El 30 de novembre, les associacions de defensa i promoció de les llengües regionals de França (Alsàcia, Bretanya, País Basc, Còrsega, Occitània, Catalunya ... i a l'estranger ...) organitzen una manifestació (pacífica) davant del Ministeri de la L’educació nacional que, mitjançant una recent reforma, posa en perill l’ensenyament d’aquestes llengües.
A l'operació hi participen les 18 associacions membres de la federació bilingüe d'Alsàcia.
A més de l’esdeveniment al qual us convidem a participar, també podeu signar la petició.
Es dóna cita a les 11 hores davant de l’església Sainte-Clotilde 23 B rue Las Cases París 7.
El Collectif Pour que vivent nos languesva llançar aquesta petició dirigida a Jean-Michel Blanquer (ministre d'Educació Nacional)
Les nostres llengües són occità-langue d'oc, basc, bretó, català, cors, flamenc, alemany estàndard i dialectal alsacià, savoyard (arpità/francoprovençal), llengües d'Oïl, els criolls i les llengües indígenes dels territoris d'ultramar. Totes es resisteixen, a França, a no desaparèixer perquè apareixen a l’inventari de “llengües en perill d’extinció” establert per la Unesco. Malgrat l'impuls global per a la biodiversitat natural i la biodiversitat cultural, finalment, es pot considerar i conservar, malgrat els textos internacionals que regeixen els drets humans i els drets dels pobles, l'Estat francès, malgrat múltiples condemnes per part de l'ONU, continua la seva tasca de destrucció del mil·lenni del patrimoni immaterial que són les nostres llengües i les nostres cultures.
En el punt de debilitat que han arribat avui, es tracta de la seva supervivència en qüestió. Les poblacions interessades es comprometen a salvaguardar el patrimoni lingüístic i cultural dels seus territoris. Tot i això, l’esforç de molts activistes, pares i professors d’educació pública, educació comunitària i educació catòlica, així com funcionaris electes i voluntaris que formen una xarxa densa i activa, no poden ser suficients davant mala voluntat de l’estat. A França no hi ha voluntat real, darrere de les compareixences i discursos acordats, dels poders polítics que es succeeixen, al capdavant de l'Estat, per establir polítiques lingüístiques efectives reals.
La situació educativa, un vector essencial de la transmissió i la vitalitat de les nostres llengües, és emblemàtica d’aquesta voluntat malvada. La llei estableix que "les llengües i cultures regionals pertanyents al patrimoni de França, el seu ensenyament és afavorit ...". Observem que no només es respecta aquesta llei i les convencions signades per l’estat, sinó que les diverses formes d’ensenyament (opcional, bilingüe i immersiu) es veuen minades per la política de l’actual ministre d’Educació. Educació nacional Jean-Michel Blanquer. Encara més que la dels seus predecessors, la seva política condueix a accelerar la davallada de les nostres llengües, tal com demostra la seva recent reforma del batxillerat i les seves declaracions al Senat el 21 de maig contra l’educació per immersió.
Els atacs contra l’ensenyament de les nostres llengües són nombrosos.
La reforma de l’educació secundària i l’organització del batxillerat té conseqüències terribles per a tots els fluxos d’idiomes regionals, com ho demostren els alts i baixos que mostren una caiguda dramàtica del nombre d’alumnes matriculats en idiomes regionals.
El discurs oficial, tenint present els ministres i els rectors, presenta aquesta reforma com un "avenç" que "reforça" i "valora" aquestes llengües i el seu ensenyament. En realitat, els debilita i els devalua, els priva de tot atractiu per l’eliminació de possibilitats, per la competència i pel joc de coeficients ridículs per a la forma d’educació més estesa. El nombre de caigudes arriba fins al 70% en algunes classes de secundària. Es tracta del regnat del doble llenguatge que continua dins del Ministeri d’Educació Nacional, sobretot perquè els recursos humans i financers encara són insuficients per satisfer les necessitats, particularment en determinats territoris.
Lamentem el rebuig a qualsevol nova mesura significativa a favor de les nostres llengües en la llei "per a una escola de confiança" malgrat la necessitat d'ampliar l'oferta d'ensenyament de les nostres llengües i les propostes pertinents de diputats i senadors.
Recordem que l’ensenyament immersiu és de Recordem que l’ensenyament immersiu s’utilitza àmpliament a Europa i al món per a la salvaguarda de les llengües amenaçades per una llengua dominant: per al francès al Quebec (per a l’anglès), per al basc o el català a Espanya (pel que fa al castellà), per al gal·lès a Gran Bretanya (per a l’anglès), per a l’alemany a Bèlgica de parla alemanya, etc. Aquesta és una pràctica reconeguda per a l’ensenyament de les nostres llengües a França, durant molts anys en el camp de l’educació associativa amb experiments prometedors en l’ensenyament públic, per al català, la Còrsega i el País Basc. Si bé la urgència hauria de ser estendre aquests mètodes efectius d’immersió a les escoles públiques i les escoles privades, segons la declaració del senyor Jean-Michel Blanquer davant el Senat, tot això ha de desaparèixer!
Tanmateix, el que està en joc és l’existència mateixa del patrimoni cultural que portem a Còrsega, Bretanya, Alsàcia, Catalunya, Flandes, Savoia, País Basc, França, Conjunt occità i en moltes altres regions franceses vinculades a les seves particularitats culturals i lingüístiques.
Ens hem unit per tal que al Parlament Europeu, a l'Assemblea Nacional i al Senat, a les comunitats, pobles i pobles dels nostres territoris que suporten la diversitat cultural de França i Europa, sigui un ampli moviment de protesta indigne. i combativa s’alça per aturar aquestes polítiques lingüístiques i unes polítiques lingüístiques definitivament decidides prometent esperança de futur a imatge del que es fa al Quebec, Gal·les o a la comunitat autònoma del país Basc.
CONVOCATS PER A LA MOBILITZACIÓ GENERAL CONTRA AQUEST MINISTRE, QUAN LA POLÍTICA VA PORTAR A UN VERITABLE LINGÜICIDI
PER QUÈ LES NOSTRES LLENGÜES VISQUIN CAL MOBILITZAR-NOS!
REUNIÓ AL MINISTERI DE L’EDUCACIÓ NACIONAL DISSABTE 30 DE NOVEMBRE DE 2019 A LES 11 DEL MATÍ
Aliance Culturèla Arpitana ;
Association Alsace - Jùnge Fer's Elsàssische (AJFE) ;
Association des Professeurs de Langues Vivantes (APLV) ;
Association des Enseignants de Gallo ;
Association des Enseignants de Savoyard / Francoprovençal ;
Association des Parents d'élèves de l'Enseignement Public en Alsace (APEPA) ;
Association pour l’Enseignement de la Langue d'Oc Provence-Alpes-Côte d’Azur (AELOC/FELCO) ;
Association pour le Bilinguisme en Classe dès la Maternelle - A.B.C.M. Zweisprachigkeit ;
Association pour le bilinguisme français-occitan dans l’enseignement public (ÒC-BI) ;
Association des Professeurs de Langue Bretonne dans l'enseignement public en Île de France (APLB KBDP) ;
Associu di l'Insignanti di/in Lingua è Cultura Corsa ;
Bak e Brezhoneg, lycéens Diwan Carhaix ;
Bressola ;
Centre Régional des Enseignants d'Occitan (CREO/FELCO) de l'académie de Toulouse ;
Centre Régional des Enseignants d'Occitan (CREO/FELCO) Lengadòc ;
Confederacion Calandreta ;
Congrès permanent de la langue occitane ;
Conseil International du Francoprovençal ;
Div yezh Breizh ;
Diwan ;
European language Equality Network (ELEN) – Réseau Européen pour l'Égalité des Langues ;
Eltern Alsace, Association des parents d'élèves de l'enseignement bilingue ;
Eskolim, Fédération des réseaux d’écoles associatives laïques immersives ;
Esquiròt ;
Euskal Konfederazioa ;
Fédération Alsace bilingue - Verband zweisprachiges Elsass
Fédération des Enseignants de Langue et Culture d'Oc (FELCO) ;
Fédération pour les langues régionales dans l'enseignement public (FLAREP) ;
Felibrige ;
Fonds International pour la Langue Alsacienne ;
Forum d'Oc ;
K.L.T. (Kerne - Leon - Treger), fédération des associations bretonnes du Pays de Morlaix ;
Institut d'Estudis Occitans ;
Kelennomp !, Association des enseignants de et en langue bretonne ;
Kevre Breizh, Coordination des associations culturelles de Bretagne ;
Mission Bretonne d'Île de France ; Ti Ar Vretoned
Parlemu Corsu ;
Practicalingua ;
Seaska ;
Parlementaris:
François Alfonsi, député européen, auteur du Rapport sur les langues menacées de disparition et la diversité linguistique au sein de l'Union Européenne ;
Paul Molac, député du Morbihan, Président du groupe d'études "Langues et Cultures Régionales" à l'Assemblée Nationale
A l'operació hi participen les 18 associacions membres de la federació bilingüe d'Alsàcia.
A més de l’esdeveniment al qual us convidem a participar, també podeu signar la petició.
Es dóna cita a les 11 hores davant de l’església Sainte-Clotilde 23 B rue Las Cases París 7.
El Collectif Pour que vivent nos languesva llançar aquesta petició dirigida a Jean-Michel Blanquer (ministre d'Educació Nacional)
Les nostres llengües són occità-langue d'oc, basc, bretó, català, cors, flamenc, alemany estàndard i dialectal alsacià, savoyard (arpità/francoprovençal), llengües d'Oïl, els criolls i les llengües indígenes dels territoris d'ultramar. Totes es resisteixen, a França, a no desaparèixer perquè apareixen a l’inventari de “llengües en perill d’extinció” establert per la Unesco. Malgrat l'impuls global per a la biodiversitat natural i la biodiversitat cultural, finalment, es pot considerar i conservar, malgrat els textos internacionals que regeixen els drets humans i els drets dels pobles, l'Estat francès, malgrat múltiples condemnes per part de l'ONU, continua la seva tasca de destrucció del mil·lenni del patrimoni immaterial que són les nostres llengües i les nostres cultures.
En el punt de debilitat que han arribat avui, es tracta de la seva supervivència en qüestió. Les poblacions interessades es comprometen a salvaguardar el patrimoni lingüístic i cultural dels seus territoris. Tot i això, l’esforç de molts activistes, pares i professors d’educació pública, educació comunitària i educació catòlica, així com funcionaris electes i voluntaris que formen una xarxa densa i activa, no poden ser suficients davant mala voluntat de l’estat. A França no hi ha voluntat real, darrere de les compareixences i discursos acordats, dels poders polítics que es succeeixen, al capdavant de l'Estat, per establir polítiques lingüístiques efectives reals.
La situació educativa, un vector essencial de la transmissió i la vitalitat de les nostres llengües, és emblemàtica d’aquesta voluntat malvada. La llei estableix que "les llengües i cultures regionals pertanyents al patrimoni de França, el seu ensenyament és afavorit ...". Observem que no només es respecta aquesta llei i les convencions signades per l’estat, sinó que les diverses formes d’ensenyament (opcional, bilingüe i immersiu) es veuen minades per la política de l’actual ministre d’Educació. Educació nacional Jean-Michel Blanquer. Encara més que la dels seus predecessors, la seva política condueix a accelerar la davallada de les nostres llengües, tal com demostra la seva recent reforma del batxillerat i les seves declaracions al Senat el 21 de maig contra l’educació per immersió.
Els atacs contra l’ensenyament de les nostres llengües són nombrosos.
La reforma de l’educació secundària i l’organització del batxillerat té conseqüències terribles per a tots els fluxos d’idiomes regionals, com ho demostren els alts i baixos que mostren una caiguda dramàtica del nombre d’alumnes matriculats en idiomes regionals.
El discurs oficial, tenint present els ministres i els rectors, presenta aquesta reforma com un "avenç" que "reforça" i "valora" aquestes llengües i el seu ensenyament. En realitat, els debilita i els devalua, els priva de tot atractiu per l’eliminació de possibilitats, per la competència i pel joc de coeficients ridículs per a la forma d’educació més estesa. El nombre de caigudes arriba fins al 70% en algunes classes de secundària. Es tracta del regnat del doble llenguatge que continua dins del Ministeri d’Educació Nacional, sobretot perquè els recursos humans i financers encara són insuficients per satisfer les necessitats, particularment en determinats territoris.
Lamentem el rebuig a qualsevol nova mesura significativa a favor de les nostres llengües en la llei "per a una escola de confiança" malgrat la necessitat d'ampliar l'oferta d'ensenyament de les nostres llengües i les propostes pertinents de diputats i senadors.
Recordem que l’ensenyament immersiu és de Recordem que l’ensenyament immersiu s’utilitza àmpliament a Europa i al món per a la salvaguarda de les llengües amenaçades per una llengua dominant: per al francès al Quebec (per a l’anglès), per al basc o el català a Espanya (pel que fa al castellà), per al gal·lès a Gran Bretanya (per a l’anglès), per a l’alemany a Bèlgica de parla alemanya, etc. Aquesta és una pràctica reconeguda per a l’ensenyament de les nostres llengües a França, durant molts anys en el camp de l’educació associativa amb experiments prometedors en l’ensenyament públic, per al català, la Còrsega i el País Basc. Si bé la urgència hauria de ser estendre aquests mètodes efectius d’immersió a les escoles públiques i les escoles privades, segons la declaració del senyor Jean-Michel Blanquer davant el Senat, tot això ha de desaparèixer!
Tanmateix, el que està en joc és l’existència mateixa del patrimoni cultural que portem a Còrsega, Bretanya, Alsàcia, Catalunya, Flandes, Savoia, País Basc, França, Conjunt occità i en moltes altres regions franceses vinculades a les seves particularitats culturals i lingüístiques.
Ens hem unit per tal que al Parlament Europeu, a l'Assemblea Nacional i al Senat, a les comunitats, pobles i pobles dels nostres territoris que suporten la diversitat cultural de França i Europa, sigui un ampli moviment de protesta indigne. i combativa s’alça per aturar aquestes polítiques lingüístiques i unes polítiques lingüístiques definitivament decidides prometent esperança de futur a imatge del que es fa al Quebec, Gal·les o a la comunitat autònoma del país Basc.
CONVOCATS PER A LA MOBILITZACIÓ GENERAL CONTRA AQUEST MINISTRE, QUAN LA POLÍTICA VA PORTAR A UN VERITABLE LINGÜICIDI
PER QUÈ LES NOSTRES LLENGÜES VISQUIN CAL MOBILITZAR-NOS!
REUNIÓ AL MINISTERI DE L’EDUCACIÓ NACIONAL DISSABTE 30 DE NOVEMBRE DE 2019 A LES 11 DEL MATÍ
Aliance Culturèla Arpitana ;
Association Alsace - Jùnge Fer's Elsàssische (AJFE) ;
Association des Professeurs de Langues Vivantes (APLV) ;
Association des Enseignants de Gallo ;
Association des Enseignants de Savoyard / Francoprovençal ;
Association des Parents d'élèves de l'Enseignement Public en Alsace (APEPA) ;
Association pour l’Enseignement de la Langue d'Oc Provence-Alpes-Côte d’Azur (AELOC/FELCO) ;
Association pour le Bilinguisme en Classe dès la Maternelle - A.B.C.M. Zweisprachigkeit ;
Association pour le bilinguisme français-occitan dans l’enseignement public (ÒC-BI) ;
Association des Professeurs de Langue Bretonne dans l'enseignement public en Île de France (APLB KBDP) ;
Associu di l'Insignanti di/in Lingua è Cultura Corsa ;
Bak e Brezhoneg, lycéens Diwan Carhaix ;
Bressola ;
Centre Régional des Enseignants d'Occitan (CREO/FELCO) de l'académie de Toulouse ;
Centre Régional des Enseignants d'Occitan (CREO/FELCO) Lengadòc ;
Confederacion Calandreta ;
Congrès permanent de la langue occitane ;
Conseil International du Francoprovençal ;
Div yezh Breizh ;
Diwan ;
European language Equality Network (ELEN) – Réseau Européen pour l'Égalité des Langues ;
Eltern Alsace, Association des parents d'élèves de l'enseignement bilingue ;
Eskolim, Fédération des réseaux d’écoles associatives laïques immersives ;
Esquiròt ;
Euskal Konfederazioa ;
Fédération Alsace bilingue - Verband zweisprachiges Elsass
Fédération des Enseignants de Langue et Culture d'Oc (FELCO) ;
Fédération pour les langues régionales dans l'enseignement public (FLAREP) ;
Felibrige ;
Fonds International pour la Langue Alsacienne ;
Forum d'Oc ;
K.L.T. (Kerne - Leon - Treger), fédération des associations bretonnes du Pays de Morlaix ;
Institut d'Estudis Occitans ;
Kelennomp !, Association des enseignants de et en langue bretonne ;
Kevre Breizh, Coordination des associations culturelles de Bretagne ;
Mission Bretonne d'Île de France ; Ti Ar Vretoned
Parlemu Corsu ;
Practicalingua ;
Seaska ;
Parlementaris:
François Alfonsi, député européen, auteur du Rapport sur les langues menacées de disparition et la diversité linguistique au sein de l'Union Européenne ;
Paul Molac, député du Morbihan, Président du groupe d'études "Langues et Cultures Régionales" à l'Assemblée Nationale
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada