L'Associació per a l’ensenyament del català guanya un dret de resposta davant un article difamatori a la «Revue politique et parlementaire»

 

L’APLEC ha obtingut, el 11 de gener d'enguany, la publicació d’un dret de resposta a la Revue politique et parlementaire  que havia publicat el desembre passat sota la ploma de Laurence Taillade que se presenta com a «consultante et praticienne en techniques comportementales et contextuelles» un article difamatori en el qual relacionava explícitament les activitats d’ensenyament del català de l’associació amb la propaganda separatista d’organitzacions islamistes (“Catalogne: n’acceptons pas le séparatisme sur notre sol!”).

L’APLEC denuncia els seus propòsits ultrancers i mentiders, i recorda que el treball d’iniciació a la llengua de tots els seus mestres de català se fa en estreta col·laboració i complementarietat amb l’Éducation nationale, i amb el suport de les col·lectivitats locals, comunes, Departament i Regió. Reproduïm aquí la integralitat del dret de resposta publicat. Info completa a www.aplec.cat.

DROIT DE RÉPONSE / DRET DE RESPOSTA :

« L’enseignement du catalan à Perpignan et le pays catalan : l’Aplec diffamée, répond

Dans un texte publié par Laurence Taillade dans la rubrique ‘Libre opinion’ votre revue fait un rapprochement aussi injustifié que diffamatoire pour notre association – l’Aplec, l’Association pour l’enseignement du catalan – entre le « danger du communautarisme islamiste » et « une autre menace pour l’unité nationale, prenant le visage du séparatisme catalan ».

Il ne nous appartient pas ici de revenir sur des propos relatifs au référendum catalan de 2017 et au mouvement indépendantiste de la Catalogne en nous substituant aux protagonistes et personnes directement concernées, mais il est du devoir de l’Aplec nommément mise en cause, de rétablir la vérité sur les manquements qui lui sont imputés.

Le rôle de l’Aplec depuis 38 ans, avec l’appui moral et financier des collectivités locales – communes, Département et Région – est de contribuer au développement de l’enseignement de la langue et de la culture catalanes. Les interventions de l’Aplec auprès de plus de 10 000 élèves de la partie catalane du département des Pyrénées-Orientales (ou Catalogne Nord), s’organisent dans le cadre des dispositions légales et règlementaires (loi Peillon, article L312-10, circulaire 2017-072 du 12-4-2017) relatives à l’enseignement des langues régionales, qui « appartiennent au patrimoine de la France » (art. 75-1 de la Constitution) et en concertation étroite avec les services de l’Éducation nationale. Les enseignants de catalan – intervenant.e.s de l’Aplec, mais aussi et surtout professeur.e.s titulaires du primaire, du secondaire et de l’enseignement supérieure et de la recherche – ainsi que tous les programmes officiels de l’enseignement du catalan se réfèrent aux « Pays Catalans », appellation ordinaire et historique qui désigne l’ensemble des régions et territoires de l’aire linguistique catalane (Catalogne Nord, Andorre, Frange d’Aragon, Catalogne Sud, Baléares, Pays valencien, l’Alguer et Carxe). Les enseignants de catalan font référence de manière naturelle et normale à l’ensemble de la catalanophonie (10 millions de locuteurs) et à la richesse de sa culture et de sa littérature (des plus anciennes d’Europe), tout comme les enseignants d’anglais, d’espagnol ou de français se réfèrent aux aires culturelles de ces langues.

Quant à l’évocation supposée d’un « apartheid linguistique français dans les écoles », relève-t-elle de la volonté de nuire de l’autrice du texte, de son ignorance de la réalité ou d’obsessions fantasmées ? Nous invitons les personnes intéressées à se reporter aux programmes officiels des enseignements de catalan (Bulletin officiel de l’Éducation nationale), ainsi qu’aux contenus des activités réalisées auprès de nos élèves et que l’association met à disposition sous forme de « Diari de classe » (journal de classe) en ligne, accessible à tous (communauté éducative, parents d’élèves, élus…). Rappelons enfin que les cours de catalan des intervenant.e.s extérieur.e.s de l’Aplec se déroulent en présence des professeur.e.s des écoles, responsables de leur classe, et sous la supervision de l’inspection pédagogique de catalan.

Si toutefois en se référant à un « apartheid linguistique français », Mme Taillade entendait le non respect par la France des conventions internationales de protection des minorités linguistiques (Convention pour la protection des droits des enfants, Pacte des droits civils et politiques) et les restrictions de fait à l’enseignement de la langue régionale, nous pourrions fournir à votre publication toutes précisions utiles. Mais qu’en auraient à faire des enfants de classes maternelles ou élémentaires bénéficiant d’interventions de l’Aplec ? Les chants de Noël, les contines de fêtes traditionnelles et des expressions de la vie quotidienne sont de bien meilleurs outils pédagogiques.

Enfin, pour ce qui est du soutien des institutions locales et des Catalans (au sens d’habitants du département des PO), rappelons que l’enseignement de la langue et de la culture historique de ce territoire fait l’objet d’un large consensus. Plus de 80 % des habitants se déclarent favorables à l’enseignement du catalan, plus de 75 % favorables à l’enseignement bilingue ; les principales collectivités – Ville de Perpignan, Conseil départemental – ont voté à plusieurs reprises des textes (chartes…) de soutien à la reconaissance, à l’enseignement et au développement de la langue catalane, et les programmes scolaires d’enseignement du catalan rallient l’éventail complet des élus et des partis du paysage politique catalan. Un simple exercice démocratique, en somme. »

Read more »

Resposta de la batllesa Marie Costa, batllesa de Banys d'Arles, a l'assetjament d'un grup feixista espanyol

A finals d’agost, l’alcaldessa de Banys d’Arles, Marie Costa, va protagonitzar un intens discurs en el marc d’un acte institucional, on reclamava la creació d’un estat català a Europa i la llibertat dels presos polítics. Ho feia després de signar el Manifest que ja han segellat més d’un centenar de batlles nord-catalans que qüestionen la independència judicial espanyola. Una unió de pobles, d’esforços, que Costa veu fonamental per continuar lluitant pels drets i llibertats del poble català: “Centenars de pobles catalans s'han declarat a favor de la independència: alcaldes, tinents, regidors que representen en poble català... El poble és el primer grau de democràcia, el primer nivell d'expressió col·lectiva. Ja sabem la importància que poden arribar a tenir un balcó privat o una bandera penjada en un jardí…”. Ara ha fet públic el següent text en resposta a un grup espanyolista que es dedica a una campanya de desinformació i de calúmnies de cara als elegits Nord catalans i particularment, els que han pres públicament posició en defensa als presos i exiliats polítics catalans.

Algunes necessiten precisions

La binarietat digital va acabar assolint i formant les ments fins que les va fer inertes. La doble pertinença, el mig just, el matís es divideixen en nom d ' una suposada claredat assimiladora que hem mesurat, a la llum de la història, els lamentables resultats, ara legibles en columnes. Estan substituint un maniqueisme bàsic que aniquila el pensament i dinamitza els ponts de forma sostenible impulsant la radicalització d ' idees i postures. Aquest empobriment dialèctic va néixer els mantres transfronterers de l ' article no signat publicat avui al blog Mediapart.

Alguns aclariments, per tant:
SÍ, la meva màscara anti-covid porta l 'estelada, símbol del sud del desig d' autodeterminació dels catalans, aquesta que va defensar el general de Gaulle en el seu discurs de Phnom Penh. Ningú, en democràcia, ha de permetre o prohibir el signe d 'arbre ja que no cau en incitació a la violència racial o l'odi.

SÍ, recolzo aquesta lluita a través dels meus escrits, per exemple signant el manifest de suport als presos polítics, o participant en programes de televisió o ràdio. Així mateix, dono suport a l ' existència imprescindible d'Israel contra vents i marees, alhora que demano la creació d'un estat palestí. Considero que el secularisme no és l'eradicació de les creences, sinó el respecte de totes les creences o no creences. D'aquesta manera exerceixo el meu dret d' expressió com qualsevol altre ciutadà, sobre aquest tema i sobre altres.

NO l 'Espanya d' avui no és la ′′ democràcia consolidada ′′ que diu ser. La simple incorporació inusual de l ' adjectiu ho destaca, rapers, eurodiputats, polítiques que no han comès cap delicte més que l ' organització d ' una enquesta i els ciutadans de Madrid que van recolzar la causa catalana per la manifestació. Es nega el resultat de les eleccions oficials. No hi ha separació de poders. L ' ombra del franquisme no visible flota a la península. La prova? Els successius camuflatges inflingits a Espanya per la justícia belga, la justícia britànica, la justícia alemanya i, per descomptat, l ' adhesió d ' eurodiputats a l ' exili al Parlament Europeu amb la immunitat que s ' ajusta a la seva funció
SÍ, Europa s 'ha convertit en un club d' estats tancats i preocupats per la seva única supervivència. Enlloc de fer els seus punts conjunts (el món celta, el món flamenc, Catalunya, Escòcia, el món magyar i tants altres) una potent palanca d ' identitat col · lectiva capaç de parir a ciutadans, socials i fraternals, que retiren a annutant frigant nacionalisme. No era aquesta Europa que volia i m ' agradava.

SÍ, crec que en un context així, Catalunya, igual que Escòcia forçada per un Brexit que no va escollir, té dret a escollir o no a escollir si esdevenir un estat independent, sigui o no, per Europa ara devorat.
NO donar suport a la Catalunya Sud no implica una secessió de la Catalunya Nord de l ' estat francès. Aquesta amalgama de marca llarga és una estupidesa insondable. Sóc un funcionari elegit de la República Francesa que les lleis i principis m ' apliquen amb tota la lleialtat que assumeix el meu càrrec. Jo també sóc un producte pur del que va ser l ' escola pública francesa. Així, la llengua francesa, per ser segona de la meva vida, no obstant això, el meu amor més gran, ja que és la meva llengua d'escriptura i traducció.
SÍ, crec que la representació territorial que coneixem, acuradament escollida per remoure qualsevol referència a la història, escapa de la identitat del nostre territori que ja no es nomena.
Sí, crec que cal pensar en un estatus diferent com una micro-regió, fins i tot a Occitanie, recolzada per convencions especials amb Catalunya Sud. Aquesta deu ser la gran construcció de càrrecs electes als Pirineus Orientals, tots junts.

SÍ, sóc profundament federalista. Crec en la subsidiarietat i la proximitat. Crec que l'excepció ultra centralitzada francesa ha demostrat en gran part els seus límits i mereix ser modificada.
FINALMENT, SÍ, crec imprescindible defensar la llengua catalana i donar la història d ' aquest país als qui van escollir viure-hi. També és una manera de donar-los les claus per entendre que tots ens sentim plenament com a casa.

Read more »

Els trens de la Catalunya Nord comencen l'any incorporant anuncis en la nostra llengua

Els trens de l'SNCF han incorporat des de l'u de genere de 2021el català en les veus que notifiquen informació als passatgers de Rodalies de la denominada Regió Occitània, que inclou la Catalunya Nord. Això és el que s'escolta quan el tren arriba a l'estació de Perpinyà, amb missatges en català, francès i espanyol. La veu dels missatges l'ha posada la periodista nord-catalana Júlia Taurinyà.La iniciativa d'incloure el català en els trens de Rodalies ha estat impulsada per l'Oficina Pública de la Llengua Catalana, que va ser creada per les institucions nord-catalanes, la Universitat de Perpinyà i la xarxa associativa.

Read more »

L’APLEC demana que els futurs col·legis públics del Voló i Clairà siguin bilingües català-francès

 

A principis del 2021, APLEC (Associació per a l’Ensenyament del Català) ha enviat una sol·licitud formal al Consell Departamental i a la Direcció de Serveis d’Educació perquè els futurs col·legis que es construiran a Claira/Clairà i Boulou/Voló els propers anys siguin bilingües en català.

Com a part d’un pla de desenvolupament de l’ensenyament bilingüe en català (amb la nova Oficina pública de llengua catalana, educació nacional i autoritats locals), és fonamental ampliar les xarxes d’educació bilingüe, i el col·legi és un vincle clau entre els anys de primària, que són decisius per a l’adquisició de la llengua i la consolidació de la pràctica a l’institut. El departament necessita l’ensenyament del català a tots els seus col·legis i, finalment, tots ells ofereixen una secció bilingüe en català. Els futurs col·legis també hauran d’incloure tota la seva retolació bilingüe, per tal de donar suport al bilingüisme escolar, mitjançant el bilingüisme a la societat. Els joves catalanoparlants han de tenir l’oportunitat de practicar el català a la vida quotidiana i al seu entorn.

Read more »