El Ministeri d'Educació Nacional ha decidit suspendre la sessió 2020 de la competència externa del Certificat d'Aptitud del Professorat d'Educació de Segon Grau (CAPES) a la secció de llengües regionals catalanes. Una prova que des del 1992 ha permès formar un cos especialitzat de professors que imparteixen classes en llengua catalana als instituts i col·legis públics del país català.
Aquesta suspensió de la CAPES català és encara més sorprenent ja que el govern francès va decidir el març del 2017 crear una agregació de Langues de France, una de les opcions de la qual és el català. L’agregació és una competència d’altura molt selectiva que permet que sigui professor, inclòs a les classes preparatòries i a la universitat. La primera sessió de les proves de l’agregació catalana va tenir lloc el juny del 2019.
Als Països Catalans, la gran majoria de la població vol desenvolupar l’ensenyament en llengua catalana, com demostren els sondejos d’opinió realitzats els darrers anys en què més de les tres quartes parts dels habitants són partidaris del català i educació bilingüe.
Tot i això, només un 8% dels nens es beneficia d’educació bilingüe o immersiva, i un 10% d’iniciació, lluny de les xifres del País Basc, Còrsega o Alsàcia.
Davant d’aquesta forta demanda popular, el govern respon reduint els horaris i les posicions docents, és a dir continuant la marginació i la devaluació del català.
Sí al País català demana a l'Estat que deixi de menysprear la voluntat de les poblacions catalanes i que consideri el català com un vector d'obertura cultural i de desenvolupament econòmic.
Aquesta suspensió de la CAPES català és encara més sorprenent ja que el govern francès va decidir el març del 2017 crear una agregació de Langues de France, una de les opcions de la qual és el català. L’agregació és una competència d’altura molt selectiva que permet que sigui professor, inclòs a les classes preparatòries i a la universitat. La primera sessió de les proves de l’agregació catalana va tenir lloc el juny del 2019.
Als Països Catalans, la gran majoria de la població vol desenvolupar l’ensenyament en llengua catalana, com demostren els sondejos d’opinió realitzats els darrers anys en què més de les tres quartes parts dels habitants són partidaris del català i educació bilingüe.
Tot i això, només un 8% dels nens es beneficia d’educació bilingüe o immersiva, i un 10% d’iniciació, lluny de les xifres del País Basc, Còrsega o Alsàcia.
Davant d’aquesta forta demanda popular, el govern respon reduint els horaris i les posicions docents, és a dir continuant la marginació i la devaluació del català.
Sí al País català demana a l'Estat que deixi de menysprear la voluntat de les poblacions catalanes i que consideri el català com un vector d'obertura cultural i de desenvolupament econòmic.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada