Unitat Catalana comparteix un article sobre Manuel Valls

 

Gràcies, Manuel! Un veritable desactivador de mines!

Manuel Valls confessa que parla una llengua inquietant. Ha fet aquesta confessió a TV5 Monde, però no sembla decidit a abandonar el català tot i que, per a ell, aquesta llengua conté els gèrmens de la divisió i del sectarisme. És més, sembla explicar-nos que ell sí que sap manipular bé aquesta dinamita anti republicana, no pas com els malvats separatistes que són els que desitgen la immersió lingüística a l’educació.

Hi ha els que en saben i els que no en saben! Hi ha els que poden i els que no poden. Hi ha els responsables i els irresponsables.

I Manuel Valls és a la categoria dels que en saben, que poden i que són responsables.

Acaba d’explicar a una periodista de TV5 Monde que ell mai no permetria que l’ensenyament es fes en català, basc, occità o bretó si fos ministre d’Educació a França. Bé, la hipòtesi és atzarosa, però no se sap mai. Val més prevenir.

Manuel Valls estima que la immersió lingüística és la norma a Catalunya, però afegeix que és diferent perquè ...se sap la cantarella; França no és igual, no és la mateixa cosa i la República és la unicitat del poble, una llengua etc. Fins i tot afegeix que el francès és parlat per milions de persones arreu del món i que per això és normal que no s’ensenyi en altres llengües al territori de la República.

Cal recordar-li que l’espanyol és també parlat per milions de persones? És això un argument?

Però el més divertit de tot, si se’m permet l’expressió, d’aquesta intervenció del nostre ex-primer ministre és que ens diu que hi ha un risc perquè aquestes llengües estan relacionades amb el separatisme i que divideixen, que fracturen.

Pren d’altra banda l’exemple del català i del basc per mostrar com en són de malvats els que utilitzen, segons ell, el català i l’èuscar per intentar dividir Espanya.

Tanmateix s’afanya a dir-nos també que ell fins i tot parla català amb “la seva dona, la seva mare i els seus amics”. Sí, però el parla sense risc de separar, de fracturar. Valls deu parlar una variant del català que no és independentista. És una nova forma de català, imagino. Altrament, podria ser acusat de posar en perill els seus propers exposant-los a aquest virus tan perillós contingut en la llengua catalana i en les seves germanes europees com el basc, l’occità, el bretó, el gal·lès, el cors... sense esmentar totes les altres que no són més que virus lingüístics que han mutat de manera molt perjudicial.

Manuel Valls ens parla una mica com si algú us digués que té el dret de tenir un kalàixnikov a casa, però no pas vosaltres, ja que el seu només dispararia bales de fogueig o prometria que mai no el carregaria amb bales de debò.

Per a Manuel Valls, una gran part dels que parlen llengües no estatals són malvats i se’n serveixen malament... Mentre que ell, en sap, pot, és responsable.

I pensar que aquest home ha estat el nostre primer ministre i no l’hem sabut conservar! Posseeix en si mateix tots els principis republicans, els encarna, sap manegar aquesta eina mortal que és la seva llengua separatista. La parla amb els seus propers sense però ferir-los ni fer-los córrer el més mínim risc.

Podria ensenyar-nos com fer de les nostres llengües eines inofensives mentre que nosaltres no en tenim ni idea del perill que fem córrer a la República i als seus principis, que són, com és ben sabut, propietat de qui fou el nostre primer ministre.

Som criatures que manipulem la dinamita antirepublicana, el racisme, el sectarisme, el separatisme, sense prendre consciència del perill que fem córrer als nostres propers i a nosaltres mateixos.

Moltes gràcies, Manuel per la teva paciència i per ensenyar-nos el camí. T’ho dic també en occità: Mercés Manuel per la toa paciéncia e per nos ensenhar lo camin. Vés amb compte! És català no descatalanitzat i occità no desoccitanitzat. És com el cafè que no és descafeïnat, això pot neguitejar. Hi ha un risc evident de llegir-ho. Però, un desactivador de mines com tu que només escolta el seu coratge, sabrà desactivar aquestes paraules per fer-ne agraïments inofensius a la teva devoció incansable a la democràcia.

 

David Grosclaude, ex president de l'Institut d'Estudis Occitans (IEO)

 

El 23 d’octubre va dir a TV5 Monde responent una pregunta sobre l’ensenyament de les llengües dites regionals i en les llengües dites regionals. Si fóssiu ministre d’Educació a França, acceptaríeu que passés com a Catalunya per exemple?

- "No, segur que no, perquè la República és la unitat, la unicitat, és una llengua, el francès, parlada i escoltada per milions d’homes i de dones que potser avui ens miren (...) Això no vol dir que no s’hagi de fer viure les llengües dites regionals. És el cas de Bretanya, d’Occitània, és el cas d’Alsàcia des de fa molt de temps perquè hi ha aquestes cultures regionals. A mi tot el que estigui relacionat amb el separatisme, amb la destrucció de la unitat republicana em fa por (...) Espanya és una altra història (...) Al voltant de la llengua, sobretot al voltant del català i del basc, hi ha algun cop lògiques sectàries, d’exclusió que són algun cop inquietants —i això es veu a la fractura entre els independentistes i els no independentistes — i estan desgraciadament molt relacionades amb la llengua."

- "No és el meu cas; jo parlo català amb la meva dona, la meva mare, i molts amics, però es veu ben bé que la llengua és un element d’aquesta ruptura i és un element inquietant”.