Sem per què els ancestres van ser. Sem la llavor germinada que van plantar. Entre ells hi ha Jean Iglésis, El Paxa, fundador de la flama del Canigó. Iglésis va morir ahir als 95 anys. En aquest vídeo ell mateix explicava l'any passat com va impulsar, l'any 1963 la Flama del Canigó que s'ha consolidat cada Sant Joan com a iniciativa unitària dels Països Catalans. En aquest altre vídeo, l'Andreu de la Flama explica l'activisme d'Iglésis.
Va ser un dels dos iniciadors de la Flama del Canigó. Fill d’un desertor de la guerra del 1914, de Costoja (Vallespir), Iglésis va néixer a Albanyà (Alt Empordà). La família va retornar al nord. Jean Iglésis, a partir del 1949 i des del Cercle de Joves de Perpinyà, esperonà la tradició de les fogueres a Catalunya Nord.
L’any 1955, Francesc Pujade va encendre un foc dalt de la pica del Canigó. Pujade, home de muntanya, és el president del centre excursionista d’Arle i de conviccions profundament cristianes, i va inspirar-se en el poema èpic Canigó, de mossèn Cinto Verdaguer, per lligar la tradició dels focs de Sant Joan i el cim del Canigó.
El 1963 la voluntat de Pujade, que continua encenent la foguera a la pica, s’aplegà amb la d'Iglésis. La Flama del Canigó de seguida agafa embranzida per l’entusiasme popular. És rebuda i reservada al Castellet de Perpinyà, una antiga presó, que havia estat reconvertit en la Casa Pairal o Museu de la Pairalia Catalana. Paral·lelament, els contactes i relacions entre els catalans del nord i del sud s’intensifiquen.
El 2 d’abril de 1966 es decideix d’encendre una gran foguera al coll d’Ares amb el nom de Foc de Germanor del Coll d’Ares. La convocatòria va superar totes les expectatives. El foc va ser encès per la Flama del Canigó i va ser la primera vegada que va travessar la frontera.
El 1967, l’eix Ripollès-Osona-Barcelona és una realitat. És en aquesta data que la Flama del Canigó arriba a la plaça Major de Vic. També, aprofitant aquest eix, arriba a l’Ajuntament de Barcelona. La xarxa de distribució es va estenent i engrandint: el 1972 arriba a Reus; el 1973, al País Valencià; el 1976 ja fa cap a Alacant i després encara s’escamparà per les Illes i fins i tot a l’Alguer.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada