Un miler de persones s’han manifestat aquest dissabte a la tarda a Perpinyà per reivindicar la llibertat d’expressió i l’ús del català amb motiu de la Diada de la Catalunya Nord, que condemna la data de signatura del Tractat dels Pirineus. La protesta – custodiada per un fort desplegament policial - s’ha vist obligada a canviar el recorregut a causa del context de mobilitzacions socials. Per la Federació d'Entitats en Defensa de la Llengua i de la Cultura Catalanes a la Catalunya Nord, Gautier Sabrià, ha lamentat que les autoritats franceses els hi han posat "difícil", perquè els ha canviat la planificació amb poques hores d'antelació. Conformen la Federació: La Bressola (escoles d'immersió lingüística), Arrels (Ràdio Arrels i associació cultural), El Casal Jaume I de Perpinyà / Casal del Conflent, Aplecs i colles de cultura popular (colles castelleres del territori, corals i colles sardanistes) i delegació de la Plataforma per la Llengua. La secció nord-catalana de l'ANC, Catalunya Nord per la Independència com a assemblea territorial, també ha marxat per la capital del Rosselló amb un grup important.
La manifestació ha començat a les quatre de la tarda a la Plaça Catalunya, on prèviament s’ha celebrat una trobada de cultura popular. És en aquesta ubicació on s’han agrupat múltiples persones de diferents edats amb banderes, samarretes i pancartes. Abans de començar a caminar, un grup de joves han llegit el manifest d’aquest any. El document defensava el reconeixement dels pobles i la seva identitat, el dret a decidir el futur, la importància de la cooperació i la solidaritat, com també una transformació democràtica.
Just després, centenars de persones han seguit la crida d’una protesta que s’ha desplaçat sota un important dispositiu policial fins al Palau dels Reis de Mallorca, on s’ha fet una darrera lectura relacionada amb la Diada de la Catalunya Nord, que condemna la data de signatura del Tractat dels Pirineus i a favor de la llibertat de tots els Països Catalans. Durant la marxa s’han pogut sentir proclames com ‘No som francesos, som catalans’ o ‘Ahir, avui i demà, l’escola en català’.
Unitat Catalana
A la manifestació d'aquest dissabte també hi ha participat el membre de la direcció de Junts per Catalunya i responsable de Política Internacional i Països Catalans, Aleix Sarri, que ha reivindicat la cooperació del seu partit amb Unitat Catalana i ha defensat la necessitat de continuar treballant per la llengua, la cultura i els drets polítics del territori. Entre les demandes, ha afegit que el fet que el català pugui ser llengua oficial a la Unió Europea, seria beneficiós "tant per als catalans del nord com els del sud". Al seu costat, el president d'Unitat Catalana, Mateu Pons, ha assenyalat que enguany és "especial", perquè fa quaranta anys que el partit existeix i que reivindiquen tenir "una col·lectivitat autònoma específica" a la Catalunya del Nord. A més, ha assegurat que un sondeig recent indica que el 74% dels habitants del territori hi estarien a favor. "La nostra reivindicació és una reivindicació popular", ha detallat.
Elna i Ribesaltes
Les de Perpinyà no han estat les úniques activitats contra el tractat esquarterador de la nació catalana. A Ribesaltes s'ha organitzat una trobada amb dinar popular organitzat pel Centre Cultural de la Catalunya Nord i l'associació Angelets de la Terra. A Elna L'Ajuntament d'Elna havia programat un acte per celebrar el Tractat dels Pirineus, una iniciativa qualificada per les entitats culturals com una provocació en commemorar un acord que va separar el territori i que ha aplegat només 5 assistents mentre un centenar de persones que han protestat contra l'acte imperialista francès. La mobilització ha estat encapçalada pel partit Sí al País Català i l'ex batlle d'Elna Nicolas Garcia, militant del PCF, va exercir com a batlle d'Elna en dues etapes: primer entre el 2001 i el 2014, i posteriorment entre el 2020 i el març de 2026. Actualment exerceix com a vicepresident del departament dels Pirineus Orientals.
Manifest de Perpinyà
Finalment el Manifest de Perpinyà fou presentat el 7 de novembre de 2026, coincidint amb la Diada de Catalunya Nord) impulsat per l'entitat Fem Catalunya Nord i que ha comptat amb la participació i signatura d'organitzacions de diferents pobles i territoris sense estat sota l'estat francès:
• Fem Catalunya Nord (Països Catalans)
• Comuna! (Occitània)
• EH Bai (País Basc)
• Core in Fronte (Còrsega)
• Coordinació per un Front Revolucionari Bretó (Bretanya)