Balanç d'Unitat Catalana sobre la batllia de Louis Aliot a Perpinyà

 

Per a René Magritte no era una pipa, però Aliot demostra el contrari! Louis Aliot va ser elegit sobretot i sobretot per garantir una ciutat neta, superior als seus predecessors i per combatre la delinqüència i el narcotràfic en particular. Tanmateix, des del 2020, any de la seva elecció, la seguretat de la ciutat ha continuat deteriorant-se. Laure Moysset a l'independent del 14 de febrer de 2023, ens regala un reportatge en directe al cor de la ciutat. Durant la nit, va acompanyar una tripulació del BAC (brigada antidelinqüència de la comissaria) als principals punts de negoci de la ciutat. A Vernet, és Clodion, Diaz, a Saint-Jacques és sobretot la Place du Puig i l'antiga Four-Betriu. S'hi van intercanviar uns 70.000 euros de diverses drogues, explica un dels agents al nostre periodista. Ara, el comerç s'ha traslladat al Champ de Mars, concreta un altre policia: “A Perpinyà es ven droga per tot arreu, però aquí (Champ de Mars) és les 24 hores del dia. "Les vendes han explotat allà. Coneixeu moltes empreses que alineen més de 70.000 euros de facturació diaris al País Català? No podem dir que l'arribada de Super Aliot hagi canviat res, ben al contrari... en l'espai de dos anys, les vendes només s'han multiplicat. Si abans el comerç girava principalment al voltant del cànnabis i els seus derivats, avui els venedors són multitargeta, l'MDMA, la cocaïna són omnipresents. Queda la por de veure arribar el Crac, que és inevitable i els seus estralls són desastrosos. Tots els llums del jutjat (TGI), de la prefectura i de la presó de Mailloles són vermells. A Perpinyà, tots els delictes augmenten, excepte el robatori de remolcs, perquè cada cop hi ha menys objectes per robar als vehicles. El nostre periodista va a la residència Carlit, allà, li explica un altre policia, un dels edificis està ocupat quasi exclusivament per immigrants il·legals. On és el canvi promès? El fracàs d'Aliot és general, no pot alinear un sol nombre positiu sense mentir. Però, l'alcalde d'ultradreta podria replicar que les promeses només lliguen a qui les escolta, un avís per a tots els coloms que van veure oportú votar-lo.

Read more »

Primer ascens al Canigó per preparar la Flama

Un grup de seguidors dels Dragons Catalans van ascendir el 17 de juny a la muntanya sacra per deixar enllestida la llenya a servir per encendre la Flama del Canigó com cada any des de 1955. El Comitè per a la Unió de les Dues Catalunyes, el 1967, gràcies a Gilbert Grau (1922-1994), germà del dirigent del GREC Roger Grau, d'Elna, i Josep Deloncle i el Comitè per a l'Estatut Particular del Rosselló l'any següent. Aquest sector va impulsar la Flama del Canigó, iniciada el 1955 per Francesc Pujada d'Arles de Tec, a partir de 1965 duent-la a Perpinyà i l'any següent al sud.

L’any 1955, Francesc Pujade va encendre un foc dalt de la pica del Canigó. Pujade, home de muntanya, és el president del centre excursionista d’Arle i de conviccions profundament cristianes, i va inspirar-se en el poema èpic Canigó, de mossèn Cinto Verdaguer, per lligar la tradició dels focs de Sant Joan i el cim del Canigó.

El 1963 la voluntat de Pujade, que continua encenent la foguera a la pica, s’aplegà amb la de Jean Iglésis. La Flama del Canigó de seguida agafa embranzida per l’entusiasme popular. És rebuda i reservada al Castellet de Perpinyà, una antiga presó, que havia estat reconvertit en la Casa Pairal o Museu de la Pairalia Catalana. Paral·lelament, els contactes i relacions entre els catalans del nord i del sud s’intensifiquen.

El 2 d’abril de 1966 es decideix d’encendre una gran foguera al coll d’Ares amb el nom de Foc de Germanor del Coll d’Ares. La convocatòria va superar totes les expectatives. El foc va ser encès per la Flama del Canigó i va ser la primera vegada que va travessar la frontera.

El 1967, l’eix Ripollès-Osona-Barcelona és una realitat. És en aquesta data que la Flama del Canigó arriba a la plaça Major de Vic. També, aprofitant aquest eix, arriba a l’Ajuntament de Barcelona. La xarxa de distribució es va estenent i engrandint: el 1972 arriba a Reus; el 1973, al País Valencià; el 1976 ja fa cap a Alacant i després encara s’escamparà per les Illes i fins i tot a l’Alguer.

Read more »