Els dies 29 i 30 de gener tindrà lloc la “votació” organitzada pel Consell Departamental al voltant del projecte del Pont de Céret, destinada fonamentalment a facilitar l'accés a la capital del Vallespir.
Més al sud, a la D115, el desastre continua entre Céret i Arles i ofereix als visitants, residents i empreses que utilitzen vehicles pesants de mercaderies un eix digne d'un país en vies de desenvolupament tot i que és doblement internacional.
Aquest fet dificulta el desenvolupament, dificulta l'establiment de negocis i descoratja els turistes. Posa en perill greu la vida dels residents en termes de dificultats i lentitud de pas de civils i ambulàncies, de vegades amb desenllaços tràgics.
AIXÒ NO ÉS ACCEPTABLE.
Els dies 29 i 30 de gener, organitzem una votació paral·lela als nostres municipis “Demaneu la reparació completa de la D115 entre el pont de Ceret i l'entrada d'Arles-Sur-Tech? ".
Marie COSTA, alcaldessa dels Banys / Amélie-les-Bains
S'acaba de publicar la circular sobre les llengües regionals promesa pel primer ministre de l'estat francès. Assegura un ensenyament immersiu al públic i a les associacions. "Estic encantat i estaré atent als mitjans que destinin els rectorats per tal d'ampliar l'oferta docent." ha afirmat el bretó Paul Molac, màxim artífex d'aqueixa gran victòria i impulsor d’una llei de defensa i promoció de les llengües minoritzades de l’estat francès. La circular especifica que les llengües minoritzades es poden utilitzar en l’ensenyament públic des de parvulari a la secundària “en el marc dels horaris habituals dels alumnes" i, com a novetat, incorpora el picard.
L'Oficina Pública de la Llengua Catalana/Office Publique de la Langue Catalane es va reunir aquest dimarts 14 de desembre a la UPVD sota la presidència d'Hermeline Malherbe. La votació del pressupost, la memòria d'activitats 2020 - 2021 i el programa d'activitats 2022, estaven al menú d'aquestes reunions estatutàries.
Prèviament Carole Delga va ser reelegida presidenta de l'OPLC, vicepresidenta d'Hermeline Malherbe, es van rellançar tres comissions i, a l'espera d'escollir les presidències dins les comissions, es van nomenar referents a cadascuna de les comissions. Per a l'aprenentatge del català va ser director acadèmic, el Sr. Fulgence, per a la difusió de la llengua Eliane Jarycki i per a la comunicació em van nomenar referent.
Cada participant ha pogut reafirmar dues coses essencials: l'oficina ha de donar prioritat a les accions de suport encaminades a la promoció de la llengua catalana i el seu ús en la vida quotidiana. Així mateix, no correspon a l'OPLC substituir els mecanismes existents sinó amplificar les accions i iniciatives a favor de la llengua i la cultura catalanes.
Frédéric Granell. Només 40 anys. I un intens recorregut professional, que l'ha portat a l'altra banda de l'Atlàntic, més precisament al Canadà, a través de formacions i feines variades. Treballava a la fàbrica, treballava en seguretat, servia a l'Exèrcit i al càtering, estava al centre comercial com diuen al P-O, a la cuina, arremangant-se aquí, agafant el bou per les banyes allà. Tot això amb, al principi, un senzill Bep en Agricultura i el seu llicenciat a la butxaca. Això només demostra que no hi ha professions estúpides (només hi ha gent estúpida) i, segons l'expressió acceptada, no és només el periodisme el que porta a tot (a condició de sortir). El seu somni americà, Fred el va conèixer al Canadà, on va viure dos anys. A força de conèixer gent, observant els hàbits i costums als carrers, als cafès, un dia va veure un reportatge sobre una marca de roba que es desplaçava per la finestra de la petita pantalla. Res excepcional, no suficient per assotar un dissenyador o preocupar als fundadors d'H&M, sinó un enfocament inusual per part dels “grafiters” sobre tèxtils: “Vaig notar el logotip, Gentlemen-Brothers, la seva originalitat em va cridar l'atenció, és a partir d'aquí que em va sorgir la idea de duplicar aquesta iniciativa al voltant d'un eslògan identitari, però no divisor”.
De tornada a França, al País Català, al seu Rosselló d'origen, concretament a Vilallonga dels Monts (uns 1.700 habitants), al peu de l'Albera, enmig de les seves "muntanyes regalades", i sobretot a proximitat amb el seu poble natal, Sureda; el concepte no ha deixat mai de molestar-lo, fins i tot de turmentar-lo, pitjor de burlar-lo fins al punt d'imposar-se al seu subconscient com un problema de consciència i (quasi) ja no dormir. és la nit.
Les primeres samarretes de la seva col·lecció es van imprimir en una botiga d'Argelers de la Marenda. Al seu menjador, al pati del darrere de casa seva, al seu jardí secret, no va deixar de convocar la seva família, en particular el seu germà Bruno i els seus amics, per iniciar-los en el seu projecte, o més aviat per familiaritzar-los amb, i sobretot conèixer la seva opinió, encara que per a ell, en el fons, ja se n'escoltés la causa, el dau fos.
Va ser en un dels carrers comercials de la zona de vianants d'Argelers on va trobar el rètol ideal -"Camisetes personalitzades"- per imprimir amb èxit els gràfics dels primers exemplars de la seva col·lecció exclusiva, sota la marca: “Som Germans”. “És important no veure-hi cap missatge polític”, adverteix. “Estic en contra del masclisme exacerbat, que en arribar sovint només divideix. Això no impedeix que ens sentim orgullosos sobretot, de les nostres arrels, de la nostra història, del nostre territori a cavall dels Pirineus”. I és així com vol que el segell "Som Germans" aparegui arreu del territori, sobretot en els moments festius, que la futura producció i distribució de la seva marca de roba refinada s'obri camí, entre tradicions fortes. És potser allà, en aquest espai “made in Textile”, que Frédéric Granell amb la seva bella ànima catalana trobarà la seva illa del tresor. En tot cas, li desitgem que així sigui.
Per iniciativa de l'associació "Angelets de la Terra", més de 50 municipis del departament s'han compromès a promoure la llengua catalana mitjançant accions a favor de la llengua, la cultura, el patrimoni i les tradicions.
El municipi de Vilanova de la Ribera (Villeneuve), al Rosselló, acaba de signar aquest llibre blanc marcant el seu compromís amb la promoció del català.
La signatura es va fer el dimarts 24 de novembre a l'Ajuntament en presència de Patrick Pascal, alcalde i Raimon Faura Labat, president de l'associació.
En signar això, el municipi va recordar a l'associació les seves accions de promoció de la llengua i la cultura catalanes:
- Traducció al català del nom del municipi a la senyalització d'entrada del poble
-Celebració anual del dia de sant joan
- presència a Villeneuve d'una associació per a l'aprenentatge de la llengua catalana (cursos espacials)
Nova acció des d'enguany, una professora de comerç voluntària amb nens escolars per una iniciació a la llengua catalana.
Membres del Col·lectiu per l'Obertura dels Passos Fronterers i del partit Unitat Catalana han passat a l'acció avui. Una colla de valentes i de valents han obert el coll de Banyuls
vergonyosament tancat des del 21 de gener d'enguany per l'estat francès. Així han reobert el pas entre la
Marenda i l'Alt Empordà que porta tancat molt de temps per part de la Préfet des Pyrénées-Orientales.
Unes dues mil persones s'han manifestat aquest dissabte pels carrers de Perpinyà per a celebrar la Diada de la Catalunya Nord. Una diada marcada per la polèmica prohibició de l'Ajuntament de no permetre accedir al Castellet per desplegar una pancarta, perquè l'any 2019 s'hi va desplegar una estelada.
Però la resposta ciutadana ha estat contundent: milers de persones han lluït estelades i senyeres per manifestar-se. De fet, el Col·lectiu 7 de novembre havia fet una crida a omplir la manifestació d'estelades i la gent no ha fallat. Quan han passat davant de la casa de la vila, uns castellers hi han enganxat estelades adhesives.
En aquest sentit, Guillem Dalmau, membre del Col·lectiu, ha carregat durament contra l'Ajuntament en declaracions a Catalunya Ràdio. Ha assegurat que es viu un «feixisme institucional» propiciat per un consistori «que és en mans de l'extrema dreta». «Ens han posat molts bastons a les rodes per a organitzar aquesta Diada», ha asseverat.
A la manifestació, que duia per lema 'Esborrem el Tractat dels Pirineus' també hi han participat nombrosos dirigents cívics i polítics del sud del Principat i d'altres territoris dels Països Catalans.
Recorda que el 7 de novembre del 1659 dos monarques imposaven una frontera per a separar els Comtats de la resta del Principat de Catalunya. Han passat 362 anys i en el marc de la Unió Europea, l’11 de gener del 2021 l’estat francès va decidir unilateralment tancar de nou la frontera en 5 punts. El 28 d’octubre passat França anunciava que els passos quedarien tancats com a mínim fins el 30 d’abril del 2022, una decisió arbitrària que compta amb la complicitat del regne d’Espanya.
Constata que han passat 362 anys de l'annexió a França, i França i Espanya tenen sempre la mateixa lògica: separar catalans, menysprear la llengua, la cultura i la història d’ambdós territoris, una separació que malmet les relacions humanes, socials, familiars i econòmiques de totes dues parts de la Nació catalana.
Aquest dissabte es commemora a Perpinyà el 362è aniversari del Tractat dels Pirineus amb una manifestació que començarà a les 4 de la tarda a plaça de Catalunya que portarà com a lema "Obrim les fronteres, esborrem el tractat dels Pirineus". A continuació, a les 19:00, al peu del Castellet es farà la Marxa de torxes fins a la Casa de Musical. Una hora més tard, iniciarà en aquest indret el concert, amb les Tata (Catalunya Nord), els Trau (Catalunya Sud) i el Belda i el conjunt Badabadoc (Catalunya Sud). El preu de l'entrada és de 7 euros.
Com que, l'Ajuntament de Perpinyà, governat pel Reagrupament Nacional, ha prohibit que onegi l'estelada al Castellet, el Col·lectiu 7 de Novembre, organitzador de la Diada ha fet una crida a omplir d'estelades la manifestació de la tarda. Cal recordar que el 7 de novembre de 1659 les Espanyes i França van signar el Tractat dels Pirineus cedint els comtats del Rosselló (incloent-hi les comarques del Vallespir, Capcir i Conflent), i part del de la Cerdanya i a la monarquia francesa. Segons el tractat s'havien de mantenir les institucions catalanes però París no el va respectar dissolent la Generalitat i els cònsols que explícitament havia de mantenir. Catalunya Nord va respondre a l'ocupació francesa amb una revolta armada coneguda com els Angelets de la Terra.
Aquest dijous 4 de novembre, a les 7 de la tarda, El Casal de Perpinyà aplegarà un acte sobre "Catalunya Nord, Terra d'acollida", que comptarà amb la participació de Dolors Serra, Aleix Renyé i Boubacar Traoré de Malí. Així com també l'Hora Solidària de cada dijous.
La fi del Correllengua, coincideix com cada any amb la Diada de Catalunya Nord i com fa habitualment la Coordimadora d'Associacions per la Llengua (CAL) organitza una anada a la capital nord-catalana en autocar des de Barcelona ue es pot contractar al 93 415 90 02 o bé a cal@cal.cat. El seu preu són 15 € i té 4 punts de recollida.
Els manifestants hi veuen un atac directe al català i demanen a la justícia francesa que els doni empara a través dels dos recursos que han presentat. «L'Ajuntament hauria d'estar orgullós que Perpinyà tengui un col·legi-liceu en català, com a Baiona el tenen en basc», diu la directora general de la Bressola, Eva Bertrana.
Així ho expressa un manifest en el qual es demana que no s’aturi un projecte de servei públic com un centre d’ensenyament en català: «És absolutament incomprensible. Quin problema hi ha amb la Bressola? Quin problema hi ha amb l’ensenyament en català?».
Reivindiquen, també, que l’ensenyament immersiu en català mereix un centre d’educació secundària i demanen el suport de tothom per a fer-ho possible. «No hi ha cap situació que faci més mal al cor que la de no poder respondre a la demanda d’una família que vol escolaritzar el seu nin o la seva nina en català», diuen.
