Unes dues mil persones s'han manifestat aquest dissabte pels carrers de Perpinyà per a celebrar la Diada de la Catalunya Nord. Una diada marcada per la polèmica prohibició de l'Ajuntament de no permetre accedir al Castellet per desplegar una pancarta, perquè l'any 2019 s'hi va desplegar una estelada.
Però la resposta ciutadana ha estat contundent: milers de persones han lluït estelades i senyeres per manifestar-se. De fet, el Col·lectiu 7 de novembre havia fet una crida a omplir la manifestació d'estelades i la gent no ha fallat. Quan han passat davant de la casa de la vila, uns castellers hi han enganxat estelades adhesives.
En aquest sentit, Guillem Dalmau, membre del Col·lectiu, ha carregat durament contra l'Ajuntament en declaracions a Catalunya Ràdio. Ha assegurat que es viu un «feixisme institucional» propiciat per un consistori «que és en mans de l'extrema dreta». «Ens han posat molts bastons a les rodes per a organitzar aquesta Diada», ha asseverat.
A la manifestació, que duia per lema 'Esborrem el Tractat dels Pirineus' també hi han participat nombrosos dirigents cívics i polítics del sud del Principat i d'altres territoris dels Països Catalans.
Recorda que el 7 de novembre del 1659 dos monarques imposaven una frontera per a separar els Comtats de la resta del Principat de Catalunya. Han passat 362 anys i en el marc de la Unió Europea, l’11 de gener del 2021 l’estat francès va decidir unilateralment tancar de nou la frontera en 5 punts. El 28 d’octubre passat França anunciava que els passos quedarien tancats com a mínim fins el 30 d’abril del 2022, una decisió arbitrària que compta amb la complicitat del regne d’Espanya.
Constata que han passat 362 anys de l'annexió a França, i França i Espanya tenen sempre la mateixa lògica: separar catalans, menysprear la llengua, la cultura i la història d’ambdós territoris, una separació que malmet les relacions humanes, socials, familiars i econòmiques de totes dues parts de la Nació catalana.
Aquest dissabte es commemora a Perpinyà el 362è aniversari del Tractat dels Pirineus amb una manifestació que començarà a les 4 de la tarda a plaça de Catalunya que portarà com a lema "Obrim les fronteres, esborrem el tractat dels Pirineus". A continuació, a les 19:00, al peu del Castellet es farà la Marxa de torxes fins a la Casa de Musical. Una hora més tard, iniciarà en aquest indret el concert, amb les Tata (Catalunya Nord), els Trau (Catalunya Sud) i el Belda i el conjunt Badabadoc (Catalunya Sud). El preu de l'entrada és de 7 euros.
Com que, l'Ajuntament de Perpinyà, governat pel Reagrupament Nacional, ha prohibit que onegi l'estelada al Castellet, el Col·lectiu 7 de Novembre, organitzador de la Diada ha fet una crida a omplir d'estelades la manifestació de la tarda. Cal recordar que el 7 de novembre de 1659 les Espanyes i França van signar el Tractat dels Pirineus cedint els comtats del Rosselló (incloent-hi les comarques del Vallespir, Capcir i Conflent), i part del de la Cerdanya i a la monarquia francesa. Segons el tractat s'havien de mantenir les institucions catalanes però París no el va respectar dissolent la Generalitat i els cònsols que explícitament havia de mantenir. Catalunya Nord va respondre a l'ocupació francesa amb una revolta armada coneguda com els Angelets de la Terra.
Aquest dijous 4 de novembre, a les 7 de la tarda, El Casal de Perpinyà aplegarà un acte sobre "Catalunya Nord, Terra d'acollida", que comptarà amb la participació de Dolors Serra, Aleix Renyé i Boubacar Traoré de Malí. Així com també l'Hora Solidària de cada dijous.
La fi del Correllengua, coincideix com cada any amb la Diada de Catalunya Nord i com fa habitualment la Coordimadora d'Associacions per la Llengua (CAL) organitza una anada a la capital nord-catalana en autocar des de Barcelona ue es pot contractar al 93 415 90 02 o bé a cal@cal.cat. El seu preu són 15 € i té 4 punts de recollida.
Els manifestants hi veuen un atac directe al català i demanen a la justícia francesa que els doni empara a través dels dos recursos que han presentat. «L'Ajuntament hauria d'estar orgullós que Perpinyà tengui un col·legi-liceu en català, com a Baiona el tenen en basc», diu la directora general de la Bressola, Eva Bertrana.
Així ho expressa un manifest en el qual es demana que no s’aturi un projecte de servei públic com un centre d’ensenyament en català: «És absolutament incomprensible. Quin problema hi ha amb la Bressola? Quin problema hi ha amb l’ensenyament en català?».
Reivindiquen, també, que l’ensenyament immersiu en català mereix un centre d’educació secundària i demanen el suport de tothom per a fer-ho possible. «No hi ha cap situació que faci més mal al cor que la de no poder respondre a la demanda d’una família que vol escolaritzar el seu nin o la seva nina en català», diuen.
Com cada any, enguany se celebra la tradicional manifestació contra el
Tractat dels Pirineus a la Catalunya Nord del Col·lectiu 7 de Novembre. El 7 de novembre de 1659 les Espanyes i França van signar el Tractat
dels Pirineus cedint els comtats del Rosselló (incloent-hi les comarques
del Vallespir, Capcir i Conflent), i part del de la Cerdanya i a la
monarquia francesa. Segons el tractat s'havien de mantenir les
institucions catalanes però París no el va respectar dissolent la
Generalitat i els cònsols que explícitament havia de mantenir. Catalunya Nord va respondre a l'ocupació francesa amb una revolta armada coneguda com els Angelets de la Terra.
El programa del proper 6 de novembre serà:
A les 16h: Manifestació a la plaça Catalunya de Perpinyà i, a continuació, parlaments i himnes.
A les 20h: Obertura de portes a la Casa Musical pel concert de la Diada