• Facebook Twitter

Catalunya Nord

Notícies del moviment nacional a la Catalunya Nord

diumenge, 8 de novembre del 2026

Rebuig al tractat dels Pirineus amb un fum d'actes a Catalunya Nord

 




Un miler de persones s’han manifestat aquest dissabte a la tarda a Perpinyà per reivindicar la llibertat d’expressió i l’ús del català amb motiu de la Diada de la Catalunya Nord, que condemna la data de signatura del Tractat dels Pirineus. La protesta – custodiada per un fort desplegament policial - s’ha vist obligada a canviar el recorregut a causa del context de mobilitzacions socials. Per la Federació d'Entitats en Defensa de la Llengua i de la Cultura Catalanes a la Catalunya Nord, Gautier Sabrià, ha lamentat que les autoritats franceses els hi han posat "difícil", perquè els ha canviat la planificació amb poques hores d'antelació. Conformen la Federació: La Bressola (escoles d'immersió lingüística), Arrels (Ràdio Arrels i associació cultural), El Casal Jaume I de Perpinyà / Casal del Conflent, Aplecs i colles de cultura popular (colles castelleres del territori, corals i colles sardanistes) i delegació de la Plataforma per la Llengua. La secció nord-catalana de l'ANC, Catalunya Nord per la Independència com a assemblea territorial, també ha marxat per la capital del Rosselló amb un grup important. 

La manifestació ha començat a les quatre de la tarda a la Plaça Catalunya, on prèviament s’ha celebrat una trobada de cultura popular. És en aquesta ubicació on s’han agrupat múltiples persones de diferents edats amb banderes, samarretes i pancartes. Abans de començar a caminar, un grup de joves han llegit el manifest d’aquest any. El document defensava el reconeixement dels pobles i la seva identitat, el dret a decidir el futur, la importància de la cooperació i la solidaritat, com també una transformació democràtica.

Just després, centenars de persones han seguit la crida d’una protesta que s’ha desplaçat sota un important dispositiu policial fins al Palau dels Reis de Mallorca, on s’ha fet una darrera lectura relacionada amb la Diada de la Catalunya Nord, que condemna la data de signatura del Tractat dels Pirineus i a favor de la llibertat de tots els Països Catalans. Durant la marxa s’han pogut sentir proclames com ‘No som francesos, som catalans’ o ‘Ahir, avui i demà, l’escola en català’. 

  




 

Unitat Catalana

A la manifestació d'aquest dissabte també hi ha participat el membre de la direcció de Junts per Catalunya i responsable de Política Internacional i Països Catalans, Aleix Sarri, que ha reivindicat la cooperació del seu partit amb Unitat Catalana i ha defensat la necessitat de continuar treballant per la llengua, la cultura i els drets polítics del territori. Entre les demandes, ha afegit que el fet que el català pugui ser llengua oficial a la Unió Europea, seria beneficiós "tant per als catalans del nord com els del sud". Al seu costat, el president d'Unitat Catalana, Mateu Pons, ha assenyalat que enguany és "especial", perquè fa quaranta anys que el partit existeix i que reivindiquen tenir "una col·lectivitat autònoma específica" a la Catalunya del Nord. A més, ha assegurat que un sondeig recent indica que el 74% dels habitants del territori hi estarien a favor. "La nostra reivindicació és una reivindicació popular", ha detallat.



Elna i Ribesaltes

Les de Perpinyà no han estat les úniques activitats contra el tractat esquarterador de la nació catalana. A Ribesaltes s'ha organitzat una trobada amb dinar popular organitzat pel Centre Cultural de la Catalunya Nord i l'associació Angelets de la Terra. A Elna  L'Ajuntament d'Elna havia programat un acte per celebrar el Tractat dels Pirineus, una iniciativa qualificada per les entitats culturals com una provocació en commemorar un acord que va separar el territori i que ha aplegat només 5 assistents mentre un centenar de persones que han protestat contra l'acte imperialista francès. La mobilització ha estat encapçalada pel partit Sí al País Català i l'ex batlle d'Elna Nicolas Garcia, militant del PCF, va exercir com a batlle d'Elna en dues etapes: primer entre el 2001 i el 2014, i posteriorment entre el 2020 i el març de 2026. Actualment exerceix com a vicepresident del departament dels Pirineus Orientals.




Manifest de Perpinyà

Finalment el Manifest de Perpinyà fou presentat el 7 de novembre de 2026, coincidint amb la Diada de Catalunya Nord) impulsat per l'entitat Fem Catalunya Nord i que ha comptat amb la participació i signatura d'organitzacions de diferents pobles i territoris sense estat sota l'estat francès:

• Fem Catalunya Nord (Països Catalans)
• Comuna! (Occitània)
• EH Bai (País Basc)
• Core in Fronte (Còrsega)
• Coordinació per un Front Revolucionari Bretó (Bretanya)

 

Read more »

dijous, 17 de setembre del 2026

Sí al País Català: "l’únic partit que ens ha demanat que els expliquéssim el que passava a la Catalunya Nord va ser Aliança Catalana"




Jordi Vera, coordinador de Sí al País Català, ha estat entrevistat pel digital sud-català El Nacional, en la que analitza la consulta sobre el canvi de nom del departament dels Pirineus Orientals. L’opció de mantenir el nom actual va obtenir el 47,21% dels vots, davant del 42,15% de «Pirineus Catalans», amb una participació del 10,4%. «País Català», una denominació defensada per Vera, no formava part de les opcions oficials. Vera considera que l’absència d’aquesta denominació va condicionar el resultat i defensa que la Catalunya Nord necessita un projecte de renaixença econòmica, social i cultural.

«Els catalans ens sentim catalans, i res més» afirma el dirigent català. L’entrevista també aborda la situació de la llengua catalana. Vera afirma que entre un 20% i un 25% dels habitants poden comprendre el català i que aproximadament un 15% més el pot parlar, encara que sigui poc. També destaca que la demanda d’ensenyament en català supera l’oferta disponible.

Vera critica l’actitud de Junts, ERC i la CUP envers el catalanisme nord-català i assegura que Aliança Catalana és l’únic partit del Principat que s’ha interessat directament per conèixer la situació política de la Catalunya Nord: «No vull fer propaganda per a ningú, però l’únic partit que ens ha demanat que els expliquéssim el que passava a la Catalunya Nord va ser Aliança Catalana», afirma Vera. I afegeix: «Ni Junts ens ha demanat una trobada, ni ERC, ni la CUP». Segons el dirigent nord-català, aquests partits «no s’ho senten com a propi» i no mostren prou interès pel que ell defineix com el «combat polític nord-català». Vera també assenyala la pèrdua de credibilitat de Carles Puigdemont a la Catalunya Nord. Segons el coordinador de Sí al País Català, una part del catalanisme nord-català ha quedat decebuda amb els dirigents independentistes del Principat després dels esdeveniments del 2017. En aquest context, considera que Puigdemont ha perdut bona part del prestigi que tenia al territori i que la seva figura ja no genera la mateixa confiança entre els sectors nacionalistes nord-catalans.

Oui au Pays Catalan / Sí al País Català, és una formació política catalanista, regionalista i autonomista de la Catalunya del Nord. El partit va néixer el 16 d'octubre de 2016 a Perpinyà, originat a partir del moviment ciutadà i la campanya homònima que protestava contra la reforma regional francesa, la qual va diluir el territori nord-català dins de la nova macroregió d'Occitània. Durant la seva fundació, va integrar al Bloc Català, Partit per Catalunya i la secció local de l'antiga Convergència Democràtica de Catalunya.

Es defineix com un moviment transversal que busca defensar la identitat, la ruralitat i les tradicions catalanes davant el centralisme francès. Tot i que es declaren regionalistes i autonomistes, consideren el dret a decidir i l'autonomia com un primer pas cap a una plena sobirania. La seva principal reivindicació política és la creació d'una Col·lectivitat Territorial Única (CTU) pròpia per al territori del "País Català" (el departament dels Pirineus Orientals), que li permeti gestionar les seves pròpies competències polítiques i econòmiques.Acció electoral: Solen participar en els comicis locals, municipals i legislatius francesos, ja sigui amb sigles pròpies o teixint aliances i coalicions transversals amb altres forces (com la marca Front Catalan o integrant-se en llistes municipals a Perpinyà).




Read more »

dilluns, 31 d’agost del 2026

Sí Al País Català: Malgrat la censura, la consulta farsa i la manipulació descarada, seguim sent el País Català.


El Consell Departamental dels Pirineus Orientals (CD66) ha anunciat el resultat de la seva "consulta popular" sobre el canvi de nom del departament: tot segueix igual. "Sí als Paísos Catalans" expressa la seva profunda decepció i indignació per aquest resultat previsible, donat l'enfocament conciliador del CD66.

Tornem al 2016 per entendre aquesta votació: va ser la incorporació forçada del departament a la regió occitana de Tolosa. Això va esborrar el nostre nom i, amb ell, la nostra identitat catalana. Aleshores va sorgir un fort moviment per defensar el nom "País Català", recollint 40.000 signatures i mobilitzant 8.000 manifestants pels carrers de Perpinyà. Cartells amb "País Català" van aparèixer a gairebé tots els pobles i viles del departament. A partir d'aleshores, els funcionaris departamentals no van poder evitar el problema. Tanmateix, el Consell Departamental dels Pirineus Orientals (CD 66), liderat per la Sra. Malherbe, va endarrerir-se deliberadament, perdent nou anys, amb l'esperança d'organitzar una votació sense pressió ni participació pública. El seu objectiu era evitar qualsevol conflicte amb la majoria regional de la mateixa tendència política. Per tant, la votació es va celebrar sense cap debat real, excloent el nom més consensuat i unificador, "Pays Catalan", amb el pretext d'una jurisprudència defectuosa del Consell d'Estat. Un nom sortit del no-res, "Pyrénées Catalanes", havia de servir de substitut. El CD 66 amb prou feines va promoure la votació: no va anunciar la seva posició ni va explicar els motius o el significat de la votació. Només el primer vicepresident va defensar "Pirineus Catalans". Així doncs, es donaven totes les condicions per a un fracàs estrepitós. "Sí al País Català" creu que "Pays Catalan" hauria obtingut una gran majoria de vots i hauria mobilitzat més de l'11% dels votants. La ràbia és el sentiment predominant avui dia: prové del menyspreu que es mostra als nostres conciutadans catalans i del sentiment de ser víctimes de manipulació política. Malgrat la censura, la consulta farsa i la manipulació descarada, seguim sent el País Català.



Read more »

dissabte, 6 de juny del 2026

«Sí al País Català» denuncia una consulta esbiaixada i l’exclusió del nom majoritari i crida a manifestar



«Sí al País Català» denuncia una consulta esbiaixada i l’exclusió del nom majoritari. Des de fa anys, constatem una marginació i un esborrament progressiu de la identitat del territori. Rebutgem aquest esborrament i rebutgem ser associats a un procediment que no reflecteix la voluntat popular.

La crida dels catalans a la mobilització

El moment és greu per al País Català: en tots els àmbits, l’esborrament del territori està en marxa. Ara es tracta d’una qüestió de supervivència: o bé els catalans reaccionen amb determinació i fermesa, o bé accepten i consagren la seva desaparició pura i simple. Mil anys d’història apassionant i de patrimoni, d’identitat i de riquesa cultural que s’esvaeixen…

El procés està en marxa, però encara és possible un canvi de rumb. Els catalans han de prendre exemple dels altres territoris que es neguen a desaparèixer: bretons, corsos, alsacians i bascos. Només la mobilització dels catalans, l’orgull i la determinació podran assegurar un futur al País Català.

El nom, una qüestió absolutament crucial

Canviar el nom no és una dèria ni un simple artifici polític. És respondre a una manca d’identificació eficaç del nostre territori, que pateix la imposició del nom d’Occitània. No som occitans, encara que siguin els nostres veïns geogràfics, culturals i històrics.

Canviar el nom i adoptar «País Català» significa afirmar-nos en un món on les identitats originals són esborrades, perquè el perill és que res no sigui ja recognoscible ni identificable. També és afirmar un rumb: el de reprendre el control del destí del nostre territori. No aspirem a ser un departament menystingut, on la confusió es barreja amb els estralls en tots els àmbits.

És el senyal de STOP, l’exigència d’una nova etapa que inclogui tots els catalans. Canviar el nom sí, però no així, no d’aquesta manera! Volem el canvi de nom. Però un nom pot durar dos segles, i per tant no és admissible fer qualsevol cosa, especialment per part d’una minoria amb una legitimitat reduïda i amb mètodes catastròficament antidemocràtics.

Mereixem una consulta real, una veritable votació democràtica. Volem un debat autèntic, una participació massiva i un consens real.

Crida a la manifestació

Fem una crida als habitants del País Català perquè es manifestin amb nosaltres el proper 27 de juny a les 15.30 h a la plaça de Catalunya de Perpinyà

Read more »

divendres, 1 de maig del 2026

Consulta departamental : Sí al País Català demana que l'opció "País Català" estigui sotmesa a vot popular de la mateixa manera que les altres


Sí al País Català fa una crida al Consell Departamental dels Pirineus Orientals a assegurar que s'inclogui explícitament el nom de "Pays Catalan" entre les opcions proposades als residents en el marc de la consulta anunciada sobre canviar el nom del departament.

Aquest nom no és una construcció recent ni una proposta marginal. Encaixa en una dinàmica ja àmpliament expressada i observada al territori. En una enquesta de France Bleu Roussillon (gener de 2024), "Pays Catalan" va arribar àmpliament al capdamunt amb el 56% dels vots d'uns 17.000 participants, confirmant una adhesió significativa a aquesta convocatòria.

Més enllà d'aquesta expressió ciutadana, "País Català" ja és àmpliament present a l'espai públic:

molts municipis del departament l'han integrat en els senyals d'accés al poble;

També s'utilitza en la comunicació institucional turística, inclosa la del Consell Departamental;

També s'inclou en la denominació o comunicació diària de moltes associacions esportives, culturals i ciutadanes locals.

Aquests elements demostren que "País Català" no sorgeix d'una suposició abstracta, sinó d'un ús real, visible i ja arrelat en pràctiques locals i associatives.

El Consell Departamental s'inspiraria en la "gran esborrament de la identitat catalana" proposada pel RN municipi de Perpinyà, que va esborrar el lema "Perpinyà la Catalana"?

Sí al País Català, per tant, demana a la presidenta Hermeline Malherbe i al seu equip de càrrecs electes departamentals que respectin la diversitat d'expressions dels ciutadans permetent que l'opció "País Català" estigui sotmesa a vot popular de la mateixa manera que les altres.

 

Read more »

dissabte, 11 d’abril del 2026

Zorionak, comunicat de Sí al País Català

 

Sí al País Català vol expressar la seva més càlida felicitació al moviment autonomista basc per l'elecció d'Alain Iriart com a president de la Comunitat d'Aglomeració del País Basc. Aquestes eleccions envien un fort senyal a favor d'una governança arrelada a les realitats de la regió i construïda independentment de la influència dels partits polítics parisencs.

Aquesta dinàmica basca representa una font d'inspiració per al País Català, destacant la necessitat d'eines institucionals adequades per respondre més eficaçment als reptes locals i a les expectatives de la població, i demanant un enfortiment dels vincles entre els pobles basc i català.

Emfatitzem especialment la necessitat urgent de:

- reforçar la promoció i la transmissió de la llengua catalana, pilar fonamental de la nostra identitat;

- implementar una política d'habitatge proactiva per garantir l'accés a un habitatge digne per als habitants de la regió;

- Combatre la sobreurbanització massiva i especulativa, així com la proliferació de polígons d'habitatges que estan alterant profundament el caràcter del País Català;

- Preservar i desenvolupar una agricultura sostenible, en un context de creixent pressió sobre el sòl agrícola;

- Donar suport i promoure la identitat i la cultura catalanes, que estan marginades en les polítiques públiques i la promoció turística;

- Establir una institució territorial departamental amb competències ampliades.

Els pobles basc i català, que comparteixen una realitat pirinenca i transfronterera, han d'enfortir els seus vincles per tal de promoure conjuntament una França més descentralitzada.

Zorionak eta gora Euska Herria!

Sí al País Català!

Read more »