govern–, que l’haurà de presentar al Consell d’Estat, que es reunirà, donarà el seu parer, i d’aquí ho enviaran tot al Consell dels Ministres, que haurà de decidir si són d’acord o no. Mai he dit que el Consell d’Estat era un òrgan democràtic. Ni que França, dins l’absolut, era un estat perfectament democràtic. 

El problema de França el coneixem tots: és aquesta ideologia centralista, que anomenem jacobinisme i que planteja moltes dificultats per decidir el nostre futur. Ho veiem actualment a Còrsega i el seu projecte d’Estatut d’Autonomia. És difícil a França de poder descentralitzar-se. És possible pel departament de crear una gran comunitat de municipis que s’anomenaria “País Català”, però pensi que hauríem de tenir una ambició més gran encara per al nostre territori. És reivindicar el que tenen a Còrsega i a Alsàcia, és a dir una comunitat territorial única, que reuneix competències regionals, departamentals i de les mancomunitats al voltant d’una única institució. Caldria que tots els partits polítics catalans fessin una tasca col·lectiva per generar un debat al voltant d’una possible comunitat territorial única de Catalunya Nord, o amb qualsevol nom que triarem, sense demanar a París. És el que reivindiquem des d’Unitat Catalana, des de sempre: la creació d’una col·lectivitat amb més competències, o eixamplades, que les que tenim en aquest moment.

La referència a la catalanitat la cal fer servir per dues raons: primer, perquè és la nostra, catalans, i que ens la mereixem, i després, perquè ningú sap el que és, o a on és, l’orient del Pirineu, i que a més és un nom que mai s’ha venut fàcilment, si ho mirem des d’un punt de vista econòmic i turístic. La prova: al mateix moment, el Departament fa servir la marca de País Català per promoure turísticament el territori..."

Read more »

70 empreses i municipis de Catalunya Nord i de Catalunya Sud es troben a Perpinyà

La 7a Trobada sense fronteres dels municipis i les empreses catalanes s'ha celebrat avui a la Cambra de Comerç i Indústria de Perpinyà. Prop de 70 empreses i municipis de Catalunya Nord i de Catalunya Sud han participat en aquesta jornada d'intercanvi, marcada per debats rics i constructius. Els participants han pogut compartir les seves experiències, presentar els seus projectes i establir nous contactes a banda i banda de la frontera.

Els debats, en els quals han participat, entre d'altres, el secretari general de l'Eurorregió i el director de la Cambra de Comerç Transfronterera Basca, així com el conjunt d'electes municipals i empresaris presents, han permès posar en relleu els nombrosos reptes comuns dels territoris transfronterers. Els intercanvis d'experiències han estat especialment enriquidors i han fet emergir diverses vies concretes de cooperació.





S'han creat vincles entre administracions locals i empreses, i ja s'estan començant a debatre diversos projectes comuns. Els Angelets de la Terra han reafirmat la seva voluntat de continuar aquesta dinàmica. Després d'haver contribuït a enfortir els vincles institucionals i culturals entre Catalunya Nord i Catalunya Sud, l'associació vol ara desenvolupar amb més força les cooperacions econòmiques. De fet, els intercanvis econòmics constitueixen una palanca essencial per consolidar duradorament les relacions entre els catalans del Nord i del Sud i construir un espai de cooperació cada vegada més sòlid.

Abans d'acomiadar-se, tots els participants han estat convidats a prendre part en la 8a Trobada sense fronteres dels municipis i les empreses catalanes, que se celebrarà a Catalunya Sud després de l'estiu, amb l'objectiu de continuar aquesta dinàmica de cooperació al servei de tot el territori català

Read more »

divendres, 26 de juny del 2026

Alumnes d'Alacant visiten la Catalunya Nord durant 4 jorns

Entre el 21 i el 25 de juny, un viatge de quatre jorns de cinquanta filòlegs de llengua catalana a la Catalunya del Nord, entre alumnat de tots els cursos del Grau en Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant i professorat del Departament. Han conegut Perpinyà, Prada, Rià, Cotlliure; visitat Sant Miquel de Cuixà i la tomba de Pompeu Fabra; han viscut l'arribada de la Flama del Canigó a Vilafranca i un correfocs a Rià. Ens hem banyat a la Tet. I hem escoltat rondalles i llegendes del Conflent. Diferents compatriotes els han acollit: Joan Peytaví, Arlet Brufau, Joana Serra, Joan Lluís Lluís, Enric Balaguer, Didier Payré i Violeta Tubert.




Read more »

dimarts, 23 de juny del 2026

Pujada al Castell de Rià, bressol de la nació catalana i el seu primer comte-rei







En el marc de la regeneració de la Flama del Canigó diverses entitats van pujar al Castell de Rià, divendres 12 de juny. Allà, al bressol de Catalunya, la mainada va cantar la cançó Flama del Canigó. Aquesta pujada ser coordinada per l'Associació dels Focs de Sant Joan amb l'APLEC o Amics de la Llibreria Catalana de Perpinyà, Rosselló.

Al Castell de Rià, al Conflent, hi va néixer el primer Comte-Rei de Catalunya, Guifré el Pilós, vers 840. Aquest castell, com molts altres castells nord-catalans, destruït el segle XVII pels francesos per evitar el record popular de la Catalunya independent i que els vells castells per tal que no interferissin en el sistema de defensa del territori que ell havia planificat. La major part del castell fou aleshores enderrocat, de manera que només n'han quedat dempeus els basaments de les parets, que quasi en cap cas sobrepassen el metre d'alçada. 

Per què fou important Guifré el Pilós? 

Guifré el Pilós (840-897) va ser el fundador de la primera dinastia pròpia catalana. Va trencar amb la dependència dels reis francs per nomenar els comtes, convertint el títol nobiliari en hereditari el 897 i accedint a la independència. Com a dotzè comte de Barcelona, va ser el primer a donar en herència els seus dominis als seus fills, establint així el fonament del Casal de Barcelona

A més, va impulsar el repoblament de territoris estratègics a Catalunya. Va dirigir una important tasca de repoblament a les terres centrals de Catalunya i va fundar el Monestir de Santa Maria de Ripoll on reste enterrat. Va fundar Catalunya en unificar diversos comtats sota el seu domini, incloent-hi Barcelona, Girona, Urgell i Cerdanya l'any 878 i se li atribueix la creació de la senyera de les ⁠quatre barres de sang,  que va ajudar a forjar la identitat nacional catalana. Per tot plegat se l'anomenà 'Pare de la Pàtria'.

Read more »

dijous, 11 de juny del 2026

L’Associació per a l’Ensenyament del Català (APLEC) demana que tots els col·legis de la Catalunya Nord ofereixin l’opció d’estudiar català

L’Associació per a l’Ensenyament del Català (APLEC) ha reclamat que tots els col·legis de la Catalunya Nord ofereixin l’opció d’estudiar català, tal com estableix la llei. L’entitat denuncia que, malgrat l’obligació legal, l’oferta continua sent insuficient i demana més recursos per garantir tant les classes d’iniciació com els projectes bilingües.

L’APLEC està informant activament les famílies dels alumnes de CM2 —l’últim curs de primària— sobre els drets i les opcions que tenen en accedir al col·legi. “La llei obliga els centres a donar aquesta possibilitat.

El Grup tècnic departamental per a l’ensenyament del català, reunit el 4 de juny sota la presidència d’Anne-Laure Arino, directora acadèmica dels Serveis de l’Educació Nacional ha anunciat l’obertura de l’opció català al col·legi Saint-Éxupéry de Perpinyà. Aquest centre se suma als ja existents dels col·legis Jean Moulin, de Ceret, i garanteix la continuïtat dels alumnes que han participat en el programa “Parlem català a escola” de l’escola Rigau, impulsat conjuntament per la vila i l’APLEC.

Malgrat aquest avenç puntual, l’APLEC considera que el ritme d'implementació de noves places és massa lent i la cobertura insuficient. L’entitat reclama més mitjans humans i horaris, tant per ampliar les hores de català com a llengua del país com per consolidar i estendre els projectes d’ensenyament bilingüe català-francès.

Més de 9.000 alumnes gràcies al suport municipal i de la Generalitat

Aquest curs, gràcies a la recuperació del suport financer de la Generalitat de Catalunya, l’APLEC ha pogut incorporar més de 760 alumnes nous a les classes d’iniciació. En total, l’associació ha arribat a prop de 9.000 alumnes repartits en 86 escoles i 52 municipis, amb finançament procedent de municipis, del Departament i de la Regió.


Read more »

dissabte, 6 de juny del 2026

«Sí al País Català» denuncia una consulta esbiaixada i l’exclusió del nom majoritari i crida a manifestar



«Sí al País Català» denuncia una consulta esbiaixada i l’exclusió del nom majoritari. Des de fa anys, constatem una marginació i un esborrament progressiu de la identitat del territori. Rebutgem aquest esborrament i rebutgem ser associats a un procediment que no reflecteix la voluntat popular.

La crida dels catalans a la mobilització

El moment és greu per al País Català: en tots els àmbits, l’esborrament del territori està en marxa. Ara es tracta d’una qüestió de supervivència: o bé els catalans reaccionen amb determinació i fermesa, o bé accepten i consagren la seva desaparició pura i simple. Mil anys d’història apassionant i de patrimoni, d’identitat i de riquesa cultural que s’esvaeixen…

El procés està en marxa, però encara és possible un canvi de rumb. Els catalans han de prendre exemple dels altres territoris que es neguen a desaparèixer: bretons, corsos, alsacians i bascos. Només la mobilització dels catalans, l’orgull i la determinació podran assegurar un futur al País Català.

El nom, una qüestió absolutament crucial

Canviar el nom no és una dèria ni un simple artifici polític. És respondre a una manca d’identificació eficaç del nostre territori, que pateix la imposició del nom d’Occitània. No som occitans, encara que siguin els nostres veïns geogràfics, culturals i històrics.

Canviar el nom i adoptar «País Català» significa afirmar-nos en un món on les identitats originals són esborrades, perquè el perill és que res no sigui ja recognoscible ni identificable. També és afirmar un rumb: el de reprendre el control del destí del nostre territori. No aspirem a ser un departament menystingut, on la confusió es barreja amb els estralls en tots els àmbits.

És el senyal de STOP, l’exigència d’una nova etapa que inclogui tots els catalans. Canviar el nom sí, però no així, no d’aquesta manera! Volem el canvi de nom. Però un nom pot durar dos segles, i per tant no és admissible fer qualsevol cosa, especialment per part d’una minoria amb una legitimitat reduïda i amb mètodes catastròficament antidemocràtics.

Mereixem una consulta real, una veritable votació democràtica. Volem un debat autèntic, una participació massiva i un consens real.

Crida a la manifestació

Fem una crida als habitants del País Català perquè es manifestin amb nosaltres el proper 27 de juny a les 15.30 h a la plaça de Catalunya de Perpinyà

Read more »

dimarts, 26 de maig del 2026

Diada de la memòria a Elna

 


ELNA, DIADA DE LA MEMÒRIA


Remembrança de la Massacre del 25.05.1285


Diumenge 31 de maig de 2026


Diumenge vinent 31 de maig commemorem a la Catalunya del Nord, com cada any, la Diada de la Memòria: honorarem la memòria dels nostres avantpassats morts per Catalunya, la nostra nació mil·lenària.


Comptarem com sempre amb la fidel presència, col·laboració i participació de les dues imprescindibles entitats: Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (IPECC) i Indrets del Record de Barcelona.


La vila d’Elna, prestigiosa ja del temps dels ibers força abans de l’ocupació romana, s’honora de ser, ara per ara i any rere any d’ençà del 2009, la sola vila de la Catalunya del Nord on s’homenatja la població civil pacífica, víctima de la barbàrie dels invasors francesos. Amb l’acord i el sosteniment del papa s’organitzà el 1285 una croada contra Catalunya capitanejada pel rei francès Philippe le Hardi que envaí


amb una impressionant armada el Rosselló.


El 25 de maig del 1285, després de tres dies de setge, la gent d’Elna es va refugiar dins la catedral perquè feia més de 200 anys que era un lloc «a sagrat», inatacable: ningú tenia el dret d’assaltar ni violar les esglésies d’ençà del sínode presidit per l’abat Oliba a Toluges el 1027. Els francesos violaren les dones sobre l’altar, esclafaren els mainatges contra les parets i hi calaren foc (Crònica de Bernat Desclot, 1288).


La Catedral d’Elna és doncs no sols un edifici romànic magnífic, un record de la vida, de l’obra i de la fe dels nostres avantpassats catalans, és a més a més, el testimoniatge de les atrocitats dels conqueridors francesos: es veu encara ara, vuit segles després, com el marbre dels brancals de la porta principal va saltar per l’escomesa del foc.


A la Catedral d’Elna «les pedres ploren» com va escriure l’eminent intel·lectual valencià Alfons Llorenç, i nosaltres retrobem la memòria robada, la identitat malmesa.


Daniela Grau Humbert. Comissió organitzadora a Elna.


> Programa:


11:00 Missa en català a la Catedral d’Elna oficiada per mossèn Oriol amb la participació de la Coral Santa Eulàlia. Aquesta missa és l’única que s’hi fa en català en tot l’any.


12:00 Parlaments de Daniela Grau per la Comissió organitzadora i de Josep Puig i Torres, secretari de l’IPECC.


Ofrena floral per l’IPECC als Jardins de la catedral davant la placa commemorativa dels fets del 25 de maig del 1285.


13h15. Dinar de germanor al restaurant entre catalans del Nord i del Sud de l’Albera (inscripcions al telèfon: 06 74 36 99 61 com més aviat millor).

Read more »