Més de 2.000 catalans es manifesten a favor de la nostra llengua a Perpinyà

Unes 2.000 persones es van manifestar ahir a la tarda a Perpinyà en contra de la proposta de 61 diputats de l’Assemblea Francesa, validada pel Consell Constitucional, de derogar alguns dels articles de la llei que protegeix les llengües minoritzades, entre les quals, l’occità, l’èuscar o el català. La catalana era una de les 62 concentracions arreu de l'hexàgon coordinades pel col·lectiu plurinacional 'Per què visquin les nostres llengües'.  Els assistents han reclamat que es mantingui el text legislatiu que va aprovar l’Assemblea de França i reivindiquen aquestes llengües com un “patrimoni” de l’estat gal. 

A la marxa hi han assistit directors d’escoles públiques que ensenyen en català i també de La Bressola, a més d’alcaldes i moltes famílies que han carregat contra l’executiu d’Emmanuel Macron a qui consideren “còmplice”, ja que la majoria de diputats que han demanat la revisió són del seu partit. En canvi el candidat de LREM, el partit de Macron, a Perpinyà, Romain Grau, ha explicitat el seu suport a la legislació per afavorir les llengües minoritzades. el text va tenir el suport de 253 senadors i només el vot contrari de 59. A l’Assemblea el resultat va ser de 247 diputats a favor per 76 que no hi estaven.

La llei francesa preveu que, un cop superades les dues cambres legislatives, s’obri un termini de dues setmanes per presentar un recurs d’inconstitucionalitat que, això sí, han d’avalar almenys 60 diputats. Malgrat que Macron podia tirar endavant la llei sense esperar el recurs, el primer ministre francès va decidir esperar i, el darrer dia de termini, 61 diputats van signar el recurs.

La manifestació ha comptat amb la participació de partits del nord com Unitat Catalana i Sí al País Català i del sud com Junts per Catalunya, amb la presidenta de la cambra catalana, Laura Borràs o la nova consellera Gemma Geis. Sobretot, però, ha destacat la societat civil catalana amb les escoles i l'APLEC al capdavant.

“És una lluita contra l’estat francès. Han d’entendre que les llengües minoritàries son un patrimoni i part de la història d’aquest país”, assenyala el president de l’Associació La Bressola, Jean Sébastien Haydn. I és que el malestar entre les famílies que escolaritzen els seus fills en català ha estat notori aquest dissabte a Perpinyà, amb la decisió del Constitucional.

Per això, reclamen un canvi en la carta magna gal·la per tal que doni cabuda a aquesta llei. Un canvi que, tot sigui dit, no confien que arribi. “Almenys ens hem de fer sentir, perquè demà pot ser que ens diguin que no podem ensenyar més en català”, explica la directora de l’escola pública Arrels de Perpinyà, Elena Gual. A part de la catalana han destacat les manifestacions a la Bretanya amb 10.000 persones o Iparralde amb 8.000 i les desenes de mobilitzacions a Occitània.