J.P. Alduy, ex batlle de Perpinyà: "aquest logotip és estèticament desactualitzat, políticament i socialment reductor"

Acabo de veure el nou logotip de Perpinyà, modelat amb un escut antic, que es remunta als segles passats. A continuació he llegit: "La rayonnante", traduït en un català buscat per "La radiant". Sortida Castillet i "Perpinyà la catalana", "Perpinyà la catalana".

La meva anàlisi: aquest logotip és estèticament desactualitzat, políticament i socialment reductor, amb el retorn de símbols religiosos, penalitzant econòmicament una ciutat que més que cap altra ha d’afirmar l’originalitat del seu posicionament geogràfic; Se centra en l’Europa de la península Ibèrica, el centre de gravetat del triangle Barcelona-Montpeller-Tolosa.

"Perpinyà radiant", un eslògan que arriba a tot arreu que es pot aplicar a qualsevol ciutat, un eslògan que ens dilueix en l'anonimat ... pitjor: subratlla la manca d'ambició dels nostres regidors.

Jean-Paul Alduy

Unitat Catalana denuncia que el RN continua la seva obra de descatalanització de la fidelíssima vila de Perpinyà

El govern municipal Reagrupament Nacional, Rassemblement National, de Perpinyà continua la seva obra de descatalanització de la fidelíssima vila.

Després d'haver posat la bandera francesa permanentment al cim de les muralles del Castellet com una manera de demostrar clarament que aquest monument emblemàtic i simbòlic de la nostra catalanitat es troba del tot sota dominació francesa, ara és el nou logotip de la ciutat que suprimeix la denominació Perpinyà la Catalana .

A més del fet que aquest nou logotip és lleig i passat de moda, es refereix a una imatge religiosa (que fem de la laïcitat?) i girada cap al passat.

A més que l'eslògan "Perpinyà la radiant", és encara pitjor en termes de dolenta comunicació que la "quarta dimensió" departamental, observem que no deixa res a l'atzar quant al simbolisme. L'escut català està envoltat per les colors "bleu ,blanc rouge", (per si de cas es volgués escapar?).

De manera insidiosa, però segura, la ideologia de l'extrema dreta nacionalista francesa s'obre camí a la nostra ciutat i marca el seu territori.

Unitat Catalana no n'és sorprès , i fa una crida a tots els demòcrates per reaccionar.

 

Après avoir imposé le drapeau français en permanence sur les remparts du castillet comme une façon de bien montrer que ce monument emblématique et symbolique de notre catalanité était bien sous domination française, voilà que le nouveau logo de la ville supprime l'appellation Perpignan la Catalane/Perpinyà la Catalana.

Outre que ce logo est laid et ringard, qu'il fait référence à une image religieuse (quid de la laïcité?) et passéiste, outre que le slogan "Perpignan la rayonnante" fait encore pire en termes de communication raté que la "quatrième dimension" départementale , on observe bien que rien n'est laissé au hasard quant à la symbolique .

L'écusson catalan est bien entouré par un liseré bleu blanc rouge, (au cas ou il voudrait s'échapper?).

Insidieusement mais sûrement l'idéologie de l'extrème droite nationaliste française fait son chemin dans notre citée et marque son territoire.

Unitat Catalana ne s'en étonne pas mais appelle tous les démocrates à réagir.

 

Un jove català de Sant Feliu d'Amunt es paga els estudis comercialitzant paraiguës amb la senyera

Als 19 anys, Anthony tenia un somni: convertir-se en director de cinema. Però les escoles audiovisuals són cares i, per pagar els seus estudis, el jove català té una idea: fer i vendre paraigües amb la senyera dels colors sang i daurat, escolta

"Sóc de Sant Feliu però d'Amunt (Rosselló) no d'Avall, no s'ha de confondre". Així es presenta Anthony Rodrigues orgullós del seu poble i de les seves arrels catalanes. Ara té 22 anys i per pagar els seus estudis a Idem, l'escola audiovisual Soler, Anthony va tenir la idea de vendre paraigües amb els colors del país, la sang i l'or.

Ens explica aquesta aventura: quan als 19 anys va haver de trobar un fabricant a la Xina, endur-se les caixes amb la seva mare i buscar llocs de venda com Boucherie Toupin a Sant Feliu d'Avall. També explica els seus primers passos al cinema, aquest any amb Idem va fer un curtmetratge amb Juliette Binoche.

Conferència sobre llengües regionals a França: el cas del català a la Catalunya Nord

"Conferència sobre llengües regionals a França: el cas del català a la Catalunya Nord"

Amb el periodista, redactor en cap de L’Express, especialista regional, autor del butlletí sobre les llengües de França, Michel Feltin-Palas, i el professor de català, director de l’Institut Franco-Català Transfrontalier de la Universitat de Perpinyà i dirigent de l'APLEC, Alà Baylac-Ferrer.

Tindreu l'oportunitat de fer preguntes als dos ponents. Organitza: Associació Catalana d'Estudiants (ACE) de Catalunya Nord.

Dimarts 30 de març a les 19 h. Enllaç: https://youtu.be/d9ypmWU5A84



« Conférence autour des langues régionales en France : le cas du catalan en Catalogne Nord » ‬

‪ Avec le journaliste, rédacteur en chef à L'Express, spécialiste des régions, auteur de l'infolettre sur les langues de France, Michel Feltin-Palas, et le maître de conférence en catalan, directeur de l'Institut Franco-Catalan Transfrontalier de l'université de Perpignan, Alà Baylac-Ferrer.

Vous aurez la possibilité de poser des questions aux deux intervenants.

‪Mardi 30 mars à 19h

Portvendres recupera la nostra llengua pas a pas

L'Ajuntament publica cada jorn, al seu perfil de facebook, 'Un dia, un mot'. A càrrec de Robert Saquer la iniciativa apropa un mot en català, traduït al francès, amb un pictograma. És un èxit de difusió que s'afegeix a d'altres iniciatives del consistori de Grégory Marty qui va ser escollit amb un programa electoral fort en la defensa de la identitat catalana del vilatge de la Marenda, al Rosselló. Els diumenges es publica un vídeo on s'expliciten les pronunciacions dels mots de tota la setmana. Una manera simpa d'apropar la llengua pròpia a la comunitat adulta car la més menuda ja aprèn, altra volta, el català. L'escola maternal de Portvendres ja ensenya el català i també ho fa l'escola local de primària.

L’OPLC llança CANTAMOT n°4 Ca i Gos, una nova vídeo per aprendre la nostra llengua a Youtube

En col·laboració amb Ampli Productora, « l’Education Nationale » i l'APLEC, l’OPLC (Oficina Pública de la Llengua Catalana) llança una vintena de vídeos per a tots els establiments educatius del departament (escoles, col·legis, liceus). Caldria de compartir-ho amb tanta gent com sigui possible. Aquests vídeos es distribuiran a tots els professors i parlants de català de la Catalunya Nord.Els trobareu regularment a la pàgina Facebook i a la de Youtube.

https://www.youtube.com/channel/UCbnPY_bnzplusq-JuIr1zpA

 

Èxit de la concentració 'Esborrem la frontera'

El Col·lectiu per l'obertura dels passos fronterers que compta amb més de trenta alcaldes i càrrecs electes ha dut a terme avui l'acte reivindicatiu transfronterer sobre el pont del Riu Major, entre Tapis i Costoja. Sota el lema 'Esborrem la frontera' centenars de persones el col·lectiu impulsat per partit Unitat Catalana ha organitzat un aplec que ha consistit en parlaments dels organitzadors i càrrecs electes de la zona i comptarà amb la presència de formacions musicals. Entre els participants el delegat de al Casa de la Generalitat del Sud a Perpinyà.

La concentració s'iniciarà a les 11 del matí en el punt fronterer tallat des de l'11 de gener passat per la intervenció de la Prefectura dels Pirineus Orientals, que va decidir bloquejar aquesta carretera i quatre més que uneixen Catalunya Nord amb el Principat. Les altres carreteres són les dels colls de Banyuls i Manrella, a l'Alt Empordà. Les dues restants uneixen la Cerdanya amb l'Alta Cerdanya. La mesura va donar continuïtat al reforç policial fronterer anunciat pel president francès Macron, el passat novembre, des del Portús.

Segons la plataforma convocant, "tot i que recentment ha aparegut als mitjans de comunicació informació sobre una possible data a finals d'abril per reobrir els passos, des de l'organització de la concentració exigim la immediata obertura de tots els camins fronterers per no agreujar més la situació dels pobles que es veuen afectats". Aquest tancament ha tingut una forta repercussió econòmica i en la relació de veïnatge a localitats com Maçanet de Cabrenys, Agullana, La Vajol i Espolla, del costat empordanès.


El llistat d'ajuntaments que han anunciat la seva participació, segons els organitzadors, està format per Agullana, Albanyà, Arles de Tec, Castelló d'Empúries, Costoja, El Tec, Els Banys, Espolla, Figueres, La Jonquera, La Vajol, Maçanet de Cabrenys, Montboló, El Port de la Selva, Prats de Molló, Roses, Sant Llorenç de la Muga, Saus, Camallera i Llampaies i Taulis.

Se pot consultar vídeos de l'aplec d'Arnau Pol

El Congrés Internacional de l’Associació de Joves Investigadors en Llengua i Literatura Catalanes se celebrarà a Catalunya Nord

Després de les edicions a la Universitat de València (2017), a la Universitat de Lleida (2018), a la Universitat de les Illes Balears (2019) i a la Universitat de Barcelona (2020), la celebració del V Congrés Internacional de l’Associació de Joves Investigadors en Llengua i Literatura Catalanes (V CIAJILLC) serà a la Universitat de Perpinyà Via Domícia (UPVD), concretament a l’Institut Franco-Català Transfronterer (IFCT), a l’edifici Casa dels Països Catalans. 

Les dates de l’esdeveniment són el 21, 22 i 23 d’octubre de 2021, susceptibles de ser modificades atenent la situació de pandèmia.
Contacte: ciajillcupvd@gmail.com

–> Com participar en el congrés? Tota la informació a la primera circular (en català i occità): https://drive.google.com/.../1CZ3o.../view...
–> Full de proposta de comunicació: https://drive.google.com/.../1XVvNtG1YZ_5P.../view...
Termini de presentació de propostes de comunicació: fins el 30 d’abril de 2021. 

El partit Sí al País Català entra en aliança amb els ecologistes francesos

El partit català forma part de Régions et Peuples Solidaires (R&PS) que aplega formacions de nacions sense estat de l'hexàgon. L'occità Pèire Costa, director de Regions i Pobles Solidaris (R&PS) confirma com a oficial la "concentració a la llista de reunió dels ecologistes. La nostra estreta base ideològica amb els ecologistes", és "una aliança coherent des del punt de vista històric", ens trobem "en un espai polític proper a la dels ecologistes "i" sempre que tenim càrrecs elegits "estem" sempre en grups ecologistes amb majoria d'esquerres ".

A la pràctica, els regionalistes i els ecologistes han estat durant molt de temps "companys de viatge". Fins i tot formen, junts, un grup al Consell Regional des del 2010. A la Regió, R&PS està representada a la part occitana pel Partit Occitan (POc) i a la part catalana per Sí Al País Català/Oui au Pays Catalan (OpCat).

 “Creiem en l'Europa de les Regions " diu el cap de llista ecolo Antoine Maurice perquè hom "no pot ser ecologista sense ser regionalista i ser regionalista sense ser ecologista". Com explica la catalana Nathalie Denis, el regionalisme és "desenvolupar una democràcia de proximitat", "Aquí decidim a París i Tolosa de Llenguadoc, no decidim a casa", tot i que "la nostra existència contribueix a la diversitat. Humana", ha de ser "Respectat mitjançant una gestió diferenciada". La mateixa història per a l'occità Jean-François Saïsset, "el sistema està bloquejat pel centralisme", és necessari "defensar el dret al país".

Sí Al País Català/Oui au Pays Catalan sobre el terreny

Unitat Catalana crida a un retrobament el diumenge 14 de març per reobrir el pas "fronterer" de Costoja/Maçanet

 

Unitat Catalana crida a un retrobament el diumenge 14 de març a 11 hores al pont de Riu Major per demanar l'obertura de les rutes frontereres i la de Costoja/Maçanet en particular

OBRIM ELS PASSOS DE FRONTERA!!!

El passat dilluns 11 de gener se van tancar per ordre de la prefectura dels Pirineus Orientals 5 passos fronterers que facilitaven la comunicació entre les comarques del Rosselló, el Vallespir i l'Alta Cerdanya amb les de l'Alt Empordà i la Cerdanya. El Prefecte va justificar aquest tancament al·legant mesures antiterroristes i per evitar la immigració il·legal i en contradicció total amb les disposicions del tractat de Schengen.

La realitat és que aquest tancament ha tingut un impacte en les activitats econòmiques i essencials entre pobles veïns. Anar al lloc de treball o satisfer un servei qualsevol comporta un cost afegit que no té cap mena de justificació. Per no fer referència a la impossibilitat d’oferir serveis d’emergència amb unes carreteres tallades amb blocs de formigó.

Ni els motius expressats per la Prefectura ni la situació sanitària actual justifica la decisió de tancar vies de comunicació.

Històricament els pobles d'aquestes comarques comparteixen moltes més coses que el veïnatge. I si la voluntat és de subvertir els llaços de catalanitat, afirmem que el que no es va aconseguir amb el Tractat dels Pirineus no ho aconseguiran un grapat de blocs de formigó. Al contrari, ens conjurem a insistir fins aconseguir la normalització de les vies.

És per això que demanem a la Prefectura dels Pirineus Orientals l’obertura immediata dels passos fronterers que va tancar.

Demanem també a les autoritats locals i comarcals afectades que es mobilitzin per aconseguir-ho.

I demanem que tots aquests passos transfronterers siguin considerats com a vies necessàries i que se garanteixi el seu manteniment.

Col·lectiu per l'obertura del passos transfronterers .

Entrevista a Anna Blanco, mestra de la nostra llengua, a l'Alta Cerdanya: 'El català a l'escola, estimula la curiositat, afavoreix l'escolta, fixa l'atenció, obre al món del medi ambient, desperta la confiança en un mateix'

Com es du a terme l'ensenyament del català sobre el territori?

Dins la part alta del cantó de la Cerdanya, a part de les classes bilingües francès-català, hi ha també un ensenyament del català a les classes no bilingües que ho demanen.

Qui imparteix aqueixos cursos?

Les ensenyants en català de l'APLEC (Associació Per L'Ensenyament del Català), agregades per la Direcció acadèmica de serveis de l'Educació nacional (Dasen), imparteixen cursos d'iniciació a la llengua catalana i de perfeccionament. Aquests cursos es fan dins el quadre reglamentari previst pel ministeri de l'Educació nacional per les llengües regionals.

En què són importants aqueixos cursos?

La pràctica del català, fins no fa gaire llengua majoritària a la Cerdanya, s'ha erosionat amb el pas del temps en profit del francès, durant molt de temps llengua exclusiva a l'escola. Per tant, el català, forma part de les arrels de la Cerdanya. També cal preservar-lo i fer-lo accessible a tots els infants des de l'edat més petita.

Hi ha una demanda dels pares per l'aprenentatge del català per part de la mainada?

Hom sap ara que la llengua regional s'aprèn pas en detriment d'una altra llengua viva, considerada més útil, ans que en facilita l'adquisició. I hi ha una demanda real de pares d'alumnes per a que els seus infants conservin el contacte amb la llengua i la cultura catalanes.

A partir de quin nivell interveniu vostè?

Des de l'escola maternal, mitjançant jocs, el cant, escoltar, motors puixants de l'aprenentatge. El català participa del creixement de l'infant. A l'escola elemental tot afavorint l'oral, l'aproximació de l'escriptura es fa sense enfrontaments en paral·lel al francès. El català a l'escola, estimula la curiositat, afavoreix l'escolta, fixa l'atenció, obre al món del medi ambient, desperta la confiança en un mateix. És una llàstima que tots els petits alumnes de la Cerdanya no se'n puguin beneficiar.

Entrevista de Frédérique Berlic per a L'Indépendant publicada el 1.3.2021