Des de Catalunya Nord la Delegació del Consell per la República, Catalunya Nord per la Independència i Òmnium Catalunya Nord s'organitza l'anada amb autocar per a participar a la manifestació del primer d'octubre a Barcelona.
La primera parada de la trobada s'ha produït a les 17 h, quan desenes de persones s'han concentrat a l'anomenada Porta dels Països Catalans, una escultura d’Emili Armengol que marca l’inici d'aquest territori. Allà, durant la seva intervenció, Paluzie ha subratllat la importància de conèixer el nostre passat: "Si no sabem d'on venim, difícilment sabrem on anem. El nostre origen simbolitzat amb la porta d'entrada a una nació i una llengua que neixen a redós del Pirineu a l'edat mitjana i que s'estenen de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó", ha explicat. "Som respectuosos envers els diferents ritmes en el procés d'alliberament nacional, però sabem d'on venim i on anem: a culminar el procés d'autodeterminació dels Països Catalans", ha sentenciat.
Posteriorment, s'han traslladat fins a la plaça Major de Salses, on ha tingut lloc un acte polític i poètic amb diverses personalitats: Andrée Escaré (tinent a l’ajuntament del municipi); Monterrat Biosca (presidenta d’Òmnium Cultural a la Catalunya Nord); Jep Bonet (president de la delegació nord-catalana del Consell per la República); Hervé Pi (president de Catalunya Nord per la Independència); Francesc Ten (del Col·lectiu Poetes i Músics per la República); Josep Puigbert (director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà); els cantautors Pere Figueres, Jordi Auvergne, Franck Sala i Maxim Cayuela; els músics Olga Morral, David Santamaria, Josep Noguera, Pep Lizandra i Ramon Elies, i el grup empordanès Quatre de tres.
A aquesta sessió constitutiva de l’Assemblea de Representants hi estan convocats tots els diputats i diputades del Parlament de Catalunya partidaris que Catalunya esdevingui un estat independent en forma de República que en vulguin formar part i, en qualsevol cas, els diputats dels Grups Parlamentaris que van subscriure l’Acord d’Investidura que va donar pas a l’actual govern de la Generalitat i a la creació del Consell per la República, tal i com determinen aquell Acord i el Reglament del Consell, aprovat per unanimitat dels membres del Consell de Govern en la seva sessió del proppassat 20 d’abril.
L’Assemblea de Representants, d’acord amb l’Ordre del dia previst, a més d’elegir la seva Mesa, ratificarà el MHP com a President del Consell per la República, debatrà l’acció política del Consell i el seu Pla de Govern, i també debatrà i votarà el Reglament del Consell.
Aquesta sessió fundacional a més debatrà i votarà el Règim electoral que ha de servir per elegir la futura Assemblea de Representants ordinària i que contempla, entre d’altres, els següents temes:
Què és i qui en forma part?
L’Assemblea de Representants és l’òrgan de representació general i de decisió superior del Consell per la República.
És elegida democràticament cada dos anys mitjançant sufragi lliure i secret per les persones inscrites al Registre Ciutadà del Consell de la República en els termes establerts en aquest Reglament.
Està formada per 121 representants.
La seva composició ve configurada per dos blocs electorals:
Bloc territorial amb 81 representants elegits en les diverses circumscripcions electorals establertes en aquest Reglament.
Bloc de càrrecs electes amb 40 representants elegits en circumscripció única entre els càrrecs electes del Principat de Catalunya.
La composició ha d’observar criteris de paritat entre homes i dones.
Qui es pot presentar a les eleccions a l’Assembla de Representants?
Les persones inscrites al Cens Electoral poden presentar la seva candidatura individual al bloc electoral territorial de l’Assemblea de Representants en una de les circumscripcions electorals.
Els càrrecs electes poden presentar la seva candidatura individual a la circumscripció única per a l’elecció del bloc electoral de càrrecs electes de l’Assemblea de Representants. Aquests càrrecs electes són els següents: els diputats al Parlament de Catalunya, els membres del Congrés dels Diputats i els senadors elegits en les circumscripcions del Principat, els senadors designats pel Parlament de Catalunya, els regidors dels municipis de Catalunya i els membres del Parlament Europeu pertanyents a formacions polítiques catalanes.
Quines són les circumscripcions del Bloc territorial?
El nombre de representants que correspon a cadascuna de les circumscripcions electorals del Principat de Catalunya es determina mitjançant la ponderació de les dades generals de població i les de registrats al Consell per la República en els termes següents: s’atribueix un representant per cada 100.000 habitants i un representant per cada 1.000 registrats; es fa la mitjana de les dues dades de l’operació anterior i el resultat s’arrodoneix cap a la xifra parell més propera.
L’aplicació dels criteris establerts a l’apartat anterior, amb observança de les dades oficials de població (IDESCAT 2019) i les de registrats publicades al web del Consell per la República, determina que els representants es distribueixin per les circumscripcions electorals de la manera següent: 2 Alt Pirineu-Aran, 6 Catalunya Central, 8 Girona, 4 Lleida, 4 Camp de Tarragona, 2 Terres de l’Ebre, 4 Penedès, 4 Maresme, 6 Baix Llobregat, 4 Vallès Oriental, 6 Vallès Occidental Oest, 4 Vallès Occidental Est, 2 Barcelonès Nord, 2 L’Hospitalet de Llobregat, 4 Ciutat Vella-Eixample, 2 Nou Barris-Sant Andreu, 2 Sants-Montjuic-Les Corts, 2 Gràcia, 2 Horta-Guinardó, 2 Sant Martí i 2 Sarrià.
El nombre de representants que correspon a cadascuna de les circumscripcions específiques de fora del Principat de Catalunya es determina de la manera següent: un representant per cada 1.000 registrats al Consell de la República o fracció.
L’aplicació del criteri establert a l’apartat anterior, amb observança de les dades de registrats publicades al web del Consell per la República, determina que els representants es distribueixin per les circumscripcions electorals de la manera següent: 2 la Unió Europea, 2 la Resta el Món, 1 la Catalunya Nord-Andorra, 1 les Illes Balears i 1 el País Valencià-Franja de Ponent.
Com és el sistema de votació a l’Assembla de Representants?
La votació és preferentment electrònica. La Sindicatura Electoral pot autoritzar excepcionalment la votació presencial en cas d’impossibilitat de realització de votació electrònica.
Per a l’elecció dels representants del Bloc territorial cada elector pot votar com a màxim tants candidats o candidates com llocs de representant corresponguin a la circumscripció de que es tracti.
Per a l’elecció dels representants del Bloc de càrrecs electes cada elector pot votar com a màxim a 30 candidats dels que es presenten a la circumscripció única.
L’Assemblea de Representants comptarà amb una garantia de paritat reforçada?
En cada circumscripció són elegides les candidates més votades fins a cobrir la meitat dels representants corresponents. Un cop feta aquesta assignació de representació són elegits els candidats i les candidates amb més vots.
En les circumscripcions uninominals és elegit el candidat o la candidata amb més vots.
Qui vetlla pel correcte funcionament de les eleccions a l’Assembla de Representants?
La Sindicatura Electoral és l’òrgan de garantia de la transparència, l’objectivitat i el principi d’igualtat en tot el desenvolupament dels processos electorals. Està integrada per cinc membres titulars i dos suplents, escollits entre juristes o politòlegs experts en processos electorals i de participació ciutadana.
