La fórmula és combinar suports d’Iparralde, el País Basc francès, i de la Catalunya Nord per demanar el vot als ciutadans francesos amb residència a Andorra, Espanya, Mònaco i Portugal. El cap de llista serà Garbiñe Eraso, d’Eusko Askartasuna i Enric Balaguer, de Rià i del partit d’Unitat Catalana. L’etiqueta paraigua amb la que concorreran és el grup de les Regions et Peuples Solidaires i de l’Aliança Lliure Europea.
Aquest grup té una desena de diputats, bàsicament corsos i bretons. De fet, és un grup de l’assemblea nacional que ha impulsat la llei Molac, en referència a Paul Molac, que ha impulsat una llei de normalització de les llengües minoritàries a França que ha provocat una tempesta política a França. La filosofia de la candidatura és oferir una opció més aviat d’esquerres i amb sensibilitat respecte les minories nacionals que conviuen a la República Francesa.
L’escó és difícil d’obtenir perquè la participació dels francesos residents a l’exterior és més aviat escassa. “Hi ha una altíssima abstenció”, apunten els impulsors de la candidatura. Ara bé, la figura de Valls pot esperonar un corrent per tal d’evitar que obtingui un escó a l’assemblea nacional. “Si es presenta un espai més centrat i amb dimensió nacional, podem guanyar espai”, comenta Enric a El Món. La filosofia és tenir un representant durant cinc anys que defensi les minories nacionals franceses.
No serà l’única candidatura catalanista en aquestes eleccions legislatives. De fet, hi haurà una fita històrica: una candidatura catalanista. Finalment, Unitat Catalana i Oui au Pays Catalan han arribat a un acord que fa tres mesos semblava impossible. Les dues formacions presentaran conjuntament els candidats. Rita Peix, Joel Diago, Morgane Le Floc i l’històric Jordi Vera seran els caps de files.
Així hi haurà dos fronts per tal que el catalanisme estigui representat a la s’assemblea nacional francesa durant els propers cinc anys. A la Catalunya Nord, l’extrema dreta francesa es va imposar a les eleccions presidencials del mes d’abril. Un ambient polític que ha obligat a endreçar les candidatures. Per exemple, el Partit Socialista i la França Insubmissa, van acordar presentar-se conjuntament a la Catalunya Nord, tres dies abans de les presidencials.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada