Aquesta dinàmica basca representa una font d'inspiració per al País Català, destacant la necessitat d'eines institucionals adequades per respondre més eficaçment als reptes locals i a les expectatives de la població, i demanant un enfortiment dels vincles entre els pobles basc i català.
Emfatitzem especialment la necessitat urgent de:
- reforçar la promoció i la transmissió de la llengua catalana, pilar fonamental de la nostra identitat;
- implementar una política d'habitatge proactiva per garantir l'accés a un habitatge digne per als habitants de la regió;
- Combatre la sobreurbanització massiva i especulativa, així com la proliferació de polígons d'habitatges que estan alterant profundament el caràcter del País Català;
- Preservar i desenvolupar una agricultura sostenible, en un context de creixent pressió sobre el sòl agrícola;
- Donar suport i promoure la identitat i la cultura catalanes, que estan marginades en les polítiques públiques i la promoció turística;
- Establir una institució territorial departamental amb competències ampliades.
Els pobles basc i català, que comparteixen una realitat pirinenca i transfronterera, han d'enfortir els seus vincles per tal de promoure conjuntament una França més descentralitzada.
Zorionak eta gora Euska Herria!
Sí al País Català!
Unitat Catalana agraeix les electores i electors Nord-Catalans que ens han donat la seva confiança votant pels nostres candidats, tant a Perpinyà com en altres municipis. Alguns d'ells encara seran a la segona ronda. D'altra banda, Unitat Catalana fa una crida a tots els electors de les ciutats on els candidats del RN podrien guanyar diumenge que ve (Cabestany, Elna, Cànoes, Ribesaltes...) a mobilitzar-se i votar contra l'extrema dreta desgraciadament ja present a Perpinyà.
Ens vam oposar a la retallada del llavors govern. Ens vam mobilitzar per defensar el nostre territori, el País Català, que va quedar marginat tant en la denominació de la comarca com en tenint en compte les seves especificacions per part de l'estat i els dirigents autonòmics de Tolosa i Montpeller.
Volíem, i encara volem, que el País Català fos reconegut com un territori amb una existència política i institucional enfortida en el marc de la República Francesa.
El País Català es distingeix per una identitat forta i antiga. Té una història pròpia, marcada per segles de construcció social i cultural, llengua pròpia, catalana, i una cultura viva, rica en les seves tradicions, festivals i creacions artístiques.
Tenim, des del nostre establiment, reivindicacions clares i constants: l'aprofundiment real de la regionalització de França, el reconeixement institucional d'un País Català amb competències ampliades, el foment i la transmissió de la llengua i cultura catalanes, així com el canvi de nom del departament perquè reflecteix la nostra identitat i valora el nostre territori.
Fidels als seus compromisos, Sí al País Català participa en totes les eleccions: eleccions departamentals, legislatives, municipals, i, al costat dels Pobles de la Regió i Solidaritat, eleccions europees i autonòmiques.
Així tindrem candidats a molts municipis del departament, entre ells la capital del País Català, Perpinyà. A Perpinyà, Perpinyà en català, el nostre moviment ha estat present en campanyes municipals des de la seva creació, per tal de portar els nostres valors alts i forts i compartir-los amb la població.
Aquest plantejament, assumim plenament, i un cop més, ens posicionem a Perpinyà fora de la candidatura dels extremistes, que rebutgen l'aprofundiment de la regionalització i la valorització de la nostra identitat catalana.
Volem aportar la nostra sensibilitat a una trobada similar a nosaltres, moderada, responsable i pragmàtica, amb esperit de coherència i eficàcia al servei del poble de Perpinyà.
Pel que fa a la llista que encapçala Agnès Langevine, volem ser ben clar: el seu suport afirmat a l'elecció del nom "Occitanie" i la seva forta inversió en la majoria del consell regional, que marginava i invisibilitzava les nostres especificitats catalanes, tradueixen orientacions polítiques que no compartim.
Per això, avui, optem per dedicar-nos a un enfocament coherent amb la catalanitat de Perpinyà, tot mantenint-nos oberts al diàleg amb tots els candidats respectuosos amb aquesta realitat.
Finalment, creiem que Perpinyà ha de ser el cor bategant d'un País Català que assumeix plenament la seva cultura, la seva identitat, que sap ser escoltat i respectat, i que mostra inventiva i obertura al món, sense renunciar mai a la seva ànima catalana. Una ciutat que fa de la seva catalanitat un actiu, força pel seu turisme i desenvolupament econòmic."
És temps de recuperar el nostre nom i la nostra identitat! Necessitem el teu suport, la teva firma, el teu vot per mor que la capital de Catalunya Nord torni a ser Perpinyà la Catalana.
La reforma del concurs no ha previst la formació específica de mestres bilingües. L'APLEC, Associació per a l'ensenyament del català, acaba d'enviar al ministre d'Educació Édouard Geffray una demanda de creació d'una llicenciatura de professor de les escoles bilingüe francès-català. El diploma haurà d'incloure un 50% d'ensenyaments en català i tractar de la didàctica del bilingüisme. L'APLEC ha sol·licitat al ministre una entrevista per exposar les necessitats relacionades amb l'ensenyament bilingüe en català i el projecte d'una formació per als futurs mestres i mestresses bilingües.
La reforma del concurs de reclutament de professors d'escoles -que va entrar en vigor aquest any- no ha previst que els professors bilingües de primària siguin preparats per a la seua tasca d’ensenyants en dues llengües. Sense una formació adequada, la reforma qüestionaria el funcionament i la qualitat de l'ensenyament bilingüe en català.
L'APLEC proposa que la llicència de professor de les escoles bilingües sigui adossada a les llicències existents a Perpinyà, Llicència de Català i Llicència de Professor de les escoles ordinària, de manera que no generi cap sobrecobert.
L'APLEC recorda que els habitants són massivament favorables a l'ensenyament del català (90%, estudi IFOP de 2025) i a l'ensenyament bilingüe (76%, Enquesta de 2015). A més, el català també ensenyat a totes les escoles de la Catalunya del sud, València i Balears i Andorra, on és llengua oficial i obligatòria, és llengua transfronterera que representa per als alumnes nord-catalans una autèntica plusvàlua professional, a més de la dimensió de patrimoni cultural i factor de cohesió social.