Rebuig al tractat dels Pirineus amb un fum d'actes a Catalunya Nord

 

Un miler de persones s’han manifestat aquest dissabte a la tarda a Perpinyà per reivindicar la llibertat d’expressió i l’ús del català amb motiu de la Diada de la Catalunya Nord, que condemna la data de signatura del Tractat dels Pirineus. La protesta – custodiada per un fort desplegament policial - s’ha vist obligada a canviar el recorregut a causa del context de mobilitzacions socials. Per la Federació d'Entitats en Defensa de la Llengua i de la Cultura Catalanes a la Catalunya Nord, Gautier Sabrià, ha lamentat que les autoritats franceses els hi han posat "difícil", perquè els ha canviat la planificació amb poques hores d'antelació. Conformen la Federació: La Bressola (escoles d'immersió lingüística), Arrels (Ràdio Arrels i associació cultural), El Casal Jaume I de Perpinyà / Casal del Conflent, Aplecs i colles de cultura popular (colles castelleres del territori, corals i colles sardanistes) i delegació de la Plataforma per la Llengua. La secció nord-catalana de l'ANC, Catalunya Nord per la Independència com a assemblea territorial, també ha marxat per la capital del Rosselló amb un grup important. 

La manifestació ha començat a les quatre de la tarda a la Plaça Catalunya, on prèviament s’ha celebrat una trobada de cultura popular. És en aquesta ubicació on s’han agrupat múltiples persones de diferents edats amb banderes, samarretes i pancartes. Abans de començar a caminar, un grup de joves han llegit el manifest d’aquest any. El document defensava el reconeixement dels pobles i la seva identitat, el dret a decidir el futur, la importància de la cooperació i la solidaritat, com també una transformació democràtica.

Just després, centenars de persones han seguit la crida d’una protesta que s’ha desplaçat sota un important dispositiu policial fins al Palau dels Reis de Mallorca, on s’ha fet una darrera lectura relacionada amb la Diada de la Catalunya Nord, que condemna la data de signatura del Tractat dels Pirineus i a favor de la llibertat de tots els Països Catalans. Durant la marxa s’han pogut sentir proclames com ‘No som francesos, som catalans’ o ‘Ahir, avui i demà, l’escola en català’. 

  

 

Unitat Catalana

A la manifestació d'aquest dissabte també hi ha participat el membre de la direcció de Junts per Catalunya i responsable de Política Internacional i Països Catalans, Aleix Sarri, que ha reivindicat la cooperació del seu partit amb Unitat Catalana i ha defensat la necessitat de continuar treballant per la llengua, la cultura i els drets polítics del territori. Entre les demandes, ha afegit que el fet que el català pugui ser llengua oficial a la Unió Europea, seria beneficiós "tant per als catalans del nord com els del sud". Al seu costat, el president d'Unitat Catalana, Mateu Pons, ha assenyalat que enguany és "especial", perquè fa quaranta anys que el partit existeix i que reivindiquen tenir "una col·lectivitat autònoma específica" a la Catalunya del Nord. A més, ha assegurat que un sondeig recent indica que el 74% dels habitants del territori hi estarien a favor. "La nostra reivindicació és una reivindicació popular", ha detallat.

Elna i Ribesaltes

Les de Perpinyà no han estat les úniques activitats contra el tractat esquarterador de la nació catalana. A Ribesaltes s'ha organitzat una trobada amb dinar popular organitzat pel Centre Cultural de la Catalunya Nord i l'associació Angelets de la Terra. A Elna  L'Ajuntament d'Elna havia programat un acte per celebrar el Tractat dels Pirineus, una iniciativa qualificada per les entitats culturals com una provocació en commemorar un acord que va separar el territori i que ha aplegat només 5 assistents mentre un centenar de persones que han protestat contra l'acte imperialista francès. La mobilització ha estat encapçalada pel partit Sí al País Català i l'ex batlle d'Elna Nicolas Garcia, militant del PCF, va exercir com a batlle d'Elna en dues etapes: primer entre el 2001 i el 2014, i posteriorment entre el 2020 i el març de 2026. Actualment exerceix com a vicepresident del departament dels Pirineus Orientals.

Manifest de Perpinyà

Finalment el Manifest de Perpinyà fou presentat el 7 de novembre de 2026, coincidint amb la Diada de Catalunya Nord) impulsat per l'entitat Fem Catalunya Nord i que ha comptat amb la participació i signatura d'organitzacions de diferents pobles i territoris sense estat sota l'estat francès:

• Fem Catalunya Nord (Països Catalans)
• Comuna! (Occitània)
• EH Bai (País Basc)
• Core in Fronte (Còrsega)
• Coordinació per un Front Revolucionari Bretó (Bretanya)

 

Read more »

Convocada manifestació contra la fractura de Catalunya pel tractat franco-espanyol dels Pirineus

 

Una dotzena d'organitzacions han convocat pel 7 de novembre una manifestació a Perpinyà contra el tractat franco-espanyol dels Pirineus que va esquarterar la nació catalana. Entre elles hi ha Unitat Catalana, La Bressola o Aire Nou de Baó, com a "La Federació".

Read more »

Reapareix la Federació per la Llengua i la Cultura Catalanes amb una manifestació 'Per l'ensenyament en català'

La Federació per la Llengua i la Cultura Catalanes a la Catalunya del Nord és una federació creada el 1980 a Perpinyà que reuneix un centenar d'entitats compromeses en la promoció de la llengua i de la cultura catalanes. N'han estat presidents Josep Vidalou, Lluís Lliboutry, Miquel Mayol i Raynal, Narcís Duran, Joan Peytaví, Alà Baylac-Ferrer, Pere Manzanares i Joan Jaume Prost.  La Federació va ser creada l'any 1980, ara fa 40 anys, quan la primera descentralització de l'estat francès va transformar Montpeller com a capital de la regió "Languedoc" (el reconeixement oficial de Languedoc Roussillon va arribar un parell d'anys més tard). Personalitats nord-catalanes van crear la "Federació d'entitats per la defensa de la llengua i la cultura catalanes". Al llarg dels anys la Federació ha tingut alts i baixos. 

Els anys 90 del segle passat va convocar una sardana al voltant de la prefectura per a denunciar el prefecte Bonet. També hi va haver un intent de renovar-la per a fer-ne sobretot una eina de promoció de la llengua, quan era ressentida més com a eina de reacció a atacs.

A començament del segle XXI ha estat cabdal per a mobilitzar en contra el nom de Septimanie, en contra l'entrada d'en Vauban a la UNESCO, amb la campanya que va rebre mocions de més de la meitat dels municipis nord-catalans a favor de la presència del català a l'espai públic, també se va organitzar el LipDub per la llengua catalana.

A l'abril en el marc del Col·legi associatiu de l'OPLC se va decidir tornar a donar protagonisme a la Federació i és així que el primer dels actes serà la convocatòria d'aquesta manifestació del 29 de maig.

Dissabte 29 de maig el col·lectiu de nivell estatal francès "Perquè visquin les nostres llengües" convoca a manifestar-se per a defensar la llei Molac. Catalunya Nord participarà a la crida amb una manifestació convocada per la "Federació d'entitats per la defensa de la llengua i la cultura catalanes" La cita té lloc a 15h a la Plaça de Catalunya, els manifestants aniran fins la prefectura on tindran la paraula representants dels actors de l'ensenyament, un representant del SIOCCAT i de l'OPLC.

Les raons d'aquesta manifestació:

El 8 d'abril passat s'aprovava al parlament francès una llei històrica per la protecció del català i de l'ensenyament immesiu. Per primera vegada en la història una clara majoria dels parlamentaris votaven a favor d'una llei per a l'ensenyament del i en català sota totes les seues formes. Amb aquesta llei s'hauria normalitzat l'ensenyament immersiu... però 61 diputats de la majoria presidencial han portat la llei al "Conseil Constitutionnel" l'òrgan que en teoria garanteix la constitucionalitat de les lleis estatals. 

L'estat francès és un estat jacobí, ho porta a l'ADN. Els catalans del nord ho sabem des del 2 d'abril del 1700 amb l'edicte reial que prohibeix (i encara prohibeix) l'ús oficial del català. Un segle més tard la "Révolution française" va accentuar aquesta dèria en contra les llengües que no siguin la francesa amb "Le Rapport sur la nécessité et les moyens d'anéantir les patois et d'universaliser l'usage de la langue française de l'Abbé Grégoire". Un segle més tard les lleis de Jules Ferry per l'ensenyament gratuït, laic, obligatori i en francès posaven una nova barrera a les llengües dites regionals però majoritàriament encara parlades en cada territori.

Al segle XX la lògica republicana d'eliminar del mapa les llengües altres que la francesa ha estat més eficaç, s'ha consolidada.

A Catalunya Nord la llengua materna de la major part dels nadius és la catalana fins la Segona Guerra Mundial, i de cop i volta tot canvia, la transmissió familiar se trenca, però la llengua gaudeix encara d'una bona salut d'ús social, però és condemnada. 

El 1951 se vota la llei Deixonne que autoritza l'ensenyament facultatiu de les llengües dites regionals. 

La Constitution du 4 octobre 1958 i les llengües dites regionals

La constitució del 1958 no definia pas la llengua francesa com a llengua de la república. Les diferents lleis n'obliguen l'ús a tots els nivells administratius i oficials, però no va ser fins el 1992 on se va incorporar a l'article 2 : "La langue de la République est le français." 

Recordem que el Comitè de Ministres del Consell d’Europa va aprovar el 25 de juny de 1992 el text de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries. Aquesta Carta s'imposava a tos els estats membres, els que hi eren i els que han volgut adherir a la Unió Europea. França fa part d'aquest Comitè i encara que de manera hipòcrita ho negui, ha incorporat "La langue de la République est le français" a la seua constitució, un simple afegitó que ha tingut i té encara conseqüències per a les llengües minoritzades.

El 1996 l'estat francès firmava la carta europea de les llengües regionals o minoritàries, segurament per a donar-se bona consciència i bona imatge, però aquesta Carta obliga els estats a reconèixer drets als parlants d'aquestes llengües i tot seguit el "Conseil Constitutionnel" va negar la possibilitat de la ratificació puix que l'article 2 de la constitució diu "La langue de la République est le français." Aquest punt nega per si sol la possibilitat que la "République" pugui donar drets oficials a les llengües territorials i als seus parlants.

El 2008 la constitució francesa reconeixerà l'existència de les llengües dites regionals incloent-les a l'article llunyà 75.1 « Les langues régionales appartiennent au patrimoine de la France. », un article que no dóna cap obligació a l'estat francès.

Avui encara el futur de la "Llei Molac" i el futur de les llengües de cada territori administrat per França depenen de l'afegitó de l'article 2 : "La langue de la République est le français." 

Read more »