L’Assemblea Nacional francesa va aprovar ahir l'anomenada llei Molac per protegir i promoure les llengües regionals a França. "Una ocasió històrica per a les nostres llengües”, ha dit en relació amb la iniciativa el diputat bretó Paul Molac, artífex d’aquest text que ha rebut 247 vots a favor, 19 abstencions i 76 en contra. “És una victòria col·lectiva, amb el suport del conjunt dels grups parlamentaris”, es felicitava Molac, ja que és “la primera vegada en la història de la Cinquena República que s’adopta una llei sobre les llengües regionals”. Cal dir, però, que el govern presidit per Emmanuel Macron hi estava en contra.
- El text reconeix l’existència d’un “patrimoni lingüístic” constituït per la llengua francesa, però també per les llengües regionals com ara el cors, l’alsacià, el bretó, l’occità, el basc i el català.
- La llei permetrà protegir l'ensenyament en immersió lingüística. La legislació introduirà per primer cop la immersió a l'escola pública. Podrà ser fins al 50% en català a la Catalunya Nord.
- La llei Molac atribueix l’estatus de “tresor nacional” –un règim particular que atorga una protecció determinada– als béns amb un interès més gran per al coneixement d’aquestes llengües, com ara manuscrits o bé enregistraments.
- La llei proposa generalitzar l’aprenentatge d’aquestes llengües des del parvulari fins a l’institut, una pràctica que actualment només s’aplica a les escoles de Còrsega per als més petits.
- També protegeix la retolació bilingües, és a dir, els serveis públics podran recórrer a les traduccions a les llengües regionals en edificis públics, senyals de trànsit i també en la comunicació institucional.
- Per exemple a l’article 9 permetrà l’ús dels diacrítics en el Registre Civil. Per exemple, es podrà utilitzar l’accent tancat sobre la i en català o la grafia 'ñ' del bretó. Permetrà posar als noms i cognoms les grafies que no existeixen en francès, com els accents propis del català, una qüestió que provocava moltes polèmiques fins ara. No estaven permesos els diacrítics que no usa el francès, i això posava problemes a l’accent agut al català "í".
El diputat de Perpinyà Romain Grau (La República en Marxa) ha estat un dels que ha votat a favor de la proposició i ha expressat a la xarxa la seva satisfacció pel reconeixement que significa per al català. "El projecte de llei del diputat Paul Molac sobre protecció del patrimoni i promoció de les llengües regionals es passa a l'Assemblea Nacional el dijous 8 d'abril de 2021. El votaré sense cap mena de dubte". Grau fou candidat a la batllia de Perpinyà amb suport de Sí Al País Català.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada