Acaben d'arribar els cartells de Flama; es poden trapar al local al 04 68 35 07 60 obert de dilluns a divendres de 14h30 a 18h30. Com cada any la Flama del Canigó fa la seva marxa el 23 de juny. Tot comença al Castellet de Perpinyà a 13h15 i després cap al Coll d'Ares al Vallespir. La ruta es fa de poble en poble. Es llegeix el manifest en cada poble i es canta els Segadors amb la gent.
El Comitè per a la Unió de les Dues Catalunyes, el 1967, gràcies a Gilbert Grau (1922-1994), germà del dirigent del GREC Roger Grau, d'Elna, i Josep Deloncle i el Comitè per a l'Estatut Particular del Rosselló l'any següent. Aquest sector va impulsar la Flama del Canigó, iniciada el 1955 per Francesc Pujada d'Arles de Tec, a partir de 1965 duent-la a Perpinyà i l'any següent al sud.
L’any 1955, Francesc Pujade va encendre un foc dalt de la pica del Canigó. Pujade, home de muntanya, és el president del centre excursionista d’Arle i de conviccions profundament cristianes, i va inspirar-se en el poema èpic Canigó, de mossèn Cinto Verdaguer, per lligar la tradició dels focs de Sant Joan i el cim del Canigó.
El 1963 la voluntat de Pujade, que continua encenent la foguera a la pica, s’aplegà amb la de Jean Iglésis. La Flama del Canigó de seguida agafa embranzida per l’entusiasme popular. És rebuda i reservada al Castellet de Perpinyà, una antiga presó, que havia estat reconvertit en la Casa Pairal o Museu de la Pairalia Catalana. Paral·lelament, els contactes i relacions entre els catalans del nord i del sud s’intensifiquen.
El 2 d’abril de 1966 es decideix d’encendre una gran foguera al coll d’Ares amb el nom de Foc de Germanor del Coll d’Ares. La convocatòria va superar totes les expectatives. El foc va ser encès per la Flama del Canigó i va ser la primera vegada que va travessar la frontera.
El 1967, l’eix Ripollès-Osona-Barcelona és una realitat. És en aquesta data que la Flama del Canigó arriba a la plaça Major de Vic. També, aprofitant aquest eix, arriba a l’Ajuntament de Barcelona. La xarxa de distribució es va estenent i engrandint: el 1972 arriba a Reus; el 1973, al País Valencià; el 1976 ja fa cap a Alacant i després encara s’escamparà per les Illes i fins i tot a l’Alguer.
Homenatge de l'Ajuntament de Perpinyà a Jean Iglésis "Paxa"
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada