El Fòrum Carlemany va guardonar el 2 de juliol La Bressola amb el Premi Falcó en reconeixement de la trajectòria de les nostres escoles al llarg de 50 anys d'història, durant la Nit del Fòrum, celebrada a l'Escala. A més, La Bressola també va tenir l'honor de compartir guardó amb Pilarin Bayes, distingida amb el premi de sòcia d'honor.
En declaracions al diari L’indépendant el col·lectiu afirma que “tots sabem que País Català no té cap possibilitat davant del Consell d’Estat” i diu que per això “hem triat una opció pragmàtica, possible i que respecta la identitat catalana. No hi ha cap oposició amb els defensors de País Català, hem escollit Pirineus Catalans perquè és un nom que aplega i que afirma la nostra identitat catalana”.
Després d’anys de dubtes, el consell departamental va decidir de fer una consulta sobre el nom del departament a mitjan juny del 2026. Els ciutadans poden votar entre tres opcions: mantenir el nom de Pirineus Orientals, una opció promoguda pel sector turístic (Pirineus Mediterrània) o bé Pirineus Catalans, opció catalanista i de consens. La proposta de País Català, molt popular entre la ciutadania, no ha entrat perquè els organitzadors de la consulta estan convençuts que de sortir escollida no seria validada pel Consell d’Estat francès, que és qui té la darrera paraula.
Jaume Pol, president del partit Unitat Catalana s'ha pronunciat sobre el referèndum a l'entorn del nom del departament de majoria catalana de l'estat francès: "El nom del departament sempre ha sigut un problema, entre el moviment català i fora. Hi ha hagut propostes que, en un moment donat, van gaudir d’una certa popularitat: pensi en “Catalunya Nord”, també i més recentment “País Català”, que va sortir després de la creació de la regió Occitània, amb la voluntat des de Catalunya d’anomenar-la “Occitanie-Pays Catalan”. També sé que a diverses vegades hi va haver debats cultes entre historiadors i lingüistes per saber si s’havia de parlar de “Comtats”, de cara al Principat, de dir “Rosselló”, “Rosselló i Cerdanya”, que van ser els comtats recuperats per França el 1659; “Catalunya Nord” o “Catalunya del Nord”... Sempre aquest territori va dificultar trobar un nom que faci la unanimitat.
És un debat molt important. Un nom de departament en francès és un nom de departament francès. No vol dir que sigui el nom del territori tal com li agradi a tothom. Per mi, sens dubte, és Catalunya Nord, perquè la meua referència política és el petit llibre d’en Llorenç Planes. Ara, entenc que altres persones es considerin del País Català. Però el territori queda sent el territori.
El nom d’un territori reglamentat per l’administració francesa, amb una història molt forta perquè procedeix de la Revolució Francesa del 1789, és un altre tema. El debat actual només concerneix aquest tipus de territori administratiu, republicà i oficial, que s’haurà de triar amb l’aval d’una institució que no pot ser més jacobina que el Consell d’Estat francès. Una vegada acabada la consulta, es triarà el nom més votat amb majoria relativa, l’Assemblea Departamental prendrà una deliberació, que avalarà el resultat, i que enviarà el seu desig de canvi de nom a les autoritats franceses centrals –és a dir al govern–, que l’haurà de presentar al Consell d’Estat, que es reunirà, donarà el seu parer, i d’aquí ho enviaran tot al Consell dels Ministres, que haurà de decidir si són d’acord o no. Mai he dit que el Consell d’Estat era un òrgan democràtic. Ni que França, dins l’absolut, era un estat perfectament democràtic.
El problema de França el coneixem tots: és aquesta ideologia centralista, que anomenem jacobinisme i que planteja moltes dificultats per decidir el nostre futur. Ho veiem actualment a Còrsega i el seu projecte d’Estatut d’Autonomia. És difícil a França de poder descentralitzar-se. És possible pel departament de crear una gran comunitat de municipis que s’anomenaria “País Català”, però pensi que hauríem de tenir una ambició més gran encara per al nostre territori. És reivindicar el que tenen a Còrsega i a Alsàcia, és a dir una comunitat territorial única, que reuneix competències regionals, departamentals i de les mancomunitats al voltant d’una única institució. Caldria que tots els partits polítics catalans fessin una tasca col·lectiva per generar un debat al voltant d’una possible comunitat territorial única de Catalunya Nord, o amb qualsevol nom que triarem, sense demanar a París. És el que reivindiquem des d’Unitat Catalana, des de sempre: la creació d’una col·lectivitat amb més competències, o eixamplades, que les que tenim en aquest moment.
La referència a la catalanitat la cal fer servir per dues raons: primer, perquè és la nostra, catalans, i que ens la mereixem, i després, perquè ningú sap el que és, o a on és, l’orient del Pirineu, i que a més és un nom que mai s’ha venut fàcilment, si ho mirem des d’un punt de vista econòmic i turístic. La prova: al mateix moment, el Departament fa servir la marca de País Català per promoure turísticament el territori..."
La 7a Trobada sense fronteres dels municipis i les empreses catalanes s'ha celebrat avui a la Cambra de Comerç i Indústria de Perpinyà. Prop de 70 empreses i municipis de Catalunya Nord i de Catalunya Sud han participat en aquesta jornada d'intercanvi, marcada per debats rics i constructius. Els participants han pogut compartir les seves experiències, presentar els seus projectes i establir nous contactes a banda i banda de la frontera.
Els debats, en els quals han participat, entre d'altres, el secretari general de l'Eurorregió i el director de la Cambra de Comerç Transfronterera Basca, així com el conjunt d'electes municipals i empresaris presents, han permès posar en relleu els nombrosos reptes comuns dels territoris transfronterers. Els intercanvis d'experiències han estat especialment enriquidors i han fet emergir diverses vies concretes de cooperació.
S'han creat vincles entre administracions locals i empreses, i ja s'estan començant a debatre diversos projectes comuns. Els Angelets de la Terra han reafirmat la seva voluntat de continuar aquesta dinàmica. Després d'haver contribuït a enfortir els vincles institucionals i culturals entre Catalunya Nord i Catalunya Sud, l'associació vol ara desenvolupar amb més força les cooperacions econòmiques. De fet, els intercanvis econòmics constitueixen una palanca essencial per consolidar duradorament les relacions entre els catalans del Nord i del Sud i construir un espai de cooperació cada vegada més sòlid.
Abans d'acomiadar-se, tots els participants han estat convidats a prendre part en la 8a Trobada sense fronteres dels municipis i les empreses catalanes, que se celebrarà a Catalunya Sud després de l'estiu, amb l'objectiu de continuar aquesta dinàmica de cooperació al servei de tot el territori català
Al Castell de Rià, al Conflent, hi va néixer el primer Comte-Rei de Catalunya, Guifré el Pilós, vers 840. Aquest castell, com molts altres castells nord-catalans, destruït el segle XVII pels francesos per evitar el record popular de la Catalunya independent i que els vells castells per tal que no interferissin en el sistema de defensa del territori que ell havia planificat. La major part del castell fou aleshores enderrocat, de manera que només n'han quedat dempeus els basaments de les parets, que quasi en cap cas sobrepassen el metre d'alçada.
Per què fou important Guifré el Pilós?
Guifré el Pilós (840-897) va ser el fundador de la primera dinastia pròpia catalana. Va trencar amb la dependència dels reis francs per nomenar els comtes, convertint el títol nobiliari en hereditari el 897 i accedint a la independència. Com a dotzè comte de Barcelona, va ser el primer a donar en herència els seus dominis als seus fills, establint així el fonament del Casal de Barcelona
A més, va impulsar el repoblament de territoris estratègics a Catalunya. Va dirigir una important tasca de repoblament a les terres centrals de Catalunya i va fundar el Monestir de Santa Maria de Ripoll on reste enterrat. Va fundar Catalunya en unificar diversos comtats sota el seu domini, incloent-hi Barcelona, Girona, Urgell i Cerdanya l'any 878 i se li atribueix la creació de la senyera de les quatre barres de sang, que va ajudar a forjar la identitat nacional catalana. Per tot plegat se l'anomenà 'Pare de la Pàtria'.
L’Associació per a l’Ensenyament del Català (APLEC) ha reclamat que tots els col·legis de la Catalunya Nord ofereixin l’opció d’estudiar català, tal com estableix la llei. L’entitat denuncia que, malgrat l’obligació legal, l’oferta continua sent insuficient i demana més recursos per garantir tant les classes d’iniciació com els projectes bilingües.
L’APLEC està informant activament les famílies dels alumnes de CM2 —l’últim curs de primària— sobre els drets i les opcions que tenen en accedir al col·legi. “La llei obliga els centres a donar aquesta possibilitat.
El Grup tècnic departamental per a l’ensenyament del català, reunit el 4 de juny sota la presidència d’Anne-Laure Arino, directora acadèmica dels Serveis de l’Educació Nacional ha anunciat l’obertura de l’opció català al col·legi Saint-Éxupéry de Perpinyà. Aquest centre se suma als ja existents dels col·legis Jean Moulin, de Ceret, i garanteix la continuïtat dels alumnes que han participat en el programa “Parlem català a escola” de l’escola Rigau, impulsat conjuntament per la vila i l’APLEC.
Malgrat aquest avenç puntual, l’APLEC considera que el ritme d'implementació de noves places és massa lent i la cobertura insuficient. L’entitat reclama més mitjans humans i horaris, tant per ampliar les hores de català com a llengua del país com per consolidar i estendre els projectes d’ensenyament bilingüe català-francès.
Més de 9.000 alumnes gràcies al suport municipal i de la Generalitat
Aquest curs, gràcies a la recuperació del suport financer de la Generalitat de Catalunya, l’APLEC ha pogut incorporar més de 760 alumnes nous a les classes d’iniciació. En total, l’associació ha arribat a prop de 9.000 alumnes repartits en 86 escoles i 52 municipis, amb finançament procedent de municipis, del Departament i de la Regió.
La crida dels catalans a la mobilització
El moment és greu per al País Català: en tots els àmbits, l’esborrament del territori està en marxa. Ara es tracta d’una qüestió de supervivència: o bé els catalans reaccionen amb determinació i fermesa, o bé accepten i consagren la seva desaparició pura i simple. Mil anys d’història apassionant i de patrimoni, d’identitat i de riquesa cultural que s’esvaeixen…
El procés està en marxa, però encara és possible un canvi de rumb. Els catalans han de prendre exemple dels altres territoris que es neguen a desaparèixer: bretons, corsos, alsacians i bascos. Només la mobilització dels catalans, l’orgull i la determinació podran assegurar un futur al País Català.
El nom, una qüestió absolutament crucial
Canviar el nom no és una dèria ni un simple artifici polític. És respondre a una manca d’identificació eficaç del nostre territori, que pateix la imposició del nom d’Occitània. No som occitans, encara que siguin els nostres veïns geogràfics, culturals i històrics.
Canviar el nom i adoptar «País Català» significa afirmar-nos en un món on les identitats originals són esborrades, perquè el perill és que res no sigui ja recognoscible ni identificable. També és afirmar un rumb: el de reprendre el control del destí del nostre territori. No aspirem a ser un departament menystingut, on la confusió es barreja amb els estralls en tots els àmbits.
És el senyal de STOP, l’exigència d’una nova etapa que inclogui tots els catalans. Canviar el nom sí, però no així, no d’aquesta manera! Volem el canvi de nom. Però un nom pot durar dos segles, i per tant no és admissible fer qualsevol cosa, especialment per part d’una minoria amb una legitimitat reduïda i amb mètodes catastròficament antidemocràtics.
Mereixem una consulta real, una veritable votació democràtica. Volem un debat autèntic, una participació massiva i un consens real.
Crida a la manifestació
Fem una crida als habitants del País Català perquè es manifestin amb nosaltres el proper 27 de juny a les 15.30 h a la plaça de Catalunya de Perpinyà
Remembrança de la Massacre del 25.05.1285
Diumenge 31 de maig de 2026
Diumenge vinent 31 de maig commemorem a la Catalunya del Nord, com cada any, la Diada de la Memòria: honorarem la memòria dels nostres avantpassats morts per Catalunya, la nostra nació mil·lenària.
Comptarem com sempre amb la fidel presència, col·laboració i participació de les dues imprescindibles entitats: Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (IPECC) i Indrets del Record de Barcelona.
La vila d’Elna, prestigiosa ja del temps dels ibers força abans de l’ocupació romana, s’honora de ser, ara per ara i any rere any d’ençà del 2009, la sola vila de la Catalunya del Nord on s’homenatja la població civil pacífica, víctima de la barbàrie dels invasors francesos. Amb l’acord i el sosteniment del papa s’organitzà el 1285 una croada contra Catalunya capitanejada pel rei francès Philippe le Hardi que envaí
amb una impressionant armada el Rosselló.
El 25 de maig del 1285, després de tres dies de setge, la gent d’Elna es va refugiar dins la catedral perquè feia més de 200 anys que era un lloc «a sagrat», inatacable: ningú tenia el dret d’assaltar ni violar les esglésies d’ençà del sínode presidit per l’abat Oliba a Toluges el 1027. Els francesos violaren les dones sobre l’altar, esclafaren els mainatges contra les parets i hi calaren foc (Crònica de Bernat Desclot, 1288).
La Catedral d’Elna és doncs no sols un edifici romànic magnífic, un record de la vida, de l’obra i de la fe dels nostres avantpassats catalans, és a més a més, el testimoniatge de les atrocitats dels conqueridors francesos: es veu encara ara, vuit segles després, com el marbre dels brancals de la porta principal va saltar per l’escomesa del foc.
A la Catedral d’Elna «les pedres ploren» com va escriure l’eminent intel·lectual valencià Alfons Llorenç, i nosaltres retrobem la memòria robada, la identitat malmesa.
Daniela Grau Humbert. Comissió organitzadora a Elna.
> Programa:
11:00 Missa en català a la Catedral d’Elna oficiada per mossèn Oriol amb la participació de la Coral Santa Eulàlia. Aquesta missa és l’única que s’hi fa en català en tot l’any.
12:00 Parlaments de Daniela Grau per la Comissió organitzadora i de Josep Puig i Torres, secretari de l’IPECC.
Ofrena floral per l’IPECC als Jardins de la catedral davant la placa commemorativa dels fets del 25 de maig del 1285.
13h15. Dinar de germanor al restaurant entre catalans del Nord i del Sud de l’Albera (inscripcions al telèfon: 06 74 36 99 61 com més aviat millor).
Aquest nom no és una construcció recent ni una proposta marginal. Encaixa en una dinàmica ja àmpliament expressada i observada al territori. En una enquesta de France Bleu Roussillon (gener de 2024), "Pays Catalan" va arribar àmpliament al capdamunt amb el 56% dels vots d'uns 17.000 participants, confirmant una adhesió significativa a aquesta convocatòria.
Més enllà d'aquesta expressió ciutadana, "País Català" ja és àmpliament present a l'espai públic:
molts municipis del departament l'han integrat en els senyals d'accés al poble;
També s'utilitza en la comunicació institucional turística, inclosa la del Consell Departamental;
També s'inclou en la denominació o comunicació diària de moltes associacions esportives, culturals i ciutadanes locals.
Aquests elements demostren que "País Català" no sorgeix d'una suposició abstracta, sinó d'un ús real, visible i ja arrelat en pràctiques locals i associatives.
El Consell Departamental s'inspiraria en la "gran esborrament de la identitat catalana" proposada pel RN municipi de Perpinyà, que va esborrar el lema "Perpinyà la Catalana"?
Sí al País Català, per tant, demana a la presidenta Hermeline Malherbe i al seu equip de càrrecs electes departamentals que respectin la diversitat d'expressions dels ciutadans permetent que l'opció "País Català" estigui sotmesa a vot popular de la mateixa manera que les altres.
Aquesta dinàmica basca representa una font d'inspiració per al País Català, destacant la necessitat d'eines institucionals adequades per respondre més eficaçment als reptes locals i a les expectatives de la població, i demanant un enfortiment dels vincles entre els pobles basc i català.
Emfatitzem especialment la necessitat urgent de:
- reforçar la promoció i la transmissió de la llengua catalana, pilar fonamental de la nostra identitat;
- implementar una política d'habitatge proactiva per garantir l'accés a un habitatge digne per als habitants de la regió;
- Combatre la sobreurbanització massiva i especulativa, així com la proliferació de polígons d'habitatges que estan alterant profundament el caràcter del País Català;
- Preservar i desenvolupar una agricultura sostenible, en un context de creixent pressió sobre el sòl agrícola;
- Donar suport i promoure la identitat i la cultura catalanes, que estan marginades en les polítiques públiques i la promoció turística;
- Establir una institució territorial departamental amb competències ampliades.
Els pobles basc i català, que comparteixen una realitat pirinenca i transfronterera, han d'enfortir els seus vincles per tal de promoure conjuntament una França més descentralitzada.
Zorionak eta gora Euska Herria!
Sí al País Català!
Unitat Catalana agraeix les electores i electors Nord-Catalans que ens han donat la seva confiança votant pels nostres candidats, tant a Perpinyà com en altres municipis. Alguns d'ells encara seran a la segona ronda. D'altra banda, Unitat Catalana fa una crida a tots els electors de les ciutats on els candidats del RN podrien guanyar diumenge que ve (Cabestany, Elna, Cànoes, Ribesaltes...) a mobilitzar-se i votar contra l'extrema dreta desgraciadament ja present a Perpinyà.
Ens vam oposar a la retallada del llavors govern. Ens vam mobilitzar per defensar el nostre territori, el País Català, que va quedar marginat tant en la denominació de la comarca com en tenint en compte les seves especificacions per part de l'estat i els dirigents autonòmics de Tolosa i Montpeller.
Volíem, i encara volem, que el País Català fos reconegut com un territori amb una existència política i institucional enfortida en el marc de la República Francesa.
El País Català es distingeix per una identitat forta i antiga. Té una història pròpia, marcada per segles de construcció social i cultural, llengua pròpia, catalana, i una cultura viva, rica en les seves tradicions, festivals i creacions artístiques.
Tenim, des del nostre establiment, reivindicacions clares i constants: l'aprofundiment real de la regionalització de França, el reconeixement institucional d'un País Català amb competències ampliades, el foment i la transmissió de la llengua i cultura catalanes, així com el canvi de nom del departament perquè reflecteix la nostra identitat i valora el nostre territori.
Fidels als seus compromisos, Sí al País Català participa en totes les eleccions: eleccions departamentals, legislatives, municipals, i, al costat dels Pobles de la Regió i Solidaritat, eleccions europees i autonòmiques.
Així tindrem candidats a molts municipis del departament, entre ells la capital del País Català, Perpinyà. A Perpinyà, Perpinyà en català, el nostre moviment ha estat present en campanyes municipals des de la seva creació, per tal de portar els nostres valors alts i forts i compartir-los amb la població.
Aquest plantejament, assumim plenament, i un cop més, ens posicionem a Perpinyà fora de la candidatura dels extremistes, que rebutgen l'aprofundiment de la regionalització i la valorització de la nostra identitat catalana.
Volem aportar la nostra sensibilitat a una trobada similar a nosaltres, moderada, responsable i pragmàtica, amb esperit de coherència i eficàcia al servei del poble de Perpinyà.
Pel que fa a la llista que encapçala Agnès Langevine, volem ser ben clar: el seu suport afirmat a l'elecció del nom "Occitanie" i la seva forta inversió en la majoria del consell regional, que marginava i invisibilitzava les nostres especificitats catalanes, tradueixen orientacions polítiques que no compartim.
Per això, avui, optem per dedicar-nos a un enfocament coherent amb la catalanitat de Perpinyà, tot mantenint-nos oberts al diàleg amb tots els candidats respectuosos amb aquesta realitat.
Finalment, creiem que Perpinyà ha de ser el cor bategant d'un País Català que assumeix plenament la seva cultura, la seva identitat, que sap ser escoltat i respectat, i que mostra inventiva i obertura al món, sense renunciar mai a la seva ànima catalana. Una ciutat que fa de la seva catalanitat un actiu, força pel seu turisme i desenvolupament econòmic."
És temps de recuperar el nostre nom i la nostra identitat! Necessitem el teu suport, la teva firma, el teu vot per mor que la capital de Catalunya Nord torni a ser Perpinyà la Catalana.
La reforma del concurs no ha previst la formació específica de mestres bilingües. L'APLEC, Associació per a l'ensenyament del català, acaba d'enviar al ministre d'Educació Édouard Geffray una demanda de creació d'una llicenciatura de professor de les escoles bilingüe francès-català. El diploma haurà d'incloure un 50% d'ensenyaments en català i tractar de la didàctica del bilingüisme. L'APLEC ha sol·licitat al ministre una entrevista per exposar les necessitats relacionades amb l'ensenyament bilingüe en català i el projecte d'una formació per als futurs mestres i mestresses bilingües.
La reforma del concurs de reclutament de professors d'escoles -que va entrar en vigor aquest any- no ha previst que els professors bilingües de primària siguin preparats per a la seua tasca d’ensenyants en dues llengües. Sense una formació adequada, la reforma qüestionaria el funcionament i la qualitat de l'ensenyament bilingüe en català.
L'APLEC proposa que la llicència de professor de les escoles bilingües sigui adossada a les llicències existents a Perpinyà, Llicència de Català i Llicència de Professor de les escoles ordinària, de manera que no generi cap sobrecobert.
L'APLEC recorda que els habitants són massivament favorables a l'ensenyament del català (90%, estudi IFOP de 2025) i a l'ensenyament bilingüe (76%, Enquesta de 2015). A més, el català també ensenyat a totes les escoles de la Catalunya del sud, València i Balears i Andorra, on és llengua oficial i obligatòria, és llengua transfronterera que representa per als alumnes nord-catalans una autèntica plusvàlua professional, a més de la dimensió de patrimoni cultural i factor de cohesió social.
