APLEC aterra a Banyuls i fa arribar la nostra llengua a 5.500 alumnes

L'Associació per a l'ensenyament del català és present des d'ara a l'escola maternal i elemental Aristides Maillol de Banyuls de la Marenda. La professora d'iniciació al català en aquest grup escolar és la Soukeyena Diao. Aquest servei proposat per l'APLEC és una de les novetats d'aquesta reentrada 2026. 

Actualment, APLEC fa arribar el català a 5500 alumnes de Catalunya Nord. Aquest nombre anirà creixent en els propers dies. Aquest dilluns 5 d'octubre, encetarem les classes a les escoles de Perpinyà. 

Read more »

Rentrada de l'Associació Per a L'ensenyament del Català

La rentrada comença a l’APLEC amb molta energia i exigència. Dimecres 2 de setembre, el nostre equip de professores i professors intervinent(e)s ha presenciat una Jornada de formació a la Universitat de Perpinyà. Hem enfortit la filosofia del nostre ensenyament i comunicat bones pràctiques per a mantenir una feina de màxima qualitat. Aquesta trobada intensiva ha estat motiu per acollit els mestres nouvinguts, que representen 12 % del nostre efectiu.

𝗢𝗯𝗷𝗲𝗰𝘁𝗶𝘂: 𝗽𝗮𝘀𝘀𝗮𝗿 𝘂𝗻 𝗮𝗻𝘆 𝗼̀𝗽𝘁𝗶𝗺, 𝗳𝗶𝗻𝘀 𝗮𝗹 𝗷𝘂𝗻𝘆 𝟮𝟬𝟮𝟳

► 6 eixos per acompanyar, donar seguretat, mantenir el nostre model

L'APLEC i l'Educació nacional han incentivat els professors per millorar, generar simpatia fins plaer al moment d’acostar-se a la llengua catalana.

▪️Alà Baylac, president de l’APLEC, ha empès els mestres a ser ambaixadors de la llengua.

▪️Míriam Almarcha, vice-presidenta de l’APLEC, ha subratllat l’interès de fer servir el material pedagògic de l’APLEC.

▪️Íngrid Obiol, coordinadora pedagògica de l’APLEC, ha comunicat la necessitat de completar els Diaris de classe, tot intercanviant estratègies i continguts d’ensenyament.

▪️Siham Jiach, secretària administrativa de l’APLEC, ha presentat l’assessorament a mida que ofereix als professors.

▪️Esteve Vaills, encarregat de missió de l’APLEC, ha animat l’equip de professors a fer-se ressò de la feina de l’APLEC a través de les xarxes.

▪️Llorenç Reynaud i Jeroni Vidal, consellers pedagògics departamentals de català, ha portat la veu de l'Educació nacional. Han explicat la importància del tàndem que formen el professor titular i el professor intervinent contractat per l’APLEC. Han promogut la idea de donar més força a l'ensenyament en català, mantenint el nivell de qualitat, planificant les seqüències d’ensenyament i comunicant-ne els continguts als professors titulars. Han insistit en l’acreditació que atorga l'Educació nacional a l’ensenyament del català en cada escola.

► L’APLEC és present en desenes d’escoles del nostre territori, en partenariat amb els ajuntaments i l’Educació nacional. Per això, hem inclòs en aquesta jornada 𝘁𝗼𝘁𝗲𝘀 𝗹𝗲𝘀 𝗯𝗮𝘂𝗹𝗲𝘀 𝗱𝗲 𝗹𝗮 𝗰𝗮𝗱𝗲𝗻𝗮 𝗱𝗲 𝗹’𝗲𝗻𝘀𝗲𝗻𝘆𝗮𝗺𝗲𝗻𝘁, des del ministeri fins a la mainada.

Read more »

Manzanares, Baylac, Becque i diversos batlles impulsen la “Crida dels 66” per demanar el suport a l’opció “Pirineus Catalans”

La “Crida dels 66” per demanar el suport a l’opció “Pirineus Catalans” en la consulta convocada pel consell departamental per canviar el nom del departament dels Pirineus Orientals. La consulta és oberta fins el 15 d’agost. Els 66, una referència al número del departament, apleguen un ampli ventall de perfils. Entre els qui donen suport a la crida hi ha militants d’entitats catalanistes com Pere Manzanares (Arrels) o Alà Baylac Ferrer (APLEC), càrrecs electes i ex-electes com Jean-Paul Billes (ex-batlle de Pesillà de la Ribera), Pierre Becque (ex-batlle de Banyuls de la Marenda) o Nicolas Garcia (vice-president del departament). També s’hi han adherit artistes com l’escriptora Hélène Legrais, el músic i periodista Carles Sarrat, empresaris com Pierre Roca, Yves Henric o Jacques Font.

En declaracions al diari L’indépendant el col·lectiu afirma que “tots sabem que País Català no té cap possibilitat davant del Consell d’Estat” i diu que per això “hem triat una opció pragmàtica, possible i que respecta la identitat catalana. No hi ha cap oposició amb els defensors de País Català, hem escollit Pirineus Catalans perquè és un nom que aplega i que afirma la nostra identitat catalana”.

Després d’anys de dubtes, el consell departamental va decidir de fer una consulta sobre el nom del departament a mitjan juny del 2026. Els ciutadans poden votar entre tres opcions: mantenir el nom de Pirineus Orientals, una opció promoguda pel sector turístic (Pirineus Mediterrània) o bé Pirineus Catalans, opció catalanista i de consens. La proposta de País Català, molt popular entre la ciutadania, no ha entrat perquè els organitzadors de la consulta estan convençuts que de sortir escollida no seria validada pel Consell d’Estat francès, que és qui té la darrera paraula.

Read more »

Pujada al Castell de Rià, bressol de la nació catalana i el seu primer comte-rei

En el marc de la regeneració de la Flama del Canigó diverses entitats van pujar al Castell de Rià, divendres 12 de juny. Allà, al bressol de Catalunya, la mainada va cantar la cançó Flama del Canigó. Aquesta pujada ser coordinada per l'Associació dels Focs de Sant Joan amb l'APLEC o Amics de la Llibreria Catalana de Perpinyà, Rosselló.

Al Castell de Rià, al Conflent, hi va néixer el primer Comte-Rei de Catalunya, Guifré el Pilós, vers 840. Aquest castell, com molts altres castells nord-catalans, destruït el segle XVII pels francesos per evitar el record popular de la Catalunya independent i que els vells castells per tal que no interferissin en el sistema de defensa del territori que ell havia planificat. La major part del castell fou aleshores enderrocat, de manera que només n'han quedat dempeus els basaments de les parets, que quasi en cap cas sobrepassen el metre d'alçada. 

Per què fou important Guifré el Pilós? 

Guifré el Pilós (840-897) va ser el fundador de la primera dinastia pròpia catalana. Va trencar amb la dependència dels reis francs per nomenar els comtes, convertint el títol nobiliari en hereditari el 897 i accedint a la independència. Com a dotzè comte de Barcelona, va ser el primer a donar en herència els seus dominis als seus fills, establint així el fonament del Casal de Barcelona

A més, va impulsar el repoblament de territoris estratègics a Catalunya. Va dirigir una important tasca de repoblament a les terres centrals de Catalunya i va fundar el Monestir de Santa Maria de Ripoll on reste enterrat. Va fundar Catalunya en unificar diversos comtats sota el seu domini, incloent-hi Barcelona, Girona, Urgell i Cerdanya l'any 878 i se li atribueix la creació de la senyera de les ⁠quatre barres de sang,  que va ajudar a forjar la identitat nacional catalana. Per tot plegat se l'anomenà 'Pare de la Pàtria'.

Read more »

L’Associació per a l’Ensenyament del Català (APLEC) demana que tots els col·legis de la Catalunya Nord ofereixin l’opció d’estudiar català

L’Associació per a l’Ensenyament del Català (APLEC) ha reclamat que tots els col·legis de la Catalunya Nord ofereixin l’opció d’estudiar català, tal com estableix la llei. L’entitat denuncia que, malgrat l’obligació legal, l’oferta continua sent insuficient i demana més recursos per garantir tant les classes d’iniciació com els projectes bilingües.

L’APLEC està informant activament les famílies dels alumnes de CM2 —l’últim curs de primària— sobre els drets i les opcions que tenen en accedir al col·legi. “La llei obliga els centres a donar aquesta possibilitat.

El Grup tècnic departamental per a l’ensenyament del català, reunit el 4 de juny sota la presidència d’Anne-Laure Arino, directora acadèmica dels Serveis de l’Educació Nacional ha anunciat l’obertura de l’opció català al col·legi Saint-Éxupéry de Perpinyà. Aquest centre se suma als ja existents dels col·legis Jean Moulin, de Ceret, i garanteix la continuïtat dels alumnes que han participat en el programa “Parlem català a escola” de l’escola Rigau, impulsat conjuntament per la vila i l’APLEC.

Malgrat aquest avenç puntual, l’APLEC considera que el ritme d'implementació de noves places és massa lent i la cobertura insuficient. L’entitat reclama més mitjans humans i horaris, tant per ampliar les hores de català com a llengua del país com per consolidar i estendre els projectes d’ensenyament bilingüe català-francès.

Més de 9.000 alumnes gràcies al suport municipal i de la Generalitat

Aquest curs, gràcies a la recuperació del suport financer de la Generalitat de Catalunya, l’APLEC ha pogut incorporar més de 760 alumnes nous a les classes d’iniciació. En total, l’associació ha arribat a prop de 9.000 alumnes repartits en 86 escoles i 52 municipis, amb finançament procedent de municipis, del Departament i de la Regió.

Read more »

L'APLEC demana al ministeri francès creació d'una llicenciatura de professor de les escoles bilingüe francès-català

La reforma del concurs no ha previst la formació específica de mestres bilingües. L'APLEC, Associació per a l'ensenyament del català, acaba d'enviar al ministre d'Educació Édouard Geffray una demanda de creació d'una llicenciatura de professor de les escoles bilingüe francès-català. El diploma haurà d'incloure un 50% d'ensenyaments en català i tractar de la didàctica del bilingüisme. L'APLEC ha sol·licitat al ministre una entrevista per exposar les necessitats relacionades amb l'ensenyament bilingüe en català i el projecte d'una formació per als futurs mestres i mestresses bilingües.

La reforma del concurs de reclutament de professors d'escoles -que va entrar en vigor aquest any- no ha previst que els professors bilingües de primària siguin preparats per a la seua tasca d’ensenyants en dues llengües. Sense una formació adequada, la reforma qüestionaria el funcionament i la qualitat de l'ensenyament bilingüe en català.

L'APLEC proposa que la llicència de professor de les escoles bilingües sigui adossada a les llicències existents a Perpinyà, Llicència de Català i Llicència de Professor de les escoles ordinària, de manera que no generi cap sobrecobert.

L'APLEC recorda que els habitants són massivament favorables a l'ensenyament del català (90%, estudi IFOP de 2025) i a l'ensenyament bilingüe (76%, Enquesta de 2015). A més, el català també ensenyat a totes les escoles de la Catalunya del sud, València i Balears i Andorra, on és llengua oficial i obligatòria, és llengua transfronterera que representa per als alumnes nord-catalans una autèntica plusvàlua professional, a més de la dimensió de patrimoni cultural i factor de cohesió social.

Read more »