Homenatge d'Unitat Catalana a Llorenç Planes i Montserrat Biosca: parlem del "Petit Llibre de Catalunyà Nord" a la seu d'Editorial Trabucaires el 19 d’abril a les 11 del matí, a PerpinyàEls amics dels Angelets de la Terra podran continuar el debat al bar Tet.
L'acte, que va omplir la sala va començar amb l'advocat Miquel Mayol que va explicar la trajectòria política dels joves que el 1967 (no al 1968 com es va publicar a 'La Falç') va crear el Grup Cultural de Joventut Catalana a Prada de Conflent. El 1969 van transformar-se en el Front de la Joventut Catalana, clarament anticolonial i van impulsar el moviment artístic Guillem de Cabestany. A imatge del CREA occità de Robèrt Lafont van fundar el Grup Rossellonès d'Estudis i Animació el 1970 que va convergir dos anys després en l'Esquerra Catalana dels Treballadors. Aqueix partit va ser l'espai on es va pensar el llibre. Malauradament l'ECT va quedar tocada de mort el 1977 quan un grup de refugiats del sud que hi formava part no només van escindir-se crent l'ECT bis sinó que van posar un plet contra el partit ("Això no els hi perdonaré mai", va dir Mayol a l'acte) per fer-se amb el control de la revista històrica del moviment 'La Falç' creada per nordcatalans del GREA el 1970. Aquests escindits eren encapçalats per Rafael Reñé, un lleidetà que es fa anomenar Aleix Renyé i que es fa passar per nord català a les xarxes socials presentant una visió esbiaxada i manipulada de la realitat del Nord i Josep de Calassanç Serra, també de l'entorn del grup terrorista del sud EPOCA. Els escindits van crear un grup socialista de curta durada però la seva acció va provocar el descarrilament de l'ECT com a prometedor projecte polític.
La dirigent dels joves d'Unitat Catalana Auregane Nivet va fer una anàlisi d'El Petit Llibre de Catalunya Nord amb els avenços que s'han produït des d'aleshores ("no teniem res i el llibre era una base" va dir un dels ex militants de l'ECT) destacant que els problemes que denunciava Planes continuen intactes com la marxa del jovent nord-català per la depauperació provocada pel centralisme parisenc però d'altres, com la consciència nacional, la voluntat de ser catalans o l'escolarització en la nostra llengua, han millorat. Llorenç Planes i Montserrat Biosca van ser descrits per Joan Planes, el seu fill, que va explicar la seva trajectòria des d'Algèria on Llorenç va fer el servei militar i va començar a pensar el llibre fins a la marxa a Occitània o París. El Petit Llibre de Catalunya va ser publicat per primera vegada el 1974 però és la segona versió, la de 1977, la més coneguda ja que va ser publicada intensament i va suposar un punt d'inflexió en el pensament i la reflexió a Catalunya Nord. Fou precisament aquest terme el qui va ser establert al llibre, ja des de 1974 i avui és hegemònic per descriure unes contrades ja que, com va dir Auregane Nivet sarcàsticament, "les terres catalanes annexades a França pel Tractat dels Pirineus (1659)" resulta massa llarg. A més Catalunya Nord no deixa fora de la denominació, com sí ho fa Rosselló, l'Alta Cerdanya, Capcir, Vallespir o Conflent.
Vídeos de Nicolas Caudeville:
Vídeo 1: https://www.youtube.com/watch?feature=shared&v=TzpabdvVSA4
Vídeo 2: https://www.youtube.com/watch?v=ZwQjf_nm-60
Read more »
