Homenatge de l'Ajuntament de Perpinyà a Jean Iglésis "Paxa" i Eliane Comelade

Dues figures eminents de la cultura nord-catalana desapareixen a principis d'abril, Jean Iglésis conegut com a "Paxa" o "Pasha" i Eliane Comelade. L’Ajuntament de Perpinyà, agraït per la seva acció i la seva trajectòria, vol fer-los un homenatge especial i presentar a les respectives famílies el seu més sincer condol.

Tot i que les rutes més petites del Canigó no tenien secrets per al primer, les subtileses més modestes de l’art culinari eren ben conegudes per la segona. Amb un rerefons de tradició i cultura heretats dels nostres avantpassats, els dos han aconseguit recuperar, preservar i potenciar les nostres tradicions locals tot intentant fer-les evolucionar, adaptant-les al gres del temps i dels costums.

 

Eliane Thibaut i Comelade, de Rigardà (Conflent) per la seva banda, va ser la historiadora per excel·lència i una bona alquimista dels "fogons" nord-catalans. Des de les receptes medievals fins a les receptes populars de les nostres àvies, ha convertit la cuina popular en un art molt apreciat i apreciat per les belles taules festives i quotidianes. Qui és l'amfitriona local que no té a la finestra un dels molts llibres que Eliane ha dedicat a l'art de la taula rossellonesa? Si la coneixem amb aquesta faceta, és bo recordar que va ser invertida durant molts anys en l’organització de les festes medievals de Perpinyà, amb els tallers de Cuina Catalana d'Illa, sota la direcció del museu d’empresa de Casa Pairal. Eliane Comelade fou Creu de Sant Jordi de l'any 2000 i Premi Joan Blanca del 2009. Era mare del músic Pascal Comelade.

 

 

 

 

Seguint les petjades de Francesc Pujade, precursor dels focs de Sant Joan modern, Jean Iglésis, a través de la seva acció, li va donar un magnífic impuls que encara avui continua a la ciutat de Perpinyà i molt més enllà de les fronteres del Rosselló i fins i tot de França. Amb Joseph Deloncle i Marguerite Mestre, padrina del museu Casa Pairal de Perpinyà, va instal·lar el cerimonial de la Flama del Canigó, una flama que, un cop regenerada al cim de la Santa Muntanya dels catalans, recorre milers de quilòmetres per encendre’s al seu torn, milers de fogueres a la nit anterior a la festa de Sant Joan Baptista. Amb el Cercle de Joves de Perpinyà i el Comitè internacional dels focs de Sant Joan, "Paxa" va saber honorar la nostra ciutat, el seu Castillet, tot convertint aquest emblemàtic lloc en el cor d'aquesta tradició festiva.

Els dos camins es van reobrir que s’havien tancat gradualment, formant una estela i assenyalant un camí per a les generacions futures. Compartir, amor al país, afecció a les nostres arrels i a les nostres tradicions ... són algunes paraules que indiquen l'objectiu de la seva acció. Tots dos pugen ara pels vessants del panteó nord-català, el Canigó.