Joan Dorandeu, de Marquixanes al Conflent, i mestre a la Sorbona gran defensor de la llengua catalana ens ha deixat

És amb molta tristesa que vam saber de la crida a Déu de Joan Dorandeu als 85 anys. Professor d'espanyol al Lycée Camille Sée després a la Universitat de la Sorbona on feia classes de català i castellà, era originari de Marquixanes al Conflent. A més d'una trajectòria molt exitosa com a professor universitari, Joan estava desbordant d'activitat de promoció i defensa del nostre país català, la nostra llengua. Molts dels seus alumnes ho estan agraïts!
Va ensenyar durant més de 15 anys al Centre d'études catalanes de París on va lluitar per mantenir les classes amb, entre d'altres; Jean Claude Estirach. Amb Monserrat Prudon, van ser els primers a publicar a la famosa col·lecció Assimil obres per a l'aprenentatge de la llengua com ara el català fàcil, el català sense esforç o el català de butxaca, llengua que havia après des de la seva infantesa, amb els seus néts, pares i/o en documents sonors. , va donar una bona part al Rosselló i a la literatura del nostre departament. Aficionat al dret (potser la seva formació hel·lenística), va ser president de la Defensa i Promoció de les Llengües de França, així com de l'Oficina Europea de Llengües Menys Usades. Incansable, no va deixar de lluitar pel reconeixement de les llengües catalanes i regionals amb Europa, la UNESCO, i les polítiques de tots els bàndols (presidents, primers ministres, ministres, diputats i senadors).
També recordarem el seu commovedor homenatge a Cotlliure al poeta Antonio Machado durant l'entrega del premi internacional de literatura.
Finalment, havia rebut de l'Institut per a la influència internacional de la llengua catalana (IPECC) el premi Josep M. Batista i Roca per la seva actuació i el seu compromís en benefici de la influència internacional de la llengua, la cultura i la identitat catalana.
Fins i tot a París on residia, va defensar la causa del País Català i va ser membre assidu dels Catalans de París i dels Quadres Catalans de París on va participar en la influència d'aquestes 2 associacions i en particular en la creació de la Premi Alfred Sauvy.
Adéu Joan
Que descansi en pau (i que seguim fent servir la llengua catalana)