Els catalans, administrativament francesos i espanyols, demanen la reobertura d'una petita carretera que uneix França amb Espanya a través del coll de Banyuls, el tancament de la qual des del gener del 2021 duplica, fins i tot triplica, el temps necessari per arribar a l'altra banda dels Pirineus. Aquest tancament encaminat a combatre el terrorisme i la immigració il·legal és "un absurd administratiu", Pere Becque, president de l'associació d'Alberes Sense Fronteres, amb la mà recolzada en una de les roques col·locades. lloc al coll per bloquejar la carretera.
Per a José Rueda, un català espanyol de 32 anys que porta set anys collint raïm a prop de la petita localitat francesa de Banyuls, "passar el coll és molt fàcil. Ara gastem més en benzina. Alguns van venir. treballar el dia i tornar a dormir a Espolla o Figueres”, a la banda espanyola. “Aquests ja no vénen”, afegeix amb lamentació. Mentre els treballadors fronterers o temporals espanyols passaven pel coll per estalviar temps, molts habitants de Banyuls agafaven el petit camí per fer les seves compres a la banda espanyola i comprar-hi cigarrets o alcohol a millor preu.
L'alcalde de Banyuls, Jean-Michel Solé, denuncia "un atac a les llibertats individuals i comercials" i recorda els "forts vincles" entre el seu poble i Espolla, un dels pobles espanyols propers al coll. A la sala de l'ajuntament, l'alcalde d'Espolla, Carles Lagresa, està flanquejat per la bandera catalana. "Som veïns. Aquest passatge ens va permetre estar en contacte amb tota la costa de la Catalunya Nord", ha dit a l'AFP, en referència a les estacions marítimes de la Catalunya administrativament francesa, Cotlliure, Banyuls, Argelers de la Marenda.
"Jo mateix tinc família a Banyuls, encara que estigui una mica lluny. I el meu oncle avi està enterrat allà", afegeix, recordant també la pèrdua de guanys dels comerciants. Darrera el taulell del tabacal d'Espolla, Cristina Juanola confirma: "La gent de la zona de Banyuls, que passava pel coll" ara ho fa pels passos fronterers de Port Bou o la Jonquers, i s'atura al tabac. o cafeteries allà”, es lamenta.
Com altres prefectes dels departaments pirinencs, el dels Pirineus Orientals va prohibir a partir de l'11 de gener de 2021 el trànsit a cinc passos fronterers, inclòs el coll de Banyuls, citant "l'amenaça terrorista" i els "moviments sostinguts" d'immigrants. Aquesta prohibició va seguir l'arribada al departament, el 5 de novembre de 2020, del president Emmanuel Macron que havia anunciat un enduriment dels controls fronterers. A la pregunta de l'AFP, la prefectura dels Pirineus Orientals va confirmar la reobertura d'un dels cinc passos el maig del 2021, però no va fer cap comentari sobre les peticions de reobertura del de Banyuls.
Des d'Espolla fins al coll, el trajecte amb cotxe dura uns quinze minuts. El camí serpenteja entre vinyes i garrigues, abans d'arribar als blocs que tallen el pas. Un quart d'hora més seria suficient per arribar a Banyuls. Per altres carreteres, es triga entre una hora i una hora i mitja, segons la temporada, fins a Espolla-Banyuls. A la pràctica, pel coll hi poden passar vianants, bicicletes i fins i tot alguns vehicles, malgrat les roques aixecades a l'altra banda. Arribats pel vessant francès, un conductor de 4x4 dóna unes quantes voltes a la roda, retrocedeix uns metres, després passa pel vessant sud per una petita pista molt empinada.
"Aquests blocs no frenen res", comenta immediatament Pere Becque, que considera poc probable que immigrants il·legals o terroristes facin aquest pas, amb o sense blocs. Uns metres més enllà, a la banda francesa, una placa recorda que per allí van entrar a França els refugiats espanyols que fugien de la dictadura espanyolista de Francisco Franco (1939-1975). Aleshores, durant la Segona Guerra Mundial, persones que rebutjaven el treball obligatori imposat pels nazis, o jueus perseguits, van fugir per aquest punt fronterer, però en una altra direcció, concreta Pere Becque. "En temps de Franco, podríem passar. Ara, la República Francesa ho prohibeix", resumeix a la seva manera Jaume Solane, un altre membre de l'associació Alberes Sense Fronteres.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada