Diada de la memòria a Elna

 

ELNA, DIADA DE LA MEMÒRIA

Remembrança de la Massacre del 25.05.1285

Diumenge 31 de maig de 2026

Diumenge vinent 31 de maig commemorem a la Catalunya del Nord, com cada any, la Diada de la Memòria: honorarem la memòria dels nostres avantpassats morts per Catalunya, la nostra nació mil·lenària.

Comptarem com sempre amb la fidel presència, col·laboració i participació de les dues imprescindibles entitats: Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (IPECC) i Indrets del Record de Barcelona.

La vila d’Elna, prestigiosa ja del temps dels ibers força abans de l’ocupació romana, s’honora de ser, ara per ara i any rere any d’ençà del 2009, la sola vila de la Catalunya del Nord on s’homenatja la població civil pacífica, víctima de la barbàrie dels invasors francesos. Amb l’acord i el sosteniment del papa s’organitzà el 1285 una croada contra Catalunya capitanejada pel rei francès Philippe le Hardi que envaí

amb una impressionant armada el Rosselló.

El 25 de maig del 1285, després de tres dies de setge, la gent d’Elna es va refugiar dins la catedral perquè feia més de 200 anys que era un lloc «a sagrat», inatacable: ningú tenia el dret d’assaltar ni violar les esglésies d’ençà del sínode presidit per l’abat Oliba a Toluges el 1027. Els francesos violaren les dones sobre l’altar, esclafaren els mainatges contra les parets i hi calaren foc (Crònica de Bernat Desclot, 1288).

La Catedral d’Elna és doncs no sols un edifici romànic magnífic, un record de la vida, de l’obra i de la fe dels nostres avantpassats catalans, és a més a més, el testimoniatge de les atrocitats dels conqueridors francesos: es veu encara ara, vuit segles després, com el marbre dels brancals de la porta principal va saltar per l’escomesa del foc.

A la Catedral d’Elna «les pedres ploren» com va escriure l’eminent intel·lectual valencià Alfons Llorenç, i nosaltres retrobem la memòria robada, la identitat malmesa.

Daniela Grau Humbert. Comissió organitzadora a Elna.

> Programa:

11:00 Missa en català a la Catedral d’Elna oficiada per mossèn Oriol amb la participació de la Coral Santa Eulàlia. Aquesta missa és l’única que s’hi fa en català en tot l’any.

12:00 Parlaments de Daniela Grau per la Comissió organitzadora i de Josep Puig i Torres, secretari de l’IPECC.

Ofrena floral per l’IPECC als Jardins de la catedral davant la placa commemorativa dels fets del 25 de maig del 1285.

13h15. Dinar de germanor al restaurant entre catalans del Nord i del Sud de l’Albera (inscripcions al telèfon: 06 74 36 99 61 com més aviat millor).

Read more »

Èxit de la festa de la identitat catalana a Baó

La cultura i la llengua catalanes es van celebrar a Baó l'Associació Aire Nou de Bao (amb els seus 200 membres) va presentar una interessant mostra d'una cultura encara vibrant que mereix un reconeixement més ampli. Divendres, la sala La Vilbau, plena a gom a gom, va acollir per segon any consecutiu la companyia de teatre Inestable de Puigcerdà. Amb les seves improvisacions inversemblants, van delectar el públic, que es va divertir a fons. Aquest és un exemple de teatre que manté viva la llengua, compartint-la amb joves i grans, sempre amb humor i connectat amb l'actualitat. És el tipus de teatre que molts voldrien veure florir aquí a la Catalunya Nord. La vetllada va concloure amb la tradicional cremat i xicolatada. Dissabte, el temps va interrompre el programa. El fred va obligar els organitzadors a traslladar el concert, previst inicialment a la Plaça del Fogar, a La Vilbau. Allà també, una gran multitud va poder ballar fins a altes hores de la nit en bones condicions amb Pascual i els Desnatats. La tramuntana va obligar a cancel·lar el correfoc, però les Bèsties, els músics de les diverses colles, fins i tot la geganta de la Bisbal d’Empordà, van aconseguir muntar una passavila sense foc, per al gaudi dels espectadors i per a ells mateixos! Aquesta tramuntana va salvar, sense voler, els pocs cotxes aparcats a l’aparcament de l’ajuntament, que havia d’acollir el final del correfoc. Un cop més, els organitzadors haurien hagut de modificar el recorregut previst per incompliment de la normativa municipal. Diumenge, el Dia de l’Actuació castellera va començar amb la passavila, amb els Gegants d’Argelers i els de la Bisbal d’Empordà, juntament amb les colles castelleres i els músics, conduint tothom fins a la plaça de l’església. Des d’allà, a les tres colles que actuaven aquell dia —Castellers de Terrassa, Castellers de Sant Vinçens dels Horts i Castellers del Riberal— s’hi van afegir alguns castellers del Pallagos del Conflent. En aquesta ocasió, els Castellers del Riberal van recuperar els castells de set persones que no s'havien construït des de Millas 2024, gràcies a la feina incansable dels dos successius líders de la colla.

Read more »

Consulta departamental : Sí al País Català demana que l'opció "País Català" estigui sotmesa a vot popular de la mateixa manera que les altres

Sí al País Català fa una crida al Consell Departamental dels Pirineus Orientals a assegurar que s'inclogui explícitament el nom de "Pays Catalan" entre les opcions proposades als residents en el marc de la consulta anunciada sobre canviar el nom del departament.

Aquest nom no és una construcció recent ni una proposta marginal. Encaixa en una dinàmica ja àmpliament expressada i observada al territori. En una enquesta de France Bleu Roussillon (gener de 2024), "Pays Catalan" va arribar àmpliament al capdamunt amb el 56% dels vots d'uns 17.000 participants, confirmant una adhesió significativa a aquesta convocatòria.

Més enllà d'aquesta expressió ciutadana, "País Català" ja és àmpliament present a l'espai públic:

molts municipis del departament l'han integrat en els senyals d'accés al poble;

També s'utilitza en la comunicació institucional turística, inclosa la del Consell Departamental;

També s'inclou en la denominació o comunicació diària de moltes associacions esportives, culturals i ciutadanes locals.

Aquests elements demostren que "País Català" no sorgeix d'una suposició abstracta, sinó d'un ús real, visible i ja arrelat en pràctiques locals i associatives.

El Consell Departamental s'inspiraria en la "gran esborrament de la identitat catalana" proposada pel RN municipi de Perpinyà, que va esborrar el lema "Perpinyà la Catalana"?

Sí al País Català, per tant, demana a la presidenta Hermeline Malherbe i al seu equip de càrrecs electes departamentals que respectin la diversitat d'expressions dels ciutadans permetent que l'opció "País Català" estigui sotmesa a vot popular de la mateixa manera que les altres.

 

Read more »