Frédéric Granell. Només 40 anys. I un intens recorregut professional, que l'ha portat a l'altra banda de l'Atlàntic, més precisament al Canadà, a través de formacions i feines variades. Treballava a la fàbrica, treballava en seguretat, servia a l'Exèrcit i al càtering, estava al centre comercial com diuen al P-O, a la cuina, arremangant-se aquí, agafant el bou per les banyes allà. Tot això amb, al principi, un senzill Bep en Agricultura i el seu llicenciat a la butxaca. Això només demostra que no hi ha professions estúpides (només hi ha gent estúpida) i, segons l'expressió acceptada, no és només el periodisme el que porta a tot (a condició de sortir). El seu somni americà, Fred el va conèixer al Canadà, on va viure dos anys. A força de conèixer gent, observant els hàbits i costums als carrers, als cafès, un dia va veure un reportatge sobre una marca de roba que es desplaçava per la finestra de la petita pantalla. Res excepcional, no suficient per assotar un dissenyador o preocupar als fundadors d'H&M, sinó un enfocament inusual per part dels “grafiters” sobre tèxtils: “Vaig notar el logotip, Gentlemen-Brothers, la seva originalitat em va cridar l'atenció, és a partir d'aquí que em va sorgir la idea de duplicar aquesta iniciativa al voltant d'un eslògan identitari, però no divisor”.
De tornada a França, al País Català, al seu Rosselló d'origen, concretament a Vilallonga dels Monts (uns 1.700 habitants), al peu de l'Albera, enmig de les seves "muntanyes regalades", i sobretot a proximitat amb el seu poble natal, Sureda; el concepte no ha deixat mai de molestar-lo, fins i tot de turmentar-lo, pitjor de burlar-lo fins al punt d'imposar-se al seu subconscient com un problema de consciència i (quasi) ja no dormir. és la nit.
Les primeres samarretes de la seva col·lecció es van imprimir en una botiga d'Argelers de la Marenda. Al seu menjador, al pati del darrere de casa seva, al seu jardí secret, no va deixar de convocar la seva família, en particular el seu germà Bruno i els seus amics, per iniciar-los en el seu projecte, o més aviat per familiaritzar-los amb, i sobretot conèixer la seva opinió, encara que per a ell, en el fons, ja se n'escoltés la causa, el dau fos.
Va ser en un dels carrers comercials de la zona de vianants d'Argelers on va trobar el rètol ideal -"Camisetes personalitzades"- per imprimir amb èxit els gràfics dels primers exemplars de la seva col·lecció exclusiva, sota la marca: “Som Germans”. “És important no veure-hi cap missatge polític”, adverteix. “Estic en contra del masclisme exacerbat, que en arribar sovint només divideix. Això no impedeix que ens sentim orgullosos sobretot, de les nostres arrels, de la nostra història, del nostre territori a cavall dels Pirineus”. I és així com vol que el segell "Som Germans" aparegui arreu del territori, sobretot en els moments festius, que la futura producció i distribució de la seva marca de roba refinada s'obri camí, entre tradicions fortes. És potser allà, en aquest espai “made in Textile”, que Frédéric Granell amb la seva bella ànima catalana trobarà la seva illa del tresor. En tot cas, li desitgem que així sigui.
Per iniciativa de l'associació "Angelets de la Terra", més de 50 municipis del departament s'han compromès a promoure la llengua catalana mitjançant accions a favor de la llengua, la cultura, el patrimoni i les tradicions.
El municipi de Vilanova de la Ribera (Villeneuve), al Rosselló, acaba de signar aquest llibre blanc marcant el seu compromís amb la promoció del català.
La signatura es va fer el dimarts 24 de novembre a l'Ajuntament en presència de Patrick Pascal, alcalde i Raimon Faura Labat, president de l'associació.
En signar això, el municipi va recordar a l'associació les seves accions de promoció de la llengua i la cultura catalanes:
- Traducció al català del nom del municipi a la senyalització d'entrada del poble
-Celebració anual del dia de sant joan
- presència a Villeneuve d'una associació per a l'aprenentatge de la llengua catalana (cursos espacials)
Nova acció des d'enguany, una professora de comerç voluntària amb nens escolars per una iniciació a la llengua catalana.
Membres del Col·lectiu per l'Obertura dels Passos Fronterers i del partit Unitat Catalana han passat a l'acció avui. Una colla de valentes i de valents han obert el coll de Banyuls
vergonyosament tancat des del 21 de gener d'enguany per l'estat francès. Així han reobert el pas entre la
Marenda i l'Alt Empordà que porta tancat molt de temps per part de la Préfet des Pyrénées-Orientales.